Serra de Montclar

Geologia

Els basaments prequaternaris són faixes de ponent a llevant de gresos, limonites i margues grises. L'edat dels vessants nord i sud de la serra és del Rupelià.^[2] La superfície està molt transformada per causa de l'ús agrícola. Des del Monteró (Camarasa), la serralada, d'oest a est, rep els noms de Serra Blanca, Serra de les Forques, Serra de les Comes, Serra Púdia, Serra de Montclar i Serra del Masvell on conflueix amb la Serra de Pedrós. L'erosió dels basaments abans esmentats ha originat sòls de graves, llims i argiles^[2] aptes per al conreu.

Bona part del vessant sud de la Serra de Montclar està inclosa en l'Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós.

Vegetació

A grans trets, trobem a la Serra de Montclar una vegetació de caràcter mediterrani.

L'arbre dominant és l'alzina, la carrasca i lledoner. Als terraprims i solells abruptes, s'hi estenen les màquies, bosquina densa formada per arbusts alts, amb sòls força secs, on no hi arrelen gaires plantes. També hi trobem les garrigues, matollar molt dens i atapeït, punxós i força ombrívol i brolles calcícoles, que presenten la major part de les plantes aromàtiques típiques de la mediterrània. També es poden trobar algunes plantes comestibles silvestres com l'espàrrec o la morera, en anys plujosos també es poden trobar diferents bolets.

Són molt valorades les herbes aromàtiques d'aquesta zona, de gran fragància a causa del clima, com la farigola, ginesta, malva, el fonoll i el romaní.

Farigola
Ginesta
Fonoll
Romaní
Esparreguera

Les aus, en són els principals protagonistes, tot i que els rèptils, amfibis i mamífers també hi són presents.

Algunes de les espècies de mamífers presents a la Serra de Montclar són especialment destacables en el conjunt de Catalunya, com és el cas del porc senglar, guineu o el cabirol. També s'hi pot trobar la fagina, diverses espècies de ratpenat com el ratpenat cuallarg europeu, ratpenat d'orelles dentades, pipistrel·la i un gran nombre de rosegadors com el conill o el talp.

Sens dubte, el grup d'ocells més interessant des del punt de vista del visitant potencial de la zona és el dels rapinyaires, com el voltor, el xoriguer, el mussol o el xot i aus rapaç com l'esparver vulgar, l'esparver cendrós, l'òliba, l'aligot i l'àguila marcenca per tal que els visitants puguin gaudir de la contemplació d'aquestes grans aus en el seu medi natural. També s'hi poden trobar altres aus com: tudó, rossinyol, merla, tallarol de garriga, falciot negre, cogullada, oreneta vulgar, mallerenga carbonera, abellerol, puput, pardal comú, garsa, tórtora, picot verd, perdiu roja, verderol, mosquiter pàl·lid, gratapalles, estornell, gaig, cornella negra, oriol, còlit ros, cadernera, enganyapastors, pinsà, gafarró, mallerenga blava, pardal xarrec, torlit, guatlla, cucut, siboc, capsigrany, passarell, tallarol de casquet, griva, cogullada fosca, cotoliu, oreneta cuablanca, bosqueta vulgar, colom roquer, tallarol capnegre, botxí meridional, estornell negre, tallareta cuallarga, rossinyol bord, tórtora turca, cuereta blanca, mallerenga cuallarga, raspinell, picot garser gros, tallarol emmascarat, gralla, bitxac, xixella i sisó.

Alguns rèptils que es poden trobar són el llangardaix ocel·lat, dragó comú, sargantana ibèrica, sargantana cuallarga, sargantana corredora, vidriol i diferents varietats de serps com l'escurçó ibèric, serp verda, serp de ferradura, serp blanca, Coronella girondica, Colobra bordelesa, Colobra llisa.

Senglar
Guineu roja
Fagina
Àguila marcenca
Aligot
Òliba
Llangardaix ocel·lat
Escurçó ibèric

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de Montclar

[1]
Sàez, Anna; Solé i Sabaté, Josep Maria «La conquesta de l'aigua». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, 12-2012, p.44-48. ISSN: 1695-2014.
[2]
«ICGC (2023). Visor ICGC Geoíndex - Mapa geològic de Catalunya 1:25.000.». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 4 agost 2023].