Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França. Per tenir més informació sobre els esdeveniments, vegeu la Història de França. També, a més dels enllaços corresponents, reis francesos i president de la República Francesa.
_-_Dagobert_Ier_roi_d'Austrasie_de_Neustrie_et_de_Bourgogne_(mort_en_638).jpg)
-2.jpg)
amb el seu fill Lluís I el Pietós
_-_Charles_III,_dit_le_simple,_roi_de_France_en_896_(879-929).jpg)
i el seu fill Joan
segons El Greco
| Any | Data | Esdeveniment |
|---|---|---|
| 297 | El francs salis s'instal·len al territori dels bataus. | |
| 426 | Clodió, el primer rei conegut dels francs salis inicia el seu regnat. | |
| 448 | Mort de Clodió. El succeeix Meroveu. | |
| 457 | Mort de Meroveu. El seu fill Khilderic I el succeeix com a rei. | |
| 481 | Mort de Khilderic. El seu fill Clodoveu I el succeeix. | |
| 486 | batalla de Soissons. Un exèrcit franc comandat per Clodoveu I derrota Siagri (Rei dels Romans) i conquereix el regne de Soissons. | |
| 507 | Batalla de Vouillé. Clodoveu derrota l'exèrcit visigot comandat per Alaric II, i conquereix Aquitània (província romana). | |
| 511 | 27 de novembre | Mort de Clodoveu. El seu regne queda repartit entre els seus quatre fills; el territori amb seu a París passa a Khildebert I. |
| 524 | 25 de juny | Batalla de Vézeronce. Els exèrcits aliats dels fills de Clodoveu derroten al rei burgundi Godomar. Clodomer, el rei burgundi d'Orleans, mor a la batalla. |
| Clotari I, el vell, rei de Nèustria, mata a dos dels fills de Clodomer i força a amagar-se al tercer. | ||
| 558 | 13 de desembre | Mort de Khildebert. El seu germà Clotari hereta el seu territori. |
| 613 | Sigebert II, rei de Borgonya i Austràsia, és executat per Clotari II, que hereta els seus regnes. | |
| 623 | Clotari concedeix la independència a Austràsia sota el regnat del seu fill, Dagobert I. | |
| 629 | Mort de Clotari. Per un acord pactat després de la seva mort, Dagobert el succeeix com a rei de Nèustria però cedeix el que seria Aquitània al seu germà, Caribert II. | |
| 632 | 8 d'abril | Mort de Caribert, possiblement en un assassinat encarregat pel seu germà Dagobert. El seu fill Khilperic, encara un infant, el succeeix com a rei d'Aquitània. |
| Khilperic també és assassinat. Dagobert incorpora Aquitània al seu territori. | ||
| 711 | 23 d'abril | Mort de Khildebert. El va succeir el seu fill Dagobert III. |
| 715 | Mort de Dagobert. El va succeir Khilperic II, el fill petit de Khilderic II. | |
| 721 | 13 de febrer | Mort de Khilperic. El va succeir Teodoric IV, fill de Dagobert III. |
| 732 | 10 d'octubre | Batalla de Tours: Els soldats francs i els borgonyons comandats pel majordom de palau Carles Martell infringeix una important derrota als invasors del califat Omeia. |
| 737 | Mort de Teodoric. Carles Martell assumeix el poder prescindint de la dinastia merovíngia. | |
| 814 | 28 de gener | Carlemany mor de pleuritis. El seu fill Lluís I el Pietós el succeeix com a emperador i rei dels francs. |
| 840 | 20 de juny | Mort de Lluís I el Pietós. S'inicia una guerra civil entre els seus fills per a dividir l'imperi. |
| 843 | Els tres fills supervivents de Lluís el Pietós signen el Tractat de Verdun, en el que es recull la divisió de l'Imperi en tres estats: la Lotaríngia, per a Lotari; La França oriental, per a Lluís el Germànic; i la Francia Occidentalis, per a Carles el Calb. El net de Lluís el Pietós, Pipí II, es converteix en rei d'Aquitània, com a estat vassall del Regne Occidental. | |
| 855 | 23 de setembre | Mort de Lotari. El Regne Mitjà es divideix entre els tres fills: el Regne d'Itàlia, el Regne de Borgonya, i Lotaríngia, que passava al seu segon fill, Lotari II. |
| 869 | 8 d'agost | Mort de Lotari II, sense deixar cap fill legítim. |
| 911 | Carles III signa el Tractat de Saint Clair-sur-Epte amb Rollo, el rei dels vikings, que permet que ocupi el que serà el Ducat de Normandia. | |
| 922 | Carles és enderrocat per una rebel·lió dels nobles i era substituït per Robert I, germà d'Odó. | |
| 923 | 15 de juny | batalla de Soissons.[1] Robert I mor. Carles és capturat per Raül, el duc de Borgonya. |
| Raül es elegit rei de França per l'assemblea dels nobles. Deixa el Ducat de Borgonya al seu germà, Hug. | ||
| 936 | 15 de gener | Mort de Raül I de França. El succeeix Lluís IV, un fill de Carles III. |
| 1004 | Robert annexiona el Ducat de Borgonya. | |
| 1031 | 20 de juliol | Mort de Robert en la guerra civil contra els seus fills. És succeït pel seu segon fill, Enric I, però el tercer fill, Robert, li disputa la successió i s'inicia una nova revolta. |
| 1032 | Enric I aconsegueix la pau revertint l'annexió del Ducat de Borgonya i cedint-la al seu germà que serà Robert I de Borgonya. | |
| 1060 | 4 d'agost | Mort de Enric I. El tron passa al seu fill de set anys, Felip I, i la vídua d'Enric, Anna de Kíev actua com a regent. |
| 1108 | 29 de juliol | Mort de Felip I. És succeït pel seu fill, Lluís VI, el Gras. |
| 1131 | 25 d'octubre | El fill de Lluís VI, el futur Lluís VII el Jove, era coronat i escollit com a hereu al tron. |
| 1137 | 22 de juliol | Lluís VII es converteix en duc d'Aquitània amb el casament amb Elionor d'Aquitània. |
| 1 d'agost | Mort de Lluís VI el Gras. Lluís VII es converteix en el rei. | |
| 1152 | 21 de març | El casament entre Lluís VII i Elionor d'Aquitània és anul·lat. |
| 1214 | 27 de juliol | Batalla de Bouvines. L'exèrcit francès derrota una força combinada anglesa i flamenca, que permet al rei consolidar el seu control sobre Anjou, Bretanya, Maine, Normandia i Turena. |
| 1223 | 14 de juliol | Mort de Felip II. El succeeix el seu fill Lluís VIII, el Lleó. |
| 1226 | 8 de novembre | Mort de Lluís VIII. El succeeix el seu fill Lluís IX, Sant Lluís. |
| 1241 | Juny | Lluís IX anuncia que el comtat de Poitiers passaria al seu fill Alfons, ofenent Isabella d'Angulema el fill de la qual havia guanyat el territori als anglesos a la batalla de Bouvines. |
| 1302 | 18 de maig | Matins de Bruges. Els ciutadans exiliats de Bruges, a Flandes, retornen a casa seva i maten a tots els francesos. |
| 11 de juliol | Batalla de Kortrijk. Els flamencs revoltats derroten la força d'ocupació francesa. | |
| 1314 | 29 de novembre | Mort de Felip IV. El succeeix el seu fill gran Lluís X, l'Obstinat. |
| 1316 | 5 de juny | Mort de Lluís X, possiblement emmetzinat. La seva muller estava embarassada del seu primer fill; el seu germà Felip és nomenat regent. |
| 15 de novembre | Neix el fill de Lluís X; serà Joan I, el Pòstum. | |
| 1357 | Étienne Marcel, principal representant de la burgesia, imposà a la corona l'acceptació de la Grande Ordonnance en un intent per posar límits a la monarquia, en particular en qüestions fiscals i monetàries. | |
| 1415 | 13 d'agost | Segona fase de la Guerra dels Cent Anys (1415-1429). L'exèrcit anglès dirigit per Enric V desembarca al nord de França. |
| 1418 | 30 de maig | L'exèrcit de Joan Sense Por, duc de Borgonya, captura París. Carles, delfí de França, fuig. |
| 1419 | 20 de setembre | Joan Sense Por és assassinat per companys del delfí. El succeeix Felip III de Borgonya, que s'alia amb els anglesos contra la corona francesa. |
| 1420 | Els borgonyons obliguen Carles VI a signar el Tractat de Troyes, sota el qual el tron havia de passar Enric V. | |
| 1422 | 14 d'agost | Mort d'Enric V. El succeeix com a rei d'Anglaterra el seu fill Enric VI. |
| 1508 | 10 de desembre | Guerra de la Lliga Santa. Representants dels Estats Pontificis, França, el Sacre Imperi Romanogermànic i Ferran el Catòlic pacten aquesta aliança amb el propòsit de derrotar la República de Venècia i dividir el seu territori. |
| 1514 | 18 de maig | Clàudia, duquessa de Bretanya, es casa amb Francesc d'Angulema, l'hereu al tron francès. |
| 1515 | 1 de gener | Mort de Lluís XII. El succeeix Francesc I. |
| 1524 | 20 de juliol | Mort de Clàudia. El seu fill gran Francis, delfí de França, es converteix en duc de Bretanya. |
| 1532 | Francesc I publica un edicte pel qual el Bretanya s'integra al regne de França. | |
| 1610 | 14 de maig | Mort d'Enric IV, assassinat per un fanàtic. La seva muller Maria de Mèdici queda com a regent, i el succeeix el seu fill gran Lluís XIII. |
| 1617 | Lluís XIII, amb 16 anys, envia a l'exili la seva mare i pren el control del govern. | |
| 1624 | Agost | Lluís XIII nomena Armand-Jean du Plessis primer ministre, i serà conegut com el Cardenal Richelieu. |
| 1643 | 14 de maig | Mort de Lluís XIII. El succeeix el seu fill de 15 anys Lluís XIV. El Cardenal Mazzarino és nomenat regent. |
| 1648 | Agost | Revolta de La Fronda. El Cardenal Mazzarino ordena l'arrest dels líders del Parlament de París, fet que provoca grans disturbis. |
| 1701 | 9 de juliol | Batalla de Carpi. L'exèrcit austríac invasor, s'enfronta i derrota l'exèrcit francès a Carpi. |
| 1713 | 11 d'abril | Guerra de Successió Espanyola. França i el Regne d'Anglaterra firmen el Tractat d'Utrecht. Felip V renuncia als seus drets al tron de França i, de manera similar, els hereus francesos renuncien al tron espanyol. |
| 1714 | 7 de març | Guerra de Successió Espanyola. Amb el Tractat de Rastatt finalitzen les hostilitats entre França i els Habsburg d'Àustria. |
| 1715 | 1 de setembre | Lluís XIV mor de gangrena. El succeeix el seu besnet de 5 anys, Lluís XV, amb el seu nebot Felip d'Orleans, com a regent. |
| 1723 | 15 de febrer | Lluís XV assoleix la majoria d'edat. |
| 1789 | 14 de juliol | Inici de la Revolució Francesa amb l'atac a la Bastilla. |
| 1801 | 9 de febrer | Segona Coalició. Amb el Tractat de Lunéville finalitza el conflicte entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Les fronteres franceses s'estenien fins al Rin,[2] i el Gran Ducat de Toscana passava a domini francès. |
| 1802 | 25 de març | Guerra de la Segona Coalició. El Tractat d'Amiens acorda la pau entre França i el Regne Unit. |
| 1804 | 1 de gener | Revolta a Haití. Dessalines declara la independència de Saint-Domingue. |
| 18 de maig | Napoleó es coronat Emperador pel Senat, iniciant l'anomenat Primer Imperi Francès. | |
| 1870 | Guerra francoprussiana. França és derrotada, cau Napoleó III i amb ell acaba el Segon Imperi Francès. Començava la Tercera República. | |
| 1905 | 9 de desembre | S'aprova la llei francesa que regula la separació de l'Església i l'Estat i acaba amb el finançament governamental de grups religiosos. |
| 1914 | 28 de juny | Assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a mans de Gavrilo Princip, nacionalista bosnià membre del grup Mlada Bosna (Jove Bòsnia). |
| 23 de juliol | Primera Guerra Mundial: L'imperi austrohongarès llença un ultimàtum a Sèrbia exigint, entre altres coses, el dret a participar en la investigació de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, que Sèrbia refusa. | |
| 28 de juliol | Primera Guerra Mundial: L'imperi austrohongarès declara la guerra a Sèrbia. | |
| 30 de juliol | Primera Guerra Mundial: L'Rússia mobilitza l'exèrcit per ajudar a Sèrbia. | |
| 3 d'agost | Primera Guerra Mundial: L'Alemanya declara la guerra a França. | |
| 2002 | 21 d'abril | Eleccions presidencials de 2002: El President Jacques Chirac va anar en segona ronda contra Jean-Marie Le Pen. |
| 5 de maig | Eleccions presidencials de 2002: Chirac es reelegit president de la República amb una mica més del 82% dels vots. | |
| 2005 | 29 de maig | Referèndum sobre la Constitució Europea a França: El 55% dels votants francesos rebutgen l'adopció del Tractat proposat per la Unió Europea. |
| 27 d'octubre | Disturbis a França del 2005: s'inicien greus disturbis després de la mort accidental de dos adolescents a Clichy-sous-Bois (París). | |
| 8 de novembre | Disturbis a França del 2005: El President Chirac declara l'estat d'excepció. | |
| 2007 | 16 de maig | Nicolas Sarkozy és elegit President de la República en guanyar les eleccions enfront de la socialista Ségolène Royal |
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
