Palmira González López (Montilla, Còrdova, 1949) és una historiadora del cinema,[1] coordinadora responsable i investigadora principal del Laboratori d'Investigació Audiovisual (grup consolidat d'investigació integrat en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona) i professora titular d'Història del Cinema a l'esmentat departament.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949  (74/75 anys)Montilla (Província de Còrdova) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora de la cultura |
Tota la seua activitat professional s'ha desenvolupat a Barcelona, on viu des de finals dels anys seixanta. És casada i mare de tres fills. La seua iniciació en l'estudi de la història del cinema prové dels primers anys setanta, quan va cursar la carrera d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, on va obtindre la llicenciatura l'any 1973. La seua tesi de llicenciatura va tractar d'un cineasta dels inicis del cinema a Catalunya i una de les primeres cases productores barcelonines, "Domènec Ceret i la productora Studio Films". Més tard, l'any 1984, aconseguí el doctorat amb una tesi sobre "Els anys daurats del cinema mut a Barcelona (1906-1923)".[2]
En acabar els estudis universitaris, va passar a integrar-se al cos docent del Departament d'Història de l'Art, primer com a professora ajudant de classes pràctiques (1974), després com a encarregada de curs (1981) i, finalment, com a professora titular (1987). Durant tot aquest període ha impartit classes d'història general del cinema i diferents cursos monogràfics relacionats amb aquesta matèria a la Universitat de Barcelona. En l'actualitat, és també consultora de l'assignatura d'"Història del cinema i la televisió" a la Universitat Oberta de Catalunya des del 1999.[2]
Com a investigadora i formadora d'investigadors, ha dirigit diverses tesis doctorals, cursos i seminaris especialitzats, així com diferents equips d'investigació i projectes. Ha estat membre del grup Col·lecció Cinematogràfica Catalana i de l'equip Fructuós Gelabert de l'Institut del Teatre de Barcelona. En l'actualitat forma part, com a membre fundador, de l'Asociación Española de Historiadores del Cine i de l'Associació Catalana per a la Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic "Cinema Rescat". Li ha estat concedit el Premi Sant Jordi de Cinematografia (1987), instituït per Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya i RTVE, atorgat per la crítica especialitzada a la persona o entitat que s'hagi distingit per la seua aportació al coneixement del fet cinematogràfic.[2]
La seua carrera professional ha tingut com a fil conductor la docència universitària de la història general del cine i la seua feina investigadora ha estat centrada en la història del cinema mut espanyol i del cinema català, així com en l'estudi i conservació del patrimoni cinematogràfic.[2]
Entre les seues obres publicades cal destacar Breu Història del Cinema Primitiu a Catalunya (Equip Fructuós Gelabert, Barcelona, Robrenyo, 1977); Història del cinema a Catalunya. L'època del cinema mut (1896-1931) (Barcelona, Els llibres de la Frontera, 1986); Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923) (Barcelona, Edicions 62, 1987);[3] en col·laboració amb Miquel Porter i Moix, Las claves del cine (Barcelona, Ariel, 1988)[4] i Las claves de la historia del cine (Barcelona, Ariel, 1988);[5] Catálogo del cine español. Películas de ficción (1921-1930) (Madrid, Filmoteca Española: ICAA, 1993); Notas sobre la influencia del cine italiano en el cine español durante los años 1913-1918 (Roma, Associazione Italiana per le Richerche di Storia del Cinema, 1993); amb M. Porter i A. Casanovas, Las claves del cine y otros medios audiovisuales (Barcelona, Planeta, 1994);[6] Pioneros y creadores del cine mudo catalán, 1896-1914 (a Juan Carlos de la Madrid, ed., Primeros tiempos del cinematógrafo en España, Asturias, Universitat d'Oviedo i Ajuntament de Gijón, 1996);[7] El centenari del cinema (edició del número monogràfic de la revista "D'Art": Barcelona, Departament d'Història de l'Art de la UB, 1996); El cine mudo en Barcelona (a Gubern, R., Un siglo de cine español: Madrid, Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, 1997);[8] col·laboracions a la Antología crítica del cine español 1906-1995 de J. Pérez Perucha, ed. (Madrid, Cátedra - Filmoteca Española, 1997), i al Diccionari del Cinema a Catalunya de J. Romaguera i Ramió, dir. (Barcelona, Grup Enciclopèdia Catalana, 2005); edició de les Actes del Seminari de Patrimoni Cinematogràfic Universitat de Barcelona: Recuperar, conservar i restaurar el so i el color (Universitat de Barcelona, 1999); Història del cinema i la televisió (Universitat Oberta de Barcelona, 1999; edició en castellà: 2006); Fons de nitrats de la Filmoteca. Volum II: Films de no-ficció (1896-1925) (en col·laboració amb Miquel Porter i Moix, Barcelona, Institut Català de les Empreses Culturals i Filmoteca de Catalunya, 2004); El cinema mut (Barcelona, edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 2006);[9] coordinació de l'exposició i de la publicació del catàleg Tot recordant Miquel Porter i Moix, un home polifacètic (Barcelona, LAIA - Universitat de Barcelona, 2007).[2][10]
Pel que fa als nombrosos articles publicats, ponències i intervencions a congressos, cal esmentar els següents títols, ja que són una mostra dels principals camps on es concentren els seus estudis d'història del cinema: "Els intel·lectuals catalans i el cinema: 1896-1923", a L'Avenç, revista catalana d'història, vol. 79 (Barcelona, 1985); "Historiografia del cinema dels Països Catalans. Estat de la Qüestió", a la revista Estudis Baleàrics, vol. 2 (Ciutat de Mallorca, 1987); "La crítica cinematográfica en la primera etapa de la revista barcelonesa Mirador (1929-1930)", a les Actas 3r. Congreso de la Asociación Española de Historiadores de Cine (Sant Sebastià, 1991); "Un proyecto y un instrumento para la catalogación de los largometrajes de producción española", a la revista Archivos de la Filmoteca, any IV, vol. 11 (Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 1992); "La recuperación del patrimonio cinematográfico en nuestro país", a Actes del Seminari de Patrimoni Cinematogràfic a la Universitat de Barcelona (1999); "Los quince primeros años del cine en Cataluña", a la revista Artigrama, vol. 16 (Saragossa, 2002);"[11] Los orígenes del cine en España", al llibre Apuntes sobre las relaciones entre el cine y la historia (El caso español) (Salamanca, Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta de Castella i Lleó, 2004); "Análisis, descripción, catalogación y conservación de fondos documentales de fotos fijas para el cine", a Correspondencia e integración de las Artes, vol. III de les Actes del Congrés d'Història de l'Art (Dirección General de Investigación del Ministerio de Ciencia y Tecnología, Fundación Unicaja, Màlaga, 2005); "Miquel Porter, un humanista historiador del cinema", a la revista d'història cultural Cercles (Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2006);"[12] Espectáculo e industria cinematográfica en España, entre 1905 i 1914" i "Una bibliografía sobre cine mudo español", ponència i document annex presentats al "I Congreso sobre los Inicios del Cine Español" celebrat a València l'any 2005 (Filmoteca de la Generalitat Valenciana).[2]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
