Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França. L'any 1999 tenia 29.453 habitants.

Per a altres significats, vegeu «Comtat de Soissons».

Soissons

Tipus	comuna de França
Localització
49° 22′ 52″ N, 3° 19′ 21″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Alts de França
Departament	Aisne
Capital de	Cantó de Soissons-Nord Cantó de Soissons-Sud Districte de Soissons canton of Soissons-2 (en) (2015–) canton of Soissons-1 (en) (2015–)
Població humana
Població	28.705 (2021) (2.329,95 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Soissons unitat urbana de Soissons
Superfície	12,32 km²
Banyat per	Aisne
Altitud	47 m-38 m-130 m
Limita amb	Belleu Mercin-et-Vaux Pasly Pommiers Vauxbuin Cuffies Courmelles Crouy Billy-sur-Aisne Bucy-le-Long Villeneuve-Saint-Germain
Dades històriques
Esdeveniment clau 2 març 1814 Siege of Soissons (en) 11 setembre 1870 Siege of Soissons (en)
Organització política
• Alcalde	Alain Cremont (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	02200
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Stadthagen (en) Eisenberg Tibouamouchine (en) Berkane Câmpulung Banamba (en) Louiseville
Lloc web	soissons.fr

Des de la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident en 476, Siagri, fill d'Egidi, mestre dels soldats de la Gàl·lia, que governava des de 471 quan l'emperador Procopi Antemi li va atorgar el títol de patrici va controlar de manera independent el Regne de Soissons, un enclavament gal·loromà situat entre el Mosa i el Loira, l'últim representant del poder gal·loromà al nord de la Gàl·lia. En 486 Clodoveu lidera l'ofensiva cap al sud i va derrotar Siagri a la batalla de Soissons. Durant el saqueig de Soissons, els soldats robaren els vasos litúrgics d'una església de la diòcesi de Reims, entre els quals un vas d'argent de gran bellesa i valor.^[1]

El 15 de juny del 923, durant la batalla de 923,^[2] morí Robert I de França, però el seu fill Hug el Gran arengà els soldats mostrant-los el cadàver del seu pare i finalment venceren Carles III de França, que esdevingué un rei sense corona i hagué de cercar refugi a casa del seu vassall Heribert II de Vermandois. Aquest el feu presoner fins a la seva mort el 929 després de sis anys de captiveri.

Fills il·lustres

• Louis-Albert Delabarre (1809-1885), professor i músic.

Referències

1. Halsall, Paul. Medieval Sourcebook: Gregory of Tours: On Clovis (en anglès). New York: Fordham University, 1996.
2. Guillon, Aimé. Raoul ou Rodolphe de Bourgogne devenu roi de France l'an 923 (en francès). Dupont, 1823, p.47.