(496-558) rei merovingi de París (511-58) From Wikipedia, the free encyclopedia
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
 Relleu de bronze de Khildebert I  | |
| Nom original | (fr) Childebert Ier |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 497 Reims (França) |
| Mort | 23 desembre 558 (60/61 anys) París |
| Sepultura | basílica de Saint-Denis |
| Rei dels francs Rei merovingi de París | |
| 511 – 558 | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Carrera militar | |
| Conflicte | setge de Cesaraugusta |
| Altres | |
| Títol | Co-king of Burgundy (en)  (534–558)Rei merovingi d'Orleans (524–558) Rei dels francs (511–558) |
| Família | Dinastia merovíngia |
| Cònjuge | Ultrogothe |
| Fills | Chrodesindis, Chrodoberga |
| Pares | Clodoveu I i Clotilde de Borgonya |
| Germans | Clodomir Teodoric I d'Austràsia Clotari I Ingomer Clotilde |
 | |
Llista
| |
El tercer dels quatre fills del rei Clodoveu I i Santa Clotilde, va rebre una quarta part del regne a la mort del seu pare, el 511, d'acord amb la tradició dels francs salis.[1] En aquest repartiment li pertocà la ciutuat de París, les terres que s'estenien cap al nord fins al riu Somme, i a l'oest fins al canal de la Mànega i la península d'Armòrica (actual Bretanya). Els seus germans reberen Metz (Teodoric I), Orleans (Clodomir I) i Soissons (Clotari I).[1] Els quatre van establir les seves respectives capitals a la regió del Sena, a poca distància l'una de l'altra, cosa que va ajudar a mantenir la unitat del regne.[2]
Després de la guerra que va enfrontar els quatre germans amb Godomar de Borgonya, en la que va morir Clodimir, va unir-se amb Clotari de Soissons per assassinar els fills d'aquest. Khildebert es va annexionar Chartres i Orleans.
El 531 va respondre a la demanda d'auxili de la seva germana Clotilde, esposa del rei Amalaric dels visigots. Clotilde, una catòlica, es queixava que el rei arrià la maltractava. Khildebert es desplaçà a Hispània amb el seu exèrcit[3] i va derrotar el rei Amalaric, que es veié obligat a refugiar-se a Bàrcino on fou assassinat. Clotilde va morir durant el retorn a París per causes desconegudes.
Posteriorment Khildebert va liderar altres expedicions contra els visigots. Amb l'ajuda del seu germà Lotari, el 542 va prendre possessió de Pamplona i va posar setge a Saragossa, però es veié obligat a retirar-se. En aquesta expedició va obtenir una valuosa relíquia, la túnica de Sant Vicent de Saragossa, que s'endugué a París. Allí va fer-hi construir en honor seu el monestir de Sant Vicent, posteriorment conegut com a Abadia de Saint-Germain-des-Prés.
Va morir el 13 de desembre del 558, i fou enterrat a l'abadia que havia fundat.[4] Com que no havia tingut descendència masculina, Clotari I s'apoderà del seu regne.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
