Premis Magritte

Els Premis Magritte són uns guardons cinematogràfics creats el 2011 per a reconèixer les produccions en francès del cinema belga. El nom triat per a aquest premi és un homenatge al pintor René Magritte.^[1]

Premis Magritte

50° 50′ 38″ N, 4° 21′ 27″ E
Nom en la llengua original	(fr) Magritte du cinéma
Tipus	grup de premis
Epònim	René Magritte
Vigència	2010  -
Localització	2011 - Square (Bèlgica)
Estat	Bèlgica
Conferit per	Acadèmia André Delvaux
Format per
premi Magritte a la millor pel·lícula premi Magritte al millor disseny de producció premi Magritte a la millor banda sonora original Magritte Award for Best Flemish Film (en) Magritte Award for Best Foreign Film in Coproduction (en) premi Magritte al millor guió premi Magritte a la millor esperança masculina Magritte Award for Best Sound (en) premi Magritte a la millor esperança femenina Magritte Award for Best Documentary Film (en) premi Magritte a la millor primera pel·lícula Magritte Award for Best Costume Design (en) Magritte Award for Best Actor (en) premi Magritte a la millor direcció Magritte Award for Best Editing (en) Magritte Award for Best Actress (en) Premi Magritte a la millor actriu secundària Magritte Award for Best Supporting Actor (en) Magritte Award for Best Cinematography (en) Magritte Award for Best Fiction Short Film (en)
Lloc web	lesmagritteducinema.com

Història

En 2010, es va fundar l'Acadèmia André Delvaux per a escenificar la unió del sector de la producció cinematogràfica representat per Patrick Quinet, Marion Hänsel, Olivier Bronckart, Philippe Kauffmann, Luc Jabon, André Buytaers, Benoît Coppée i Alok Nandi.

L'Acadèmia André Delvaux va tenir, des del principi, la vocació de recompensar els èxits i les obres artístiques més notables del cinema per a tenir un equivalent belga als Césars francesos o als Oscars estatunidencs, alhora que omplís el buit deixat per la desapaparició dels premis Joseph Plateau el 2007.

Perquè una pel·lícula sigui nominada ha de ser una producció belga i haver-se estrenat l'any cinematogràfic (del 16 d'octubre de l'any anterior al 15 d'octubre de l'any següent) a Bèlgica i projectada durant almenys set dies consecutius.^[2]

Edicions

Any	Data	Pel·lícula guanyadora	Presidència del jurat	Presentador/a
2011	5 de febrer de 2011	Mr. Nobody	Van Dormael, JacoJaco Van Dormael	Noguerra, HelenaHelena Noguerra
2012	4 de febrer de 2012	Les Géants	Tavernier, BertrandBertrand Tavernier
2013	2 de febrer de 2013	À perdre la raison	Moreau, YolandeYolande Moreau	Rongione, FabrizioFabrizio Rongione
2014	1 de febrer de 2014	Ernest & Celestine	Dequenne, ÉmilieÉmilie Dequenne
2015	7 de febrer de 2015	Dos dies, una nit	Damiens, FrançoisFrançois Damiens	Dupont, CharlieCharlie Dupont
2016	6 de febrer de 2016	Le Tout Nouveau Testament	Gillain, MarieMarie Gillain
2017	4 de febrer de 2017	Les Premiers, les Derniers	Efira, VirginieVirginie Efira	Anne-Pascale Clairembourg
2018	3 de febrer de 2018	Une famille syrienne	Régnier, NatachaNatacha Régnier	Fabrizio Rongione
2019	2 de febrer de 2017	Nos batailles	Vincent Patar i Stéphane Aubier	Alex Vizorek
2020	1 de febrer de 2020[3]	Duelles	Pascal Duquenne	Kody
2022	12 de febrer de 2020[4]	Una vie démente	Thierry Michel	Laurence Bibot, Dena, Achille Ridolfi, Ingrid Heiderscheidt i Bwanga Pilipili

Referències

1. «Revivez la cérémonie des Magritte du cinéma belge en direct commenté» (en francés). Le Soir, 04-02-2015 [Consulta: enero 2016]. Arxivat 2015-10-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-10-16. [Consulta: 24 març 2022].
2. «Règlement des Magritte du Cinéma». Académie André Delvaux. Arxivat de l'original el 9 de enero de 2016. [Consulta: 16 enero 2016].
3. «"Instinto maternal" arrasa en los premios Magritte del cine belga» (en castellà). [Consulta: 24 març 2022].
4. «Loca por la vida y Un pequeño mundo dominan los Magritte del cine belga» (en castellà). [Consulta: 24 març 2022].