Tórtora turca

La tórtora turca o eurasiàtica (Streptopelia decaocto) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans d'ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central. Continua colonitzant la Catalunya interior. El 2000 una primera parella s'ha instal·lat al Vilar de Cardener, una masia abaondonada al Solsonès.^[1]

Tórtora turca

Streptopelia decaocto
Exemplar adult de tórtora turca.
Exemplar immadur fotografiat a Anglaterra.
Enregistrament
Dades
Pes	9,2 g 193 g
Envergadura	30 cm
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22727811
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Columbiformes
Família	Columbidae
Gènere	Streptopelia
Espècie	Streptopelia decaocto (Frivaldszky, 1838)
Nomenclatura
Protònim	Columba decaocto
Distribució
Propagació de la tórtora turca des de l'any 1900.   Vers l'any 1900   Fins al 1928   Fins al 1938   Fins al 1946   Fins al 1949   Fins al 1957   Fins al 1963   Fins al 1973

Tórtora turca fotografiada a l'Índia.

Morfologia

• Fa 30 cm de llargària.
• Color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors. Té mig collar negre a la part posterior del coll.
• La seua presència es nota molt perquè en vol fa un xerric agut i fort.

Distribució geogràfica

Originàriament es trobava des del sud-est d'Europa fins al Japó i el nord-est d'Àfrica però, al llarg del segle xx, s'ha anat estenent de manera natural i actualment és comuna a tot Europa. A les Illes Balears va colonitzar Mallorca durant la dècada dels 1990, Menorca el 1997, Eivissa el 1999 i Formentera el 2004.^[2] També ha estat introduïda a les Bahames (dècada dels setanta del segle passat) i Florida el 1982.^[3] A Nord-amèrica és considerada com una espècie invasora que té un comportament prou agressiu en la concurrència amb èspècies indígenes.^[4]

Hàbitat

Acostuma a viure prop dels humans i construeix el seu niu als arbres, habitualment a les coníferes o en edificis abandonats. És sedentària, només els exemplars joves fan desplaçaments per colonitzar territoris propers al lloc on han nascut.^[5]

Alimentació

S'alimenta bàsicament de llavors i d'invertebrats que troba a terra.

Reproducció

Ou

És força prolífica, ja que pot arribar a fer quatre postes de dos ous entre el març i l'octubre, però normalment en fa dos o tres. A Catalunya és força comuna.

Es pot hibridar amb la tórtora doméstica o rosa i grisa (Streptopelia roseogrisea risoria) amb la qual forma una súper-espécie junt amb d'altres tórtores africanes amb collaret.

Referències

1. Guixé Coromines, David. El Medi natural del Solsonès. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2008-12, p. 336-337. ISBN 978-84-475-3313-8.
2. Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) - Anuari Ornitològic de les Illes Balears 2008, volum 23 - pàgina 172 - ISSN 1137-831X
3. BirdLife International «Eurasian Collared-dove Streptopelia decaocto» (en anglès). Llista Vermella de la UICN, 14-08-2019. DOI: 10.2305/iucn.uk.2019-3.rlts.t22727811a154457750.en.
4. Johnson, S.; Donaldson-Fortier, G. «Florida's Introduced Birds: Eurasian Collared Dove (Streptopelia decaocto)» (en anglès). Department of Wildlife Ecology and Conservation, University of Florida. Arxivat de l'original el 23 de juny 2016. [Consulta: 28 gener 2024].
5. Vallès, Florenci; Badia, Jordi. «Tórtora turca Streptopelia decaocto». El medi natural del Bages i del Moianès - Índex d'espècies.

Enllaços externs

• «Tórtora turca (Streptopelia decaocto)». Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya.
• «Eurasian Collared Dove Streptopelia decaocto - Tourterelle turque» (en francès, anglès), 05-11-2020.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies