São Tomé (capital)

São Tomé és la capital i la ciutat principal de l'estat insular africà de São Tomé i Príncipe. Situada al nord-est de l'illa de São Tomé, l'any 2005 tenia 56.166 habitants. És també la capital del districte d'Água Grande. El seu important port és a la badia d'Ana Chaves, enmig de la qual s'alça l'illot de les Cabres (ilhéu das Cabras). Està situada al nord-est de Trindade, al sud-est de Guadalupe i al nord-oest de Santana, ciutats amb les quals connecta a través de diverses carreteres i, sobretot, mitjançant l'autovia que ressegueix tota la costa de l'illa. ^[1]

São Tomé

Tipus	ciutat
Epònim	Tomàs apòstol
Localització
0° 20′ N, 6° 44′ E
Estat	São Tomé i Príncipe
Organització territorial	Água Grande
Capital de	São Tomé i Príncipe Província de São Tomé Água Grande
Població humana
Població	65.468 (2010) (3.851,06 hab./km²)
Geografia
Superfície	17 km²
Banyat per	golf de Guinea
Altitud	137 m
Creació	1485 (Gregorià)
Organització política
Membre de	União das Cidades Capitais Luso-Afro-Américo-Asiáticas (1985–)
Altres
Agermanament amb	Lisboa Libreville Luanda Kingstown Accra

Història

Álvaro de Caminha va fundar la colònia de São Tomé el 1493. Els portuguesos van arribar a São Tomé a la recerca de terres per cultivar canya de sucre. L'illa estava deshabitada abans de l'arribada dels portuguesos cap al 1470. São Tomé, situat a uns 40 km al nord de l’equador, tenia un clima prou humit per créixer canya de sucre en abundància salvatge. L'any 1497, 2.000 nens jueus, de vuit anys i menys, foren portats de la península Ibèrica, per rebre educació catòlica, seguint la política nacional de conversió al catolicisme.^[2] El proper Regne africà de Kongo també es va convertir en una font de treball esclau. L'illa de São Tomé va ser el principal centre de producció de sucre al segle xvi; va ser superat pel Brasil el 1600.^[3]

São Tomé es centra en una catedral del segle xvi, que va ser reconstruïda en gran part al segle xix. Un altre dels primers edificis és el Fort São Sebastião, construït el 1566 i actualment Museu de São Sebastião. El 9 de juliol de 1595 una revolta d'esclaus encapçalada per Rei Amador va prendre el control de la capital; van ser sotmesos el 1596.^[4] El 1599, els holandesos van prendre la ciutat així com les illes durant dos dies; la van tornar a ocupar el 1641 durant un any.

Fou la capital de la colònia portuguesa de São Tomé i Príncipe fins al 1753 i posteriorment ho ha estat des del 1852, capitalitat que va conservar quan l'arxipèlag aconseguí la independència el 1975. ^[5]

El fort de São Sebastião

La ciutat està centrada per la catedral del segle xvi. Un altre edifici antic és el fort de São Sebastião, construït el 1575, actualment seu del Museu Nacional de São Tomé. Altres llocs d'interès són el Palau Presidencial, l'església dels Pescadors i el cinema. São Tomé té també un parell de mercats, una emissora de ràdio i televisió, un hospital, diversos centres educatius i un aeroport internacional. És el nus de comunicacions per carretera de l'illa. La ciutat també és coneguda per les seves representacions teatrals del Tchiloli, tragèdia en vers del poeta renaixentista de Madeira Baltasar Dias.

São Tomé també s'ha fet famosa pel seu paper en la conversió forçada de jueus durant la Inquisició. Quan el rei Manuel I de Portugal va voler forçar els jueus a convertir-se, els va arrabassar les criatures i les va enviar a aquella remota illa de l'Atlàntic.

Geografia

Important com a port, São Tomé es troba a la badia d'Ana Chaves, al nord-est de l'illa de São Tomé, i Ilhéu das Cabras es troba a prop de la costa. São Tomé es troba al nord-est de Trindade, al sud-est de Guadalupe i al nord-oest de Santana. Està enllaçada amb aquestes poblacions per una carretera que envolta tota l'illa de São Tomé. Connecta amb Cap Verd mitjançant un ferri setmanal.^[6]

Les característiques de la ciutat inclouen el Palau Presidencial, la catedral i un cinema. La ciutat també acull escoles, i escoles secundàries, instituts, un politècnic, dos mercats, tres emissores de ràdio, la televisió pública TVSP, diverses clíniques i hospitals, el principal aeroport del país - l'aeroport internacional de São Tomé (amb vols regulars directes a Angola, Gabon, Ghana i Portugal així com vols domèstics ocasionals a Príncipe), i moltes places (praças). São Tomé també és el centre de les xarxes de carreteres i autobusos de l'illa. La ciutat és coneguda perquè s'hi toca el tchiloli, una tradició musical singular.^[7]

Flora i fauna

La vegetació original de les illes era una exuberant selva tropical, amb una transició gradual de boscos de terres baixes a boscos de boira. Part de l'àrea de les illes, principalment en el sud i l'oest, encara està coberta de selva tropical. Gran part d'aquesta selva en l'actualitat és creixement secundari en terres de plantacions abandonades. La flora i la fauna inclouen moltes espècies estranyes i endèmiques, la qual cosa reflecteix l'aïllament i la diversitat ambiental de les illes. A Sao Tomé i Príncipe es poden trobar ocells com l'ibis, el capsigrany i el picgros. Moltes de les plantes, ocells, rèptils i petits mamífers estan amenaçats per la pressió sobre el bosc tropical que queda.^[8]

Clima

São Tomé presenta un clima tropical humit i sec (Köppen As), tot i que no està molt per sobre d'un clima semiàrid (BSh) a causa de la influència del fred corrent de Benguela. Això fa que fins i tot els mesos més humits siguin més secs del que s'esperaria per a una latitud tan baixa, però al mateix temps fa que la ciutat sigui molt ennuvolada i emboirada fins i tot durant l'estació seca gairebé sense pluja a mitjan any. La ciutat té una estació humida relativament llarga d'octubre a maig i una estació seca curta. A São Tomé cauen de mitjana una mica menys de 900 mm d'aigua de pluja anualment. Les temperatures a la ciutat són relativament constants, amb temperatures mitjanes altes normalment al voltant dels 30 °C (86 °F) i temperatures baixes mitjanes al voltant dels 22 °C (71.6 °F).

Demografia i religió

Evolució demogràfica

1991	1997	2000	2001	2005	2010	2015
42.331	49.541	49.997	49.957	56.166	65.468	71.868

Any	Població	Percentatge de variació
1990	42331[9]	-
2000	49957[10]	+18%
2003	53300[11]	+6.7%
2018	71868[12][13]	+34.8%

Religió

La majoria de la població de Sao Tomé és cristiana, sent la major denominació d'aquest tipus l'Església Catòlica Romana (representada per la Diòcesi de Sao Tomé i Príncipe), i també hi ha un nombre considerable de cristians protestants de l'Església Universal del Regne de Déu, les Assemblees de Déu i l'Església Adventista del Setè Dia.^[14]

Llocs de culte

• 
  Catedral de Nostra Senyora de Gràcia, São Tomé
• 
  Església de Nostra Senyora de la Concepció, São Tomé

Entre els llocs de culte, són predominantment esglésies i temples cristians: Diòcesi Catòlica Romana de São Tomé i Príncipe (Església Catòlica), Església Universal del Regne de Déu, Assemblees de Déu.^[15]

Transport

São Tomé és servit per l'Aeroport Internacional de São Tomé amb vols regulars a Europa i altres països africans.

Esports

Els clubs esportius amb seu a la ciutat són l'Sporting Praia Cruz i el Vitória FC amb seu al barri de Riboque. Tots els clubs juguen a l'Estádio Nacional 12 de Julho.

Educació

Les principals entitats educatives són:

• Universitat de São Tomé i Príncep, fundada el 2016
• Liceu Nacional
• Escola Preparatòria Patrice Lumumba
• Biblioteca Nacional de São Tomé i Príncipe

Les següents escoles internacionals portugueses es troben a la ciutat:^[16]

• Escola Portuguesa de S. Tomé
• Institut Diocesà de Formació João Paulo II
• Escola Bambino
• Escola Internacional de S. Tomé e Príncipe

Pel·lícula relacionada amb Sao Tomé

• Tràfic de persones: una breu història de l'esclavitud. Episodi 2: 1375-1620: Per tot l'or del món. Daniel Cattier, Juan Gélas, Fanny Glissant (directors): França, 2018. (a art-tv Arxivat 2022-09-03 a Wayback Machine.)

Persones notables nascudes a Sao Tomé

• José Viana dona Motta (1868-1948), pianista i compositor portuguès

• José de Sousa e Faro (1886-1962), administrador colonial i militar portuguès, governador general d'Angola 1930/31

• Francisco José Tenreiro (1921-1963), poeta, assagista, geògraf i polític

• Guadalupe de Ceita (nascuda el 1929), mèdica, escriptora i política, important activista independentista

• Miguel Trovoada (nascut el 1936), Primer Ministre (1975-1979) i President (1991-2001) de Sao Tomé i Príncipe

• Aurélio Martins (nascut el 1966), periodista, empresari i polític, president del Moviment per a l'Alliberament de Sao Tomé i Príncipe / Partit Social Demòcrata des de 2011

• Nuno Espírito Sant (nascut el 1974), porter i entrenador de futbol portuguès

• Elsa Garrido (nascuda el 1977), política i activista mediambiental

• Severina Cravid (nascuda el 1978), atleta portuguesa

• Naide Gomes (nascuda el 1979), esportista portuguesa

• Katya Aragão (nascuda el 1986), cineasta, productora i periodista

• Harramiz Soares (nascut el 1990), jugador de futbol

• Joazhifel Soares (nascut el 1991), futbolista

• Olímpia Barbosa (nascuda el 1995), corredora de tanques portuguesa

• Gedson Fernandes (nascut el 1999), futbolista portuguès

• José de Almada Negreiros, pintor futurista

Agermanaments

• Kingstown, Saint Vincent i les Grenadines
• Lisboa, Portugal^[17][18]

Galeria

• 
  Palau presidencial
• 
  Seu
• 
  Forte de São Sebastião
• 
• 
  Museu de São Sebastião.
• 
  Ciutat de São Tomé
• 
  Centre de São Tomé
• 
  Ciutat de São Tomé
• 
  Tribunal Suprem de São Tomé i Príncep
• 
  Salt de moll infantil
• 
  Antiga seu delBanc Internacional de São Tomé i Príncep
• 
  Centre de São Tomé
• 
  Estadi Nacional 12 de Juliol
• 
  São Tomé, STP
• 
  Baía Ana Chaves, São Tomé
• 
  Palau Presidencial de São Tomé i Príncep
• 
  Casa da Cultura de São Tomé

Referències

1. «Home». stp.gov.st. Arxivat de l'original el 2020-01-18. [Consulta: 11 març 2024].
2. Allen, Theodore. The invention of the white race. Second. Verso, 1997, p. 5. ISBN 9781844677719. OCLC 738350824.
3. Manning, Patrick; Akyeampong, Emmanuel Kwaku.. «Slavery & Slave Trade in West Africa 1450-1930». A: Themes in West Africa's history. Athens: Ohio University, 2006, p. 102–103. ISBN 978-0-8214-4566-2. OCLC 745696019.
4. Seibert, Gerhard. «Rei Amador». A: Emmanuel Kwaku Akyeampong. Dictionary of African Biography. 1. Oxford University Press USA, 2012, p. 191–192. ISBN 9780195382075.
5. Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 275
6. «São Tomé gets ferry link with Cape Verde». afrol.com.
7. «Cultura».
8. «Sao Tomé and Principe» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 7 febrer 2024].
9. Cens de 23 de juny
10. Cens de 16 de juny
11. Estimació
12. Estimació de 1 de juliol
13. 2012 detailed census São Tomé e Príncipe Arxivat 2019-03-27 a Wayback Machine., Instituto Nacional de Estatística (São Tomé and Príncipe)
14. Britannica, Sao Tome and Principe, britannica.com, USA, consulta el 12 de gener de 2020
15. «Sao Tome and Principe | Map, Population, Flag, Culture, History, & People | Britannica» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 12 febrer 2023].
16. "ESCOLAS COM CURRÍCULO PORTUGUÊS EM S. TOMÉ" (Archive). Direção de Serviços de Ensino e Escolas Portuguesas no Estrangeiro (DSEEPE) of the Portuguese Education Ministry. Retrieved on October 26, 2015.
17. «Lisboa - Geminações de Cidades e Vilas» (en portuguese). Associação Nacional de Municípios Portugueses [National Association of Portuguese Municipalities]. Arxivat de l'original el 2015-02-01. [Consulta: 23 agost 2013].
18. «Acordos de Geminação, de Cooperação e/ou Amizade da Cidade de Lisboa» (en portuguese). Camara Municipal de Lisboa. [Consulta: 23 agost 2013].

Bibliografia addicional

• Allen, Theodore. Verso. The invention of the white race, 1997, p. 5. ISBN 9781844677719. OCLC 738350824.
• Mata, Inocência. Edições ALAC. Emergência e existência de uma literatura: o caso santomense (en portuguès), 1993.
• Adolf Friedrich, Duke of Mecklenburg Schwerin. «German Central African Expedition: 1910-1911» (en alemany), 1913.
• Milheiro, Ana Vaz. «São Tomé e Príncipe e o trabalho do Gabinete de Urbanização Colonial (1944-1974)». Virtina ST, 19-03-2015.
• Nick, Sophie; Koudawo, Fafail. Principia Editora. Pluralismo de Informação nos PALOP (en portuguès), 2000, p. 83. ISBN 9789728500375.
• United Nations, ed., "Table 8 - Population of capital cities and cities of 100,000 or more inhabitants"
• Algora Publishing. Exorcising Devils from the Throne: São Tomé and Príncipe in the Chaos of Democratization, 2011, p. 24. ISBN 9780875868486.
• Valverde Contreras, Beatriz; Keese, Alexander «Between Violence, Racism and Reform: São Tomé e Príncipe in the Great Depression Years (1930–1937)» (en anglès). Journal of Contemporary History, 13-12-2020, pàg. 243–267. DOI: 10.1177/0022009420961456. ISSN: 0022-0094.
• Chabal, Patrick (ed.) 2002. A history of postcolonial Lusophone Africa. London: C. Hurst. ISBN 1-85065-589-8 – Overview of the decolonization of Portugal's African colonies, and a chapter specifically about São Tomé and Príncipe's experience since the 1970s.
• Eyzaguirre, Pablo B. "The independence of São Tomé e Príncipe and agrarian reform." Journal of Modern African Studies 27.4 (1989): 671–678.
• Frynas, Jędrzej George, Geoffrey Wood, and Ricardo MS Soares de Oliveira. "Business and politics in São Tomé e Príncipe: from cocoa monoculture to petro‐state." African Affairs 102.406 (2003): 51–80. online
• Hodges, Tony, and Malyn Dudley Dunn Newitt. São Tomé and Príncipe: from plantation colony to microstate (Westview Press, 1988).
• Keese, Alexander. "Forced labour in the 'Gorgulho Years': Understanding reform and repression in Rural São Tomé e Príncipe, 1945–1953." Itinerario 38.1 (2014): 103–124.

Enllaços externs

• Paradise Found
• www.saotome.st - Independent tourism site