cineasta francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Xavier Giannoli (Neuilly-sur-Seine, 7 de març de 1972)[1] és un director de cinema, guionista i productor francès. En 2010 va ser nomenat cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.[2]
(2013) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 març 1972 (52 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
Activitat | |
Ocupació | guionista, productor de cinema, director de cinema |
Família | |
Pare | Paul Giannoli |
Premis | |
| |
El seu curtmetratge L'Interview va guanyar la Palma d'Or al festival de cinema de Canes de 1998,[3] i un premi César el 1999.[4]
La seva pel·lícula Illusions perdues va guanyar l'any 2022 set premis César, incloent-hi el de millor pel·lícula i el de millor adaptació.[5]
Xavier Giannoli és fill del periodista Paul Giannoli i net de Roger Frey, qui va ser ministre del general de Gaulle.[6]
El seu interès pel món del cinema va néixer amb nou anys, en un viatge en transbordador a Còrsega, quan va assistir a la projecció de la pel·lícula Toro salvatge, de Martin Scorsese.[7] A partir d'aquí va escorcollar els videoclubs encadenant les pel·lícules còmiques dels germans Marx o Louis de Funès, amb els clàssics del cinema americà.[6]
Després d'obtenir el seu títol en literatura a la universitat de la Sorbona,[8] Xavier va aconseguir un contracte de pràctiques a la revista d'actualitat L'Express, on va coincidir amb Angelo Rinaldi i Jean-Pierre Dufreigne. Aquests dos periodistes li van encoratjar a obrir la seva pròpia productora de cinema, Elizabeth Films, i llençar-se a la direcció de curtmetratges.[6]
L'any 1993 presenta el seu primer curtmetratge Le Condamné, amb Philippe Léotard i Christine Boisson, adaptació d'una novel·la de Jean-Paul Dubois. Li seguiran Terre sainte (1994), amb Jacques Bonnot; J'aime beaucoup ce que vous faites (1995), amb Mathilde Seigner; Dialogue au sommet (1996), amb François Cluzet; i L'Interview (1998), que va guanyar una Palma d'Or i un César.
Després de l'èxit del seu cinquè curtmetratge, Xavier dirigeix alguns anuncis publicitaris i fa tasques de producció per a Olivier Assayas.[9] No serà fins a l'any 2003 que no dirigeix el seu primer llargmetratge, aquesta vegada inspirat en una novel·la homònima de Christian de Montella, Les Corps impatients (2003),[10] amb Laura Smet i Nicolas Duvauchelle, dos actors amb qui tornarà a treballar a la seguent pel·lícula, Une aventure (2005).
Amb Chanson d'amour (2006), Xavier aconsegueix un dels seus somnis: dirigir a Gérard Depardieu, a qui considera un dels millors actors del cinema francès.[6] Aquest film va estar seleccionat al festival de Canes. EuropaCorp, de Luc Besson, es va encarregar de la distribució, arribant a tenir quasi un milió d'espectadors a França.
Per al seu següent film, À l'origine (2009), Giannoli adapta una notícia real que va tenir lloc a Saint-Marceau, on un estafador es va fer passar per un contractista encarregat de reprendre l'obra d'una autopista.[11] Pel seu paper en aquesta pel·lícula, l'actriu Emmanuelle Devos va guanyar el premi César a la millor actriu secundària.[12]
L'any 2012 dirigeix Superstar, amb Kad Merad i Cécile de France als papers protagonistes. La pel·lícula adapta lliurament la novel·la L'Idole, de Serge Joncour, i va provocar una certa polèmica per les similituds entre el personatge de Merad i el de Roberto Benigni a A Roma amb amor, de Woody Allen.[13] Durant un programa emès a France Inter, Xavier va declarar que no va prendre accions judicials a causa del cost del procediment.[14]
Marguerite (2015) serà la seva sisena pel·lícula. Es tracta d'una coproducció entre França, Bèlgica i Txèquia, inspirat en la vida de la cantant americana Florence Foster Jenkins. Catherine Frot, l'actriu que va interpretar Florence, va guanyar un premi César i un Lumière per aquest treball. El film també va aconseguir els premis César al millor decorat, millor vestuari i al millor so.[15]
Tres anys més tard, el director va escollir Vincent Lindon per protagonitzar L'aparició (2018), en el paper d'un periodista encarregat d'investigar diverses aparicions de la Verge Maria.[16]
L'any 2021 va estrenar una altra adaptació literària: Illusions perdues (2021), basada en l'obra d'Honoré de Balzac. Aquest film es va estrenar a la mostra de Venècia i va estar nominat a quinze premis César.[17] Va guanyar-ne set, i el seu èxit va ser tal que va provocar que les vendes del llibre en què es basava la pel·lícula es multipliquessin per vint-i-cinc.[18]
En 2022 comença a dirigir la seva primera sèrie, anomenada Tikkoun. Es tracta d'una producció per a Canal+ sobre l'escàndol de les quotes d'emissió de CO₂.[19] Aquesta estafa es va portar a terme a França, a finals de 2008, quan un grup d'estafadors es van fer rics comprant drets d'emissió sense IVA a una empresa fictícia d'un país estranger, abans de revendre-les a una altra empresa fictícia de França, carregant, ara si, l'impost sobre el valor afegit.[20]
Any | Festival | Categoria | Candidatura | Resultat | Ref. |
---|---|---|---|---|---|
1995 | Cognac | Millor curtmetratge | Terre sainte | Premiat | [22] |
1996 | Clermon-Ferrand | Menció especial del jurat jove | J'aime beaucoup ce que vous faites | Premiat | [23] |
1997 | - | César al millor curtmetratge | Dialogue au sommet | Nominació | [24] |
1998 | Canes | Palma d'Or al millor curtmetratge | L'interview | Premiat | [25] |
1998 | Torí | Millor curtmetratge | L'interview | Premiat | [26] |
1999 | - | César al millor curtmetratge | L'interview | Premiat | [27] |
2003 | Tessalònica | Alexandre d'Or | Les Corps impatients | Nominació | |
2006 | Canes | Palma d'Or | Chanson d'amour | Nominació | [28] |
2007 | - | César a la millor pel·lícula | Chanson d'amour | Nominació | [28] |
2007 | - | César al millor guió original | Chanson d'amour | Nominació | [28] |
2007 | - | Globe de Cristal a la millor pel·lícula | Chanson d'amour | Nominació | [28] |
2009 | Canes | Palma d'Or | À l'origine | Nominació | [29] |
2010 | - | César al millor guió original | À l'origine | Nominació | [29] |
2010 | - | César a la millor direcció | À l'origine | Nominació | [29] |
2010 | - | César a la millor pel·lícula | À l'origine | Nominació | [29] |
2010 | - | Globe de Cristal a la millor pel·lícula | À l'origine | Nominació | [30] |
2010 | - | Premi Cinema de la Societat d'Autors (SACD) | - | Premiat | |
2012 | Venècia | Lleó d'Or | Superstar | Nominació | |
2015 | Film by the Sea | La granota | Marguerite | Premiat | |
2015 | Venècia | Lleó Queer | Marguerite | Nominació | |
2015 | Venècia | Green drop | Marguerite | Nominació | |
2015 | Venècia | Lleó d'Or | Marguerite | Nominació | [31] |
2015 | Venècia | Pare Nazareno Taddei | Marguerite | Premiat | |
2016 | - | César al millor guió original | Marguerite | Nominació | [32] |
2016 | - | César a la millor pel·lícula | Marguerite | Nominació | [32] |
2016 | - | César a la millor direcció | Marguerite | Nominació | [32] |
2016 | - | Premi Lumière al millor guió | Marguerite | Nominació | |
2016 | - | Premi Lumière a la millor direcció | Marguerite | Nominació | |
2016 | - | Premi Lumière a la millor pel·lícula | Marguerite | Nominació | |
2016 | - | Premi Magritte a la millor pel·lícula estrangera en coproducció | Marguerite | Nominació | |
2021 | Sant Sebastià | Premi del públic Ciutat de Donostia | Illusions perdues | Nominació | [33] |
2021 | Venècia | Lleó d'Or | Illusions perdues | Nominació | [34] |
2022 | - | César a la millor direcció | Illusions perdues | Nominació | |
2022 | - | César a la millor adaptació | Illusions perdues | Premiat | [35] |
2022 | - | Premi Lumière a la millor direcció | Illusions perdues | Nominació | [36] |
2022 | - | Premi Lumière a la millor pel·lícula | Illusions perdues | Nominació | [36] |
2022 | - | Premi Lumière al millor guió | Illusions perdues | Premiat | [37] |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.