Empèri Bizantin
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Empèri Bizantin (en grèc : Βυζαντινή αυτοκρατορία / Bizandiní aftokratoría) ò Empèri Roman d'Orient (en grèc Βασιλεία Ῥωμαίων / Basileía Rhōmaíōn), es lo nom de la mitat orientala de l'Empèri Roman. Creat en 395 après la decision de Teodòsi de devesir lo territòri roman per facilitar sa defensa, subrevisquèt ai Grandeis Invasions dau sègle V. D'efiech, au contrari de l'Empèri d'Occident, dispausava de ressorsas importantas e sa capitala, Constantinòble, èra ben fortificada.
Empèri Bizantin Imperium Romanum (la) Βασιλεία Ῥωμαίων (grc) | |||||
---|---|---|---|---|---|
Descobridor o inventaire | |||||
Data de descobèrta | |||||
Contrari | |||||
Color | |||||
Simbòl de quantitat | |||||
Simbòl d'unitat | |||||
Proprietat de | |||||
Fondador | |||||
Compren | |||||
Data de debuta | |||||
Data de fin | |||||
Precedit per | |||||
Seguit per | |||||
Coordenadas | |||||
| |||||
Devisa nacionala : (cap) | |||||
Imne nacional : {{{imne}}} | |||||
Lengas oficialas | latin puei grèc | ||||
Capitala | Constantinòble (395-1204 puei 1261-1453), Nicea (1204-1261) | ||||
Poder civil | Emperaire Roman d'Orient (tanben dich Basileus) | ||||
Superfícia | Sègle IV : 2 500 000 km² Sègle VI : 3 500 000 km² | ||||
Populacion | Evolucion :
| ||||
Moneda | Nomisma, Solidus e Iperpiron |
Lo premier periòde de son istòria o veguèt mantenir lei tradicions romanas, instaurar lo cristianisme e restaurar una partida de la poissança de l'Empèri Roman durant lo rèine de Justinian (527-565). Pasmens, a sa mòrt, foguèt atacat en Itàlia, dins lei Balcans e en Itàlia. A l'eissida d'un conflicte malaisat, l'emperaire Eraclius (610-641) impausèt la patz ais adversaris tradicionaus de l'Empèri coma Pèrsia. Adaptèt tanben leis institucions en abandonant lo latin au profiech dau grèc. Pasmens, poguèt pas s'opausar ais invasions arabas. A partir dau sègle VII, l'Empèri Bizantin deguèt faciar de dificultats militaras sus plusors frònts e son territòri foguèt reduch a Grècia, Anatolia e quauquei pòchis isoladas en Itàlia e en Mediterranèa.
Au sègle IX, un dinamisme economic e demografic novèu permetèt ai Bizantins d'aprofichar lei dificultats deis Arabis e dei Bulgars per restaurar sa poissança. En particular, tornèt prendre lo contraròtle d'Anatolia e de la riba sud de Danubi. Pasmens, en 1071, foguèt batut a Manzikert, çò que permetèt ai Turcs de s'installar en Anatolia Centrala. Grèvament menaçada, Constantinòble demandèt l'ajuda de l'Occident qu'organizèt plusors crosadas. Dins aquò, lei relacions entre catolics e ortodòxs venguèron lèu marridas. Ansin, en 1204, lei Crosats prenguèron Constantinòble e la pilhèron avans d'i fondar l'Empèri Latin.
L'Empèri Bizantin subrevisquèt dins plusors principats periferics. Lo pus poderós reconquistèt la capitala en 1261 e restabliguèt l'Empèri. Pasmens, Constantinòble èra desenant una poissança segondària que foguèt incapabla d'arrestar l'avançada turca. Plusors rèines catastrofics reduguèron son territòri durant lo sègle XIV au relarg de la capitala e a quauquei regions grègas. Fin finala, Constantinòble foguèt presa en 1453 e lei darriereis estats bizantins destruchs entre 1460 e 1475.
Durant aqueu periòde anant dau sègle IV au sègle XV, l'Empèri Bizantin foguèt un centre intellectuau major dau bacin mediterranèu amb lo desvolopament d'una cultura fòrça rica qu'inspirèt mai d'un pòble vesin. En particular, son arquitectura introduguèt e difusèt l'usatge de la copòla dins la construccion de monuments. Au nivèu religiós, l'Empèri foguèt lo centre de la Glèisa Ortodòxa fins a sa disparicion. Participèt donc fòrça a la definicion dau cristianisme orientau e a son implantacion en Euròpa Orientala.