Remove ads
Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya heretant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.[1]
| |||
| Nom original | (fr) Clovis II  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 635 valor desconegut | ||
| Mort | 657 (Gregorià) (21/22 anys) Saint-Denis (França) | ||
| Sepultura | basílica de Saint-Denis | ||
| Rei merovingi de Nèustria i Borgonya | |||
| 639 – 657 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei dels francs (639–657) | ||
| Família | Dinastia merovíngia | ||
| Cònjuge | Bathilda d'Ascània | ||
| Fills | Clotari III, Khilderic II, Teodoric III | ||
| Pares | Dagobert I i Nantilda | ||
| Germans | Sigebert III Regintrud | ||
 | |||
Llista
| |||
Remove ads
Fill de Dagobert I i la seva segona esposa Nantechildis, tan sols tenia sis anys quan el seu pare va morir. El seu mig germà Sigebert III regnava a Austràsia des del 634, i ell va heretar el regne de Nèustria d'acord amb el desig de Dagobert.
La seva mare va actuar com a regent, fins a la seva prompta mort tres anys després, el 642. Aquest fet va fer que Clodoveu caigués sota la influència dels magnats locals, que van erosionar el poder reial en benefici propi.
Segons el Liber Historiae Francorum, en els seus darrers anys Clodoveu es va centrar en "fornicar, menjar i beure", i va morir després de 16 anys de regnat. Menor d'edat durant la major part del seu regnat, és considerat com un dels primers reis mandrosos (inefectius) de la dinastia merovíngia.
Remove ads
Clodoveu es va casar amb Bathilda, una aristòcrata anglosaxona que va ser venuda com a esclava a la Gàl·lia. Va ser adquirida pel majordom de palau de Clodoveu, que la va regalar al rei per guanyar el seu favor. Van tenir tres fills.
- Clotari III (650-673), hereu de Clodoveu a Nèustria i Borgonya.
- Khilderic II, esdevingué rei d'Austràsia.
- Teodoric III, a la mort de Clotari succeí el seu germà a Nèustria i Borgonya, i eventualment es convertiria en rei de tots els francs.
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads