ML és un llenguatge de programació funcional desenvolupat per Robin Milner i altres a finals del 1970 a la Universitat d'Edimburg amb una sintaxi inspirada en el llenguatge abstracte ISWIM que ha donat lloc a una família de llenguatges.
| Tipus | llenguatge de programació, llenguatge de programació procedural i llenguatge de programació funcional  |
|---|---|
| Data de creació | 1973 |
| Disseny | Robin Milner |
| Desenvolupador | Robin Milner |
| Paradigma de programació | programació procedimental, programació funcional i llenguatge imperatiu |
| Influenciat per | ISWIM |
Històricament les sigles ML es refereixen a MetaLlenguatge. És conegut per l'ús que fa de l'algorisme d'inferència de tipus Hindley-Milner.
A l'ML se l'anomena llenguatge funcional impur perquè permet efectes laterals produint programació imperativa, contràriament a llenguatges funcionals purs com el Haskell. Per aquest motiu es considera un llenguatge de programació Multi-paradigma.
Entre les característiques de ML hi ha l'estratègia d'avaluació estricta, funcions com a valors de primer ordre, gestió de memòria per recollidors de brossa, polimorfisme paramètric, tipatge estàtic, inferència de tipus, tipus abstractes de dades, encaixos de patrons i gestió d'excepcions.
- SML
- ML Estàndard, incorpora semàntica formal.
- Alice ML
- llenguatge[1] i compilador impulsats per la universitat de Saarland regió alemanya, fronterera amb França on s'anomena Sarre.
- Caml/OCaml
- llenguatge[2] i compilador impulsats per l'entitat estatal de recerca francesa INRIA, és l'acrònim de Categorical Abstract Machine Language.
- F#
- entorn[3] de Microsoft consistent en llenguatge basat en OCaml i biblioteques .NET; Vegeu "Programació en F#"[4]
- LML
- "Lazy ML": llenguatge[5][6] ML d'avaluació tardana desenvolupat a la Universitat Tecnològica de Chalmers de Göteborg, Suècia
- ATS
- ML amb "tipus dependents de valors" desenvolupat a la Universitat de Boston
- Parallel ML (Projecte Manticore)
- Extensió de paral·lelisme sobre Concurrent ML desenvolupat a la Univ. de Chicago.[7]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
