aerolínia estatal d'Angola From Wikipedia, the free encyclopedia
TAAG Linhas Aéreas de Angola, també coneguda com a TAAG Angola Airlines, és l'aerolínia estatal d'Angola. Originalment, TAAG és l'acrònim de Transportes Aéreos Angolanos.[1] L'aerolínia té la seva base a Luanda, al Aeroport Internacional Quatro de Fevereiro. Explota 17 vols de cabotatge dins d'Angola i a Àfrica, com també 25 vols internacionals a Europa, Brasil, Cuba, Xina i Portugal.[2][3] Actualment és membre tant de l'Associació Internacional del Transport Aeri[4] i de l'Associació d'Aerolínies Africanes.[5]
(pt) Transportes Aéreos de Angola  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | aerolínia | ||||
| Història | |||||
| Creació | setembre 1938, Luanda | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Associació d'Aerolínies Africanes (1978–) | ||||
| Aeroport de connexió | |||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Filial | |||||
| Denominació anterior | Divisão dos Transportes Aéreos (1938–1973) Transportes Aéreos de Angola (1973–) | ||||
| Lloc web | taag.com | ||||
L'empresa es va fundar a 1938 sota el nom de DTA-Divisão dos Transportes Aéreos, aquesta era una divisió de la Direcção dos Serviços de Portos, Caminhos de Ferro e Transportes de Angola. Va començar operacions irregulars en 1940, utilitzant avions com el Dragon Rapide, Klemen i el Leopard Moth. Amb aquests equips es van començar a explotar les rutes aèries tant dins de l'Angola Portuguesa, com cap a altres colònies de Portugal com Moçambic. Després començaria els seus vols internacionals cap a Pointe-Noire (República del Congo).
El 1948 van entrar en servei els Douglas DC-3 i els Junkers Ju 52, amb els quals iniciaria operacions cap Sud-àfrica i Namíbia. En 1962 entrarien en servei els Fokker F-27. El 1973, la companyia va canviar el seu nom a TAAG-Angola Airlines, estant ja en plena guerra d'independència, alguns dels seus equips van ser destruïts o convertits a fins militars. No va ser fins a 1975, després de la independència, que va reprendre operacions amb diversos DC-3 i 2 F-27. Els seus vols de cabotatge cobrien les rutes Luanda-Cabinda, Luanda-Lubango i Luanda-Sumbe. Després de la independència, va ser nomenada línia aèria nacional d'Angola, es van adquirir dos Ilyushin Il-62 junt amb altres jets occidentals com els Boeing 737 i els Boeing 707, els quals van arribar a la fi dels anys 1970 i principis dels anys 1980. Els avions Fokker F-27 es van limitar a cobrir les rutes domèstiques.
El govern angolès va augmentar les rutes nacionals i internacionals. L'aerolínia va adquirir dos Boeing 707 i un Lockheed L-1011 TriStar en els anus 1990, tots eren llogats a TAP Portugal.
TAAG tenia vols cap a 6 països africans, com també tenia rutes cap a Lisboa, París, Madrid, Roma i Moscou.
En 1997, TAAG va comprar un Boeing 747-300 Combi a Singapore Airlines, amb l'objectiu d'expandir-se amb rutes de llarg abast. Van començar a volar cap a l'Havana; aquesta ruta va ser operada alguns anys per transportar polítics cubans i assessors militars. Quan Angola va començar aquests vols, era l'única aerolínia africana que volava a l'Aeroport Internacional José Martí de l'Havana (Cuba).
En 2007, l'aerolínia va ordenar tres 777-200ER i quatre 737-700, amb la intenció de reemplaçar els seus ja vells 747-300 i 737-300. L'ordre es va completar en 2006, quan dues 777-200ER i tres 737-700 van ser lliurats a l'Aeroport Internacional Quatro de Fevereiro al personal de l'aerolínia. Els nous equips van ser incorporats sense retirar encara els antics. Els 777 van ser posats en servei immediatament cap a Lisboa, Johanesburg i París. Ja que el 777 no podia creuar l'Oceà Atlàntic a causa de les limitacions ETOPS, van seguir volant a Brasil amb el 747-300.
Al juliol de 2007, l'aerolínia va ser afegida a la llista negra de prohibicions d'explotació de l'espai aeri de la Unió Europea. Des del 14 de juliol de 2009, TAAG pot volar inicialment solament a Lisboa, des del 30 de març de 2010, a tots els aeroports en espai aeri europeu, però només amb els seus tres Boeing 777-200ER i quatre Boeing 737-700.[6]
Al novembre de 2008, TAAG va ser posada en la llista d'aerolínies que tenien prohibit volar als Estats Units, pel seu deficient manteniment. Això va ser revocat el 29 de maig de 2009, quan l'aerolínia va passar totes les inspeccions de la IATA.
A l'octubre de 2009, TAAG va començar a volar amb un 777 cap a Rio de Janeiro i São Paulo després de rebre les certificacions ETOPS necessàries.
Per a gener de 2011, van ser acusats novament d'un mal manteniment de les seves aeronaus, després de diversos incidents amb la seva flota de 777. D'igual manera, l'aerolínia va seguir operant després d'una inspecció de la IATA a Luanda.
TAAG va rebre el seu primer 777-300ER al juny de 2011, el qual va ser batejat Sagrada Esperança. TAAG espera que amb els altres dos 777-300, puguin complir les rutes cap a l'Havana, Caracas, Dubai i Brasil. Aquests nous avions van reemplaçar al vell 747-300, el qual va ser retirat al febrer de 2011.
TAAG té la seu corporativa a Luanda, Angola.[7][8] L'aerolínia també té oficines a Àfrica, Àsia, Europa, i Nord i Sud-amèrica,[9] i va obrir una oficina al districte de Chaoyang, Pequín, en 2010.[10]
Originalment creada dins d'un departament governamental, TAAG Angola Airlines segueix sent 100% propietat del govern d'Angola.[11] El març de 2017, Peter Hill en fou nomenat president i cap executiu.[12] Hill es va unir a TAAG l'octubre de 2015. Anteriorment havia estat CEO a Oman Air i SriLankan Airlines.[13] TAAG és l'únic propietari d'Angola Air Charter, també amb base a in Luanda, que duu a terme vols de càrrega a Àfrica.[11]
Els informes anuals de l'aerolínia no són publicats.[3] En absència d'aquests, les principals fonts de tendències són informacions de la premsa, i informes de la indústria de la mida de la flota; fins i tot aquestes són només indicatius, ja que no sempre està clar si les aeronaus registrades estan en realitat en servei:
| 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Volum de negoci (US$ m) | 585 | 530 | 650 | 700 | |||||
| Benefici (US$ m) | −70 | −72 | −99 | −140 | −5 | ||||
| Nombre d'empleats | 3,281 | 3,589 | |||||||
| Nombre de passatgers (m) | 1.1 | 0.8 | 1.1 | 1.3 | |||||
| Nombre d'aparells (a final d'any) | 14 | 11 | 11 | 12 | 12 | 11 | 14 | ||
| Notes/fonts | [14] | [15] | [15] | [16][17] | [15][18] | [19] | [20] | [21] | [12] |
La flota TAAG consisteix dels següents aparells (agost de 2016):[22]
| Aparells | Total | Ordres | Passatgers | Notes | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| F | C | Y | Total | ||||
| Boeing 737-700 | 4 | — | — | 12 | 108 | 120[23] | |
| Boeing 737-700QC | 1 | — | ? | ||||
| Boeing 777-200ER | 3 | — | 14 | 51 | 170 | 235[24] | |
| Boeing 777-300ER | 4 | — | 12 | 56 | 225 | 293[25] | |
| Total | 12 | — | |||||
L'empresa havia operat prèviament amb els següents aparells:[26]
L'octubre de 2014 TAAG Angola Airlines servia 31 destinacions, incloses 13 domèstiques, 11 a Àfrica, tres a a Amèrica Llatina, dos a Europa Schengen, i tres a l'Orient Mitjà i Àsia-Pacífic.[3]
TAAG Angola Airlines té codi compartit amb les següents aerolínies:[59]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
