Islàndia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Islàndia (en islandés: Ísland), oficialament la Republica d'Islàndia (en islandés: Lýðveldið Ísland), es un estat insulari de l'Ocean Atlantic Nòrd situat entre Groenlàndia, Norvègia e Escòcia. Sa geografia es marcada per sa localizacion lòng de la Dorsala Medioatlantica e dau Ceucle Polar Artic. Aquò es a l'origina d'una activitat volcanica importanta e d'un clima fòrça freg, especialament dins lei regions interioras de l'illa. La populacion es febla amb aperaquí 320 000 abitants e, en causa de son territòri relativament important (103 000 km²), la màger part dau país es vueja d'abitants. La capitala Reykjavík, situada sus lo litorau sud-oèst, n'es la vila principala e concentra lei dos tèrç de la populacion.
Islàndia | |
Lýðveldið Ísland (is) | |
Imne: Lofsöngur | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Reykjavík |
Forma de l'Estat | Republica |
President Primièr ministre | Guðni Thorlacius Jóhannesson Bjarni Benediktsson |
Lengas oficialas | islandés |
Geografia | |
• Totala | 103 125 km² |
Punt culminant | Hvannadalshnúkur |
Demografia | |
• Totala | 319756 ab. (2008) |
• Densitat | 3,1 ab./km² |
Istòria | |
(de Danemarc) | 17 de junh de 1944 |
Economia | |
Moneda | Corona islandesa ISK |
Autras informacions | |
Indicatiu telefonic | 354 |
Fus orari | +0 |
Domeni internet | .is |
Lo poblament de l'illa foguèt tardiu e comencèt dins lo corrent de l'Edat Mejana ambé l'installacion de colons vikings. Fòrça isolats e autonòms, creèron pas d'estats vertadiers avans l'instauracion de la sobeiranetat norvegiana au sègle XIII. Après lo declin de la corona norvegiana, Danemarc prenguèt son ròtle. Fins au sègle XIX, Islàndia demorèt isolada. Lo desvolopament de l'illa comencèt ambé lo melhorament dei transpòrts maritims e entraïnèt l'aparicion de movements nacionalistas locaus. Danemarc acceptèt de laissar a cha mauc mai d'autonòmia ais abitants que formèron lo sieu reiaume quasi independent en 1918. Puei, après l'invasion de Danemarc per Alemanha en 1940, l'illa rompèt lei darrierei liames ambé Copenaga. Venguèt oficialament independent en 1944. Pasmens, en causa de sa posicion estrategica e de sa feblessa demografica, Islàndia si raprochèt rapidament deis Estats Units d'America que son lo protector militar dau país dempuei 1951. Islàndia aguèt ansin un ròtle diplomatic de remarca dins lo corrent de la Guèrra Freja e assaièt de favorizar lo raprochament entre lei dos blòts. Lo país conoissèt tanben un desvolopament economic fòrça important a fa uei partida dei país pus desvolopats de la planeta maugrat una crisi economica grèva en 2008.