Premi Turing
premi en el camp de la informàtica From Wikipedia, the free encyclopedia
El Premi Turing és considerat per molts com el Premi Nobel de la Informàtica. És atorgat anualment per l'Associació per a la Maquinària Computacional (ACM) a qui hagi contribuït de manera transcendental al camp de les ciències computacionals. El guardó rendeix tribut a Alan Mathison Turing. Després de 40 anys d'existència, el 2006 es va atorgar el guardó a la primera dona, Frances Allen.
| ||||
Nom en la llengua original | (en) ACM A. M. Turing Award | |||
---|---|---|---|---|
Tipus | premi científic de ciències de la computació | |||
Epònim | Alan Turing | |||
Vigència | 1966 - | |||
Freqüència | anual | |||
Localització | Nova York | |||
Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
Guanys en premis | 250.000 $ i 1.000.000 $ | |||
Conferit per | Association for Computing Machinery | |||
Lloc web | amturing.acm.org |
Entre 2007 i 2013, el guanyador era recompensat amb 250.000 dòlars, co-patrocinat per Intel i Google.[1] A partir de 2014, amb el patrocini de Google, el premi ha arribat al milió de dòlars.[2]
Guardonats
Any | Nom | Motiu |
---|---|---|
1966 | ![]() |
Per la seva influència en les àrees de tècniques de programació avançades i construcció de compiladors. |
1967 | ![]() |
Pel disseny i construcció d'EDSAC, el primer ordinador de programa emmagatzemament en memòria interna. |
1968 | ![]() |
Per la seva feina en mètodes numèrics, sistemes de codificació automàtics, i pel desenvolupament de codis de detecció i correcció d'errors. |
1969 | ![]() |
Per les seves aportacions a intel·ligència artificial. |
1970 | ![]() |
Per les seves investigacions en anàlisi numèrica per facilitar l'ús de computadors digitals d'alta velocitat. |
1971 | ![]() |
Per les seves aportacions al camp de la intel·ligència artificial. |
1972 | ![]() |
Per les seves contribució a la "ciència i art" dels llenguatges de programació. |
1973 | ![]() |
Per les seves aportacions a la tecnologia de bases de dades. |
1974 | ![]() |
Per les seves contribucions a anàlisi d'algorismes i el disseny de llenguatges de programació. |
1975 | ![]() |
Per les seves aportacions a intel·ligència artificial, la psicologia de la percepció humana i processament de llistes. |
1976 | ![]() |
Pel seu treball en autòmats finits, introduint la idea de màquines no deterministes. |
1977 | ![]() |
Per les seves contribucions al disseny de sistemes de programació d'alt nivell i per la publicació de procediments formals per a l'especificació de llenguatges de programació. |
1978 | ![]() |
Per la seva influència en metodologies per a la creació de programari eficient i fiable, i per les seves aportacions en els següents camps: teoria d'anàlisi sintàctica, semàntica en llenguatges de programació, verificació automàtica de programes, síntesi automàtica de programes i anàlisi d'algorismes. |
1979 | ![]() |
Per les seves pioners esforços en llenguatges de programació i notació matemàtica, donant com a resultat APL. |
1980 | ![]() |
Per les seves importants contribucions a la definició i disseny de llenguatges de programació. |
1981 | ![]() |
Per les seves contínues i importants aportacions a la teoria i pràctica dels sistemes de gestió de bases de dades, ideant l'enfocament relacional de la gestió de bases de dades. |
1982 | ![]() |
Per les seves aportacions en el camp de la complexitat computacional. Va idear els fonaments de la teoria de NP-completesa. |
1983 | ![]() |
Per les seves contribucions al desenvolupament de sistemes operatius en general i la creació de Unix en particular. |
1984 | ![]() |
Pel desenvolupament d'una sèrie d'innovadors llenguatges de programació com EULER, ALGOL-O, MODULA i PASCAL. |
1985 | ![]() |
Per les seves contribucions a la teoria d'algorismes, la identificació de problemes computables en temps polinomial i a la teoria de NP-completesa. |
1986 | ![]() |
Pels seus èxits en l'anàlisi i disseny d'algorismes i estructures de dades. |
1987 | ![]() |
Per la seva aportació a la teoria de compiladors, arquitectura de grans sistemes i el desenvolupament de joc d'instruccions reduït RISC. |
1988 | ![]() |
Per les seves aportacions a la computació gràfica. |
1989 | ![]() |
Per les seves contribucions a l'anàlisi numèrica, particularment en computació en coma flotant. |
1990 | ![]() |
Per la seva feina liderant el desenvolupament de CTSS i Multics. |
1991 | ![]() |
Per tres èxits:
|
1992 | ![]() |
Per les seves contribucions al desenvolupament d'entorns distribuïts i la tecnologia per a la seva implementació: estacions de treball, xarxes, sistemes operatius, sistemes de programació, monitors, publicació de documents i seguretat. |
1993 | ![]() |
Per establir els fonaments del camp de la teoria de complexitat computacional. |
1994 | ![]() |
Pel disseny i construcció de grans sistemes d'intel·ligència artificial. |
1995 | ![]() |
En reconeixement per les seves aportacions als fonaments de la teoria de complexitat computacional i la seva aplicabilitat a la criptografia. |
1996 | ![]() |
Per la seva feina introduint la lògica temporal en informàtica i per les seves importants aportacions a la verificació de programes i sistemes. |
1997 | ![]() |
Per la seva feina en computació interactiva. |
1998 | ![]() |
Per les seves contribucions en bases de dades, investigació en el processament de transaccions i implementació de sistemes. |
1999 | ![]() |
Per les seves contribucions a arquitectura de computadors, sistemes operatius i enginyeria del programari. |
2000 | ![]() |
En reconeixement de les seves importants aportacions a la teoria de la computació, criptografia. |
2001 | ![]() |
Per la seva feina en els llenguatges de programació Simula I i Simula67, que van permetre l'aparició de la programació orientada a objectes. |
2002 | ![]() |
Importants aportacions a la criptografia, en particular l'algoritme RSA. |
2003 | ![]() |
Pioner de la programació orientada a objectes i pare del llenguatge Smalltalk. |
2004 | ![]() |
Pel protocol TCP/IP. |
2005 | ![]() |
Per les seves contribucions fonamentals en el desenvolupament i definició de l'Algol 60, el seu disseny del compilador i l'art en la pràctica de la programació. |
2006 | ![]() |
Per les seves contribucions que van millorar fonamentalment el rendiment dels programes d'ordinador i accelerar l'ús de sistemes de computació d'alt rendiment. |
2007 | ![]() |
Pel seu treball pioner en un mètode automatitzat (anomenat "model checking" en anglès) per trobar errors de disseny en programari i maquinari. |
2008 | ![]() |
Per la seva contribució als fonaments teòrics i pràctics en el disseny de llenguatges de programació i sistemes, especialment relacionats amb l'abstracció de dades, tolerància a fallades i computació distribuïda. |
2009 | ![]() |
Pel seu disseny pioner i la realització del Xerox Alto, el primer ordinador personal modern, i les seves contribucions a Ethernet i el Tablet PC. |
2010 | ![]() |
Per les seves contribucions transformadores a la teoria de la computació, inclosa la teoria d'aprenentatge de probablement aproximadament correcte, la complexitat de l'enumeració i programació algebraica, i la teoria de programació paral·lela i distribuïda.. |
2011 | ![]() ![]() |
Per contribucions fonamentals a la intel·ligència artificial mitjançant càlcul de probabilitat i raonament causal.[3] |
2012 | ![]() ![]() ![]() |
Per la seva obra transformadora que va bastir els fonaments en teoria de la complexitat de la ciència de la criptografia i, tot fent-ho, va obtenir mètodes pioners per a la verificació eficient de proves matemàtiques en teoria de la complexitat.[4] |
2013 | ![]() |
Per contribucions fonamentals a la teoria i la pràctica dels sistemes distribuïts i concurrents, en especial la invenció de conceptes com la causalitat i els rellotges lògics, la seguretat i la vida, màquines d'estat replicades, i consistència seqüencial.[5][6] |
2014 | ![]() |
Per contribucions fonamentals als conceptes i les pràctiques que són la base dels sistemes de bases de dades moderns.[7] |
2015 | ![]() ![]() |
Per contribucions fonamentals a la criptografia moderna. L'article pioner de 1976, "New Directions in Cryptography," va presentar les idees de criptografia de clau pública i signatures digitals, que són el fonament de la majoria de protocols de seguretat que s'utilitzen normalment a Internet avui en dia.[8] |
2016 | ![]() |
Per inventar el World Wide Web, el primer navegador web, i els protocols i algorismes fonamentals que permeten que el Web escali.[9] |
2017 | ![]() ![]() |
Per haver estat pioners d'una aproximació sistemàtica i quantitativa al disseny i l'avaluació d'arquitectures informàtiques, amb un impacte durador a la indústria dels microprocessadors.[10] |
2018 | ![]() ![]() ![]() ![]() |
Per descobriments conceptuals i d'enginyeria que han fet de les xarxes neuronals profundes un component crític de la informàtica.[11] |
2019 | ![]() ![]() |
Per contribucions fonamentals als gràfics d'ordinador en 3-D, i l'impacte revolucionari d'aquestes tècniques en la imatge generada per ordinador (CGI) en la producció de pel·lícules i altres aplicacions.[12] |
2020 | ![]() ![]() |
Pels algorismes i la teoria fonamentals en què es basa la implementació de llenguatges de programació, i per sintetitzar els seus resultats i els d'altres en els seus influents llibres, que han educat generacions d'informàtics.[13] |
2021 | ![]() |
Per les seves contribucions pioneres als algorismes i llibreries numèriques que han permès que el programari de computació d'alt rendiment estigui a l'alçada de les millores exponencials en el maquinari durant més de quatre dècades.[14] |
2022 | ![]() |
Per la invenció, estandardització, i comercialització d'Ethernet.[15] |
2023 | ![]() |
Per remodelar la nostra comprensió del paper de l'aleatorietat a la computació i per dècades de lideratge intel·lectual a la informàtica teòrica.[16] |
Nombre de guardons per nacionalitat
Aquesta és la distribució dels Premis Turing des de 1966 fins a 2014. Les nacionalitats dels guardonats estan basades en el seu lloc (l'estat) de naixença, no on van desenvolupar el seu treball com investigadors.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.