Carrasca

La carrasca^[1] és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex). Fins fa pocs anys es considerava que la carrasca i l'alzina eren subespècies de la mateixa espècie però actualment es consideren espècies separades tot i que també hi ha amb freqüència híbrids espontanis entre les dues espècies.

Carrasca

Quercus rotundifolia
Una carrasca
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	78972238
Taxonomia
Superregne	Archaeplastida
Ordre	Fagales
Família	Fagaceae
Gènere	Quercus
Espècie	Quercus rotundifolia Lam., 1785

Fulla característica d'una carrasca

carrasca

La seva capçada és densa i el seu port acostuma a ser menor que l'alzina. Les fulles són curtes^[2] i amplament ovato-el·líptiques verdes a grisenques a l'anvers més o menys pubescent i gris tomentós al revers amb de 5 a 8 parells de nervis laterals.^[3] Com l'alzina és una planta monoica, les flors masculines formen aments i les femenines són menudes i aïllades. L'aglà sovint és dolça i comestible (el gust, un cop extreta la pell marró que és amargant, recorda lleugerament el de la castanya).^[4]

Sinonímies: Quercus ballota, Quercus rotundifolia i Quercus ilex ballota. En català també se l'anomena carrascla,^[5] alzina glanera^[6][7] o alzina de glans dolces^[6][8]

Distribució geogràfica

Es troba fonamentalment i s'adapta bé al clima mediterrani interior de tendència continental. Viu des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitud.

Distribució als Països Catalans: contrades mediterrànies seques, on és molt comú a tot el País Valencià, el ponent del Principat de Catalunya i de forma cultivada o rarament subespontània a les Illes Balears (Eivissa).

El Carrascar de la Font Roja, a la Serra del Menejador (Alcoià) és un dels boscs de carrasca o carrascars més representatius del País Valencià.

La Carrasca de Culla, a l'Alt Maestrat, és potser la carrasca monumental més destacada del País Valencià.