Remove ads
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una tauleta tàctil[1] (en anglès, tablet) és un dispositiu electrònic a mig camí entre una ordinador portàtil i un telèfon mòbil, al qual s'hi pot escriure a través d'una pantalla tàctil. Un usuari pot utilitzar un estilet (o stylus) per a treballar amb l'ordinador sense necessitat de teclat ni ratolí.
Aquesta modalitat d'ordinador portàtil ha suposat un avanç significatiu en l'aplicació dels estudis de lingüística computacional. N'hi ha models que només aporten la pantalla tàctil a manera de pissarra, sent així molt lleugers. També hi ha ordinadors portàtils amb teclat i ratolí, anomenats convertibles, que permeten rotar la pantalla i col·locar-la com si es tractés d'una pissarra, per a fer-ne ús com a Tablet PC.
Per compensar el dèficit de teclat físic la majoria de tauletes son capaces de connectar-se a dispositius independents a través de Bluetooth o USB.[2]
Un antecedent a nivell funcional és d'origen romà d'Orient, de vora del segle ix, que consistia en una objecte compost d'una taula de fusta amb cera per a escriure i borrar i, uns pesos per a calcular preus.[3]
A finals del segle xix (1880), Elisha Gray va dissenyar un gadget que era capaç de transmetre lletres d'un dispositiu a un altre mitjançant un llapis elèctric, a mode de telègraf, el “Telautograph", invent precursor d'altres com el fax o les mateixes tauletes.[4]
Els ordinadors en forma de tauleta han aparegut en diverses obres de ciència-ficció a partir de la segona meitat del segle xx, per exemple:
L'any 1968 el científic informàtic Alan Kay va projectar una aparell anomenat KiddiComp (després es va desenvolupar i anomenar Dynabook) mentre realitzava el seu doctorat.[7][8] En una proposta escrita el 1972, el descriu com un «ordinador personal per a nens de totes les edats.»[9] Hi feia notar la necessitat d'unes capacitats similars a les dels ordinadors portàtils o tauletes tàctils actuals i també d'una bateria de llarga durada. Emperò, no definia exactament la forma o l'ús de les tauletes tàctils. Aquesta mai es va fabricar per manca de suport, l'elevat cost i per limitacions tecnològiques de l'època. Kay amb el seu prototip i paradigma de la tecnologia del Dynabook va ser l'inspirador de llenguatges de programació, de la interfície gràfica que posteriorment es desenvoluparen informàtica i tecnològicament.[10]
L'any 1994 la Unió Europea va començar el projecte 'OMI-NewsPAD' (EP9252), inspirat per conceptes semblants que apareixen a les obres de ficció de Clarke i Kubrick.[11] L'empresa Acorn Computers va desenvolupar ordinadors basats en pantalles tàctils i amb processadors amb arquitectura ARM. Aquests aparells es van anomenar NewsPad i se'n van fer proves inicials a Barcelona. El projecte va finalitzar l'any 1997.[12]
A la fira COMDEX de novembre del 2000, l'empresa Microsoft va presentar el prototip Tablet PC,[13] que venia a ser un producte híbrid entre l'ordinador portàtil i les més recents tauletes tàctils.
L'any 2001 Ericsson va anunciar un aparell experimental anomenat DelphiPad, desenvolupat en cooperació amb el Centre for Wireless Communications de Singapur, que comptava amb pantalla tàctil i que utilitzava Linux com a sistema operatiu i el navegador web Netscape Navigator.[14][15]
Les tauletes es poden diferenciar entre elles i incloure-les en diferents categories segons la mida, el sistema operatiu que utilitzen, canals d'entrada i/o sortida que disposen o els seus usos.[16]
La tauleta funciona com un ordinador però en ser mòbil és més lleugera i funcional. Amb aquest dispositiu es pot tenir accés a diferents arxius a través de la xarxa:
A través de la tauleta es pot accedir a una gran varietat d'aplicacions amb funcions específiques que permeten realitzar múltiples funcions:
La tauleta té un ús complementari al de l'ordinador, però té aplicacions expertes en diferents contextos perquè aquests dispositius s'utilitzen de manera professional a la feina. Els especialistes desenvolupen les tasques de manera més fàcil amb les tauletes, gràcies a la mobilitat que permeten.[18]
Algunes característiques que justifiquen la seva integració al context educatiu són:[19]
Alguns avantatges són:[20]
Algunes errades freqüents:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.