dinastia franca From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia.[1] Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia |
A la seva mort, el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un altre monarca destacat de la dinastia va ser Dagobert I (?- 639) que, després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs sota el seu govern.[2]
Després de Dagobert I, el poder dels merovingis va disgregar i a mesura que va passar el temps, els majordoms de palau van esdevenir verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pipí el Breu (fundador de la dinastia carolíngia), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, Khilderic III, per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la dinastia carolíngia.[3]
A la mort de Clodoveu, l'any 511, el regne es dividia entre els seus quatre fills, que van establir els seus respectius regnes amb capital a Reims (Teodoric I), Orleans (Clodomir I), París (Khildebert I), i Soissons (Clotari I).
Clotari I, conegut com el Vell, va obtenir el control dels altres tres regnes gràcies a la seva longevitat i a les morts dels seus germans o dels seus successors, algunes de propiciades pel mateix Clotari. En morir, Clotari va repartir un altre cop el regne entre els seus quatre fills: Caribert obtingué el Regne de París, Guntram el Regne d'Orleans (o Regne de Borgonya), Sigebert el Regne de Reims (la capital del qual es va traslladar a Metz, i esdevindria el Regne d'Austràsia), i Khilperic I el Regne de Soissons (futur Regne de Nèustria).
Els conflictes successoris i les guerres fratricides van continuar. En va derivar una guerra entre els regnes rivals de Nèustria i Austràsia. L'any 613, Clotari II de Nèustria va derrotar Bruniquilda i el seu besnet Sigebert II, i va reunificar així els regnes francs.
Tanmateix, el 623 donava el Regne d'Austràsia al seu fill Dagobert I per a apaivagar les demandes d'autonomia de la noblesa austrasiana i també assegurar les fronteres. En succeir el seu pare, Dagobert va seguir aquesta política i va crear virreinats a Aquitània el 629 i a Austràsia el 634.
Dagobert va incorporar a Nèustria el Regne d'Aquitània en morir el seu germanastre. Posteriorment hi va integrari el Regne de Borgonya, sota pressió dels nobles locals. El seu fill Clodoveu va heretar Nèustria i Borgonya, mentre que un altre dels seus fills, Sigebert, continuaria com a rei d'Austràsia.
Khilderic II, breument, i després Teodoric III van reunificar el regne dels francs, però el poder reial cada cop es veia més disminuït i augmentava el pes polític dels majordoms de palau. Els reis d'aquest període es deien «reis mandrosos» per la seva incapacitat en el govern. Van esdevenir titelles a les mans dels majordoms, i arribaren al punt que, a la mort de Teodoric IV, el majordom Carles Martell no va nomenar cap hereu. Va donar pas a un període de set anys d'interregne. El darrer rei, Khilderic III, va ser destituït definitivament el 751 per Pipí el Breu, primer monarca carolingi.
| Clodió el Cabellut Rei dels francs salis vers 428-vers 448 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Meroveu Rei dels francs salis vers 448-vers 458 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khilderic I Rei dels francs salis vers 458-481 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Clodoveu Rei dels francs vers 481-511 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teodoric I Rei de Reims 511-534 | Clodomir Rei d'Orleans 511-524 | Khildebert I Rei de París 511-558 | Clotari I Rei de: Soissons 511-561 Reims 555-561 dels francs 558-561 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teodobert I Rei de Reims 534-548 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teodebald I Rei de Reims 548-555 | Caribert I Rei de París 561-567 | Guntram I Rei d'Orleans i de Borgonya 561-592 | Sigebert I Rei de Reims i Austràsia 561-575 | Khilperic I Rei de Soissons i de Nèustria 561-584 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khildebert II Rei d'Austràsia 575-595 Rei de Borgonya 592-595 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teodobert II Rei d'Austràsia 595-612 | Teodoric II Rei de Borgonya 595-613 Rei d'Austràsia 612-613 | Clotari II Rei de Nèustria 584-629 Rei dels Francs 613-629 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sigebert II Rei de Borgonya i d'Austràsia 613 | Dagobert I Rei d'Austràsia 623-639 Rei de Nèustria i de Borgonya 629-639 | Caribert II Rei d'Aquitània 629-632 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sigebert III Rei d'Austràsia 634-656 | Clodoveu II Rei de Nèustria i de Borgonya 639-657 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khildebert III l'Adoptat Rei d'Austràsia 656-662 | Dagobert II Rei d'Austràsia 676-679 | Biliquida | Khilderic II Rei d'Austràsia 662-675 | Clotari III Rei de Nèustria i de Borgonya 657-673 | Teodoric III Rei de Nèustria i de Borgonya 673-691 Rei dels Francs 679-691 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khilperic II Rei de Nèustria 715-721 | Clodoveu III Rei d'Austràsia 675-676 | Clodoveu IV Rei dels Francs 690-695 | Khildebert IV Rei dels Francs 695-711 | Clotari IV Rei d'Austràsia 717-719 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dagobert III Rei dels Francs 711-715 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teodoric IV Rei dels Francs 721-737 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khilderic III Rei dels Francs 743-751 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teodoric | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La dinastia merovíngia va desenvolupar un art propi a l'actual França, un art preromànic caracteritzat per l'ús de la pedra i el maó (en arquitectura) amb construccions senzilles. L'art característic d'aquest període és l'orfebreria. També van desenvolupar la pintura mural sobre frescs i les miniatures. Se'n conserven molt pocs vestigis i mostres.[4][5]
En diversos texts, s'ha especulat sobre l'origen dels merovingis. Certes llegendes parlen d'una descendència d'una presumpta filla de Jesucrist i Maria Magdalena.[6] Aquestes llegendes i tradicions medievals del sud de l'actual França, van ser popularitzades en el best-seller Sang santa, sant greal, de Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln i, sobretot, per la novel·la de Dan Brown, El codi Da Vinci. També Umberto Eco la fa servir a la novel·la El pèndol de Foucault, encara que siguin només novel·les i texts de ficció.
Segons la llegenda Jesús hauria tingut una filla amb Maria Magdalena. Aquesta va migrar des de Judea al sud de França, des d'on s'hauria desenvolupat un llinatge l'estirp del qual va arribar al poder del regne franc amb els merovingis.[6] Aquesta llegenda va néixer atribuir divinitat als merovingis, que com a reis dei gratia podien governar sense objeccions dels subdits, ja que tindrien un dret diví, dret al qual molts sobirans i dictadors van pretendre fins a ben entrat en el segle xx com per exemple el general insurrecte Francisco Franco que es va declarar modestament cabdill por la gracia de Dios en bescanvi de grans privilegis a l'església nacionalcatòlica.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
