dècada From Wikipedia, the free encyclopedia
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Durant els anys 1960 s'assisteix als moments de major conflicte polític entre els blocs formats pels Estats Units i la Unió Soviètica, en l'anomenada Guerra Freda, que va sorgir al final de la Segona Guerra Mundial. Moments d'enorme tensió es produïren a partir de l'abatiment de l'avió espia U2 sobre territori soviètic, i durant la coneguda Crisi dels míssils del 1962, que els analistes consideren que va posar el món al límit de l'inici d'una tercera guerra mundial. Dit conflicte va demostrar que els intents dels Estats Units d'aturar l'avançament del comunisme no estaven sent fructífers, i a més a més va comportar posteriorment el tractat de convivència pacífica entre les dues potències mundials.
Aquest començament de la dècada és prou representatiu d'un període que estarà caracteritzat per les confrontacions internacionals i les protestes d'una ciutadania cada vegada més crítica amb les accions dels seus governs i la situació que es dibuixava al món després de la recuperació econòmica de la postguerra: moviments de protesta contra la guerra del Vietnam, contra la invasió de les tropes soviètiques a Txecoslovàquia, a la Primavera de Praga: al Maig del 68 contra l'establiment, durant les revoltes estudiantils i sindicals que es van iniciar a França i estendre ràpidament a la resta de països. Els efectes socioculturals d'aquests moviments de protesta encara se senten en l'actualitat. També és una dècada en què es van produir gran quantitat d'assassinats polítics, com els de John F. Kennedy, Malcom X, Martin Luther King i Robert F. Kennedy.
La cursa a l'espai va mantenir temporalment al capdavant la Unió Soviètica, amb notables èxits com el d'haver aconseguit posar el primer ésser humà en òrbita: el cosmonauta Iuri Gagarin. Els EUA aconsegueixen la major victòria en aquesta cursa en el moment en què aconsegueixen col·locar el primer ésser humà sobre la superfície de la Lluna l'any 1969. Això es va aconseguir gràcies en gran manera a l'impuls donat pel president nord-americà John F. Kennedy, qui va ser assassinat el 1963 en obscures circumstàncies que van deixar el poble estatunidenc en la més profunda crisi d'identitat que havia mai conegut.
L'atemptat contra John F. Kennedy, president dels Estats Units, va tenir lloc el divendres 22 de novembre de 1963 a Dallas (Texas), a les 12:30 hora local CST (18:30 UTC). Després que la caravana presidencial hagué travessat a baixa velocitat el centre de la ciutat i quan la limusina presidencial descapotada passava per Dealey Plaza, John F. Kennedy fou mortalment ferit per trets d'arma de foc. Fou el quart president dels Estats Units a ser víctima d'un assassinat i el vuitè a morir en l'exercici del seu càrrec.
El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est. També va formar part de la República Democràtica Alemanya (RDA) del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. Aquest mur és el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.[1]
El Moviment afroamericà pels drets civils (1955-1968) es refereix als moviments en els Estats Units d'Amèrica dirigits a prohibir la discriminació racial contra els afroamericans i en el restabliment dels seus drets de vot. L'aparició del moviment del Black Power ('Poder Negre'), que va durar aproximadament des del 1966 al 1975, va ampliar els objectius del moviment pels drets civils en incloure la dignitat ètnica, l'autosuficiència econòmica i política, i la llibertat davant l'opressió dels blancs americans. El moviment es va caracteritzar per grans campanyes de resistència civil. Entre 1955 i 1968, els actes de protesta no-violenta i la desobediència civil van produir situacions de crisi entre els activistes i les autoritats governamentals.[1]
La segona onada de lluita feminista de la història s'ha expressat mitjançant dues vies. D'una banda van proliferar la literatura feminista on s'explicava els objectius i els supòsits erronis que sostenien el patriarcat. Aquests escrits constaven d'assajos, manifests i algunes obres de ficció. Tenien com a fita conscienciar l'opinió pública de les injustícies comeses amb les dones i de les oportunitats que sorgirien per a tothom en tenir en compte els seus drets. D'altra banda es convocaven manifestacions periòdiques destinades a reclamar aquests drets al carrer. Les marxes, amb eslògans i ocupació d'espais cridaven l'atenció d'una societat que pensava que el lloc de la dona era a la llar i li sobtava veure-la al carrer, un espai tradicionalment masculí. La intenció era portar a la pràctica part del que es reclamava als escrits, exercint el dret a participar en la política de manera autònoma. El punt de partida, però, fou l'aparició de la píndola contraceptiva que permeté per primer cop controlar els naixements.[1]
El moviment hippie o hippy va ser un corrent de contracultura que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generació beat i crearen les seves pròpies comunitats (les comunes), promogueren el rock psicodèlic, foren partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i l'LSD per explorar estats alternatius de la consciència.
La dècada dels 1960 és una dècada de creixement econòmic sostingut. L'urbanisme i l'èxode rural marquen la tendència. Dins dels països industrials el consumisme és explotat sense miraments. Les famílies adquireixen nous productes que els fan sentir lliures. És el cas dels frigorífics, de la televisió en color o de l'automòbil que esdevé, amb el model del mini al mercat, el símbol de la dècada. La política d'Estat del benestar anima al consum, principalment a l'estiu, moment en què s'aprofita el dret a les seves primeres vacances després de la restricció que va suposar la Segona Guerra Mundial. Així, es democratitza els càmpings, les caravanes, l'automòbil i els clubs de vacances d'estiu. El turisme de massa, nou fenomen, ve acompanyat dels primers supermercats de gran superfície, que criden ràpidament a una societat del crèdit. L'Estat francès, per exemple, serà el primer a animar a pagar amb xecs i controlar el crèdit. El telèfon esdevé producte estrella, mentre que la ciutat, per la seva banda, comença a créixer fruit de la necessitat. En efecte, l'èxode rural fa créixer les capitals i les infraestructures es multipliquen.[1]
L'any 1965 es convocà el Concili Vaticà II. Fou un concili ecumènic de l'Església Catòlica i un dels esdeveniments històrics que van marcar el segle xx. Va ser convocat pel Papa Joan XXIII, qui el va anunciar el 25 de gener de 1959. El Concili es desenvolupà en quatre períodes de sessions:
El concili es va convocar amb les finalitats principals de:
La minifaldilla és sens dubte la revolució més gran de la moda als anys 1960. Atrets pels ídols musicals, les joves comencen a portar faldilles molt curtes que escandalitzen la societat. Moda vinguda del Regne Unit, s'imposa a la resta del món. L'escàndol és visible, massa cuixa a la vista i malgrat les crítiques la minifaldilla s'imposa en la vestimenta fins avui dia. A l'època associacions varen formar-se per defensar la minifaldilla davant l'expectació negativa que va generar.[3] L'altra gran novetat són els colors plàstics llampants que porta la joventut de manera general. El tall de cabell i les sandàlies també són força trencadors. Homes i dones decideixen portar cabell curt, en forma de copa, pintats o no. Les dones acostumen a portar el vestit-abric amb un cinturó gran i ben llampant al bell mig. Els homes, en canvi, refereixen l'estil The Who. Els dissenyadors de moda utilitzen els famosos per vendre i funciona. L'home adopta de cop i volta un vestit-abric força semblant al femení, però sense mànigues perquè surti la roba interior de color més fosc, contrastant amb els colors llampants de l'exterior. S'utilitza la cremallera per primer cop, el coll i el cinturó igual d'enorme i visible que el femení.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
