Cogullada fosca

From Wikipedia, the free encyclopedia

Cogullada fosca

La cogullada fosca [1] (o de muntanya al Penedès) i a les Balears terrola caputxina, terrola capelluda, terrola caraputxada[2][3] a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Dades ràpides Galerida theklae, Dades ...
Cogullada fosca
Galerida theklae
Thumb
Il·lustració d'una cogullada fosca.
Thumb
Cucullada fotografiada a Madrid (Espanya).
Dades
Nombre de cries3,5
Període d'incubació de l'ou12 dies
Estat de conservació
Thumb
Risc mínim
UICN22717387
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereGalerida
EspècieGalerida theklae
Brehm, 1857
Distribució
Thumb
Tanca

Morfologia

  • Ateny 16 cm de llargària total i 34 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 34-48 g.
  • Aparença rabassuda.
  • Coloració terrosa fosca vionada de blanc.[4]
  • Bec robust, una mica més curt i més ample que la cogullada vulgar.
  • cresta.
  • Cua relativament curta amb les plomes exteriors més rogenques.
  • En vol presenta les plomes axil·lars entre grises i arenoses.
  • Els exemplars immadurs tenen el plomatge favat degut a una taca color crema a la punta de les plomes però que desapareix just acabada la cria, ja que fan una muda completa.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies

  • Galerida theklae deichleri (Algèria).
  • Galerida theklae erlangeri (nord del Marroc).
  • Galerida theklae ruficolor (sud del Marroc).
  • Galerida theklae superflua (des de l'est del Marroc fins al nord-oest d'Egipte)
  • Galerida theklae theklae (Península Ibèrica i Balears)
  • Galerida theklae carolinae
  • Galerida theklae ellioti
  • Galerida theklae erlangeri
  • Galerida theklae harrarensis
  • Galerida theklae huei
  • Galerida theklae huriensis
  • Galerida theklae mallablensis
  • Galerida theklae praetermissa
  • Galerida theklae theresae
  • Galerida theklae aquirrei

Reproducció

Thumb
ous

La fenologia reproductiva és, en tot, molt semblant a la de la cogullada vulgar. La població niadora de les Illes Balears té uns costums diferents, puix que cria un mes abans i, a més a més, com que no ha de competir amb la seua parenta (la cogullada vulgar no hi nidifica) s'expandeix pràcticament arreu del territori illenc, encara que no entra a les zones arbrades.[5] Nia a terra, a espais oberts amb vegetació arbustiva dispersa, i pon 2-6 ous.

Alimentació

Menja llavors i insectes, aquests darrers especialment durant l'època de cria.

Hàbitat

Freqüenta els conreus de secà però és més escassa a les grans extensions cerealistes. Evita els boscos i és especialment abundant a les garrigues costaneres.

Distribució territorial

Viu a la península Ibèrica, Balears, a l'Àfrica del Nord i a l'Àfrica subsahariana des del Senegal fins a Somàlia.

Als Països Catalans se'n pot trobar als Aiguamolls de l'Empordà i al Delta del Llobregat. Coexisteix amb la cogullada vulgar en alguns indrets, sobretot a la Catalunya humida. També se'n troba a les Balears i a la Catalunya del Nord.

Costums

  • És sedentària encara que, a l'hivern, pot tindre moviments de curt abast i altitudinals.
  • Es posa sovint sobre arbusts i parets des d'on reclama o canta.

Referències

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.