Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França. Per tenir més informació sobre els esdeveniments, vegeu la Història de França. També, a més dels enllaços corresponents, reis francesos i president de la República Francesa.

Clodoveu I (481-511)

Dagobert I (629-639)

Caribert II (629-632)

Els regnes francs al 628.

Carlemany (742-814)
amb el seu fill Lluís I el Pietós

Carles II el Calb (823-877)

L'imperi Carolingi amb Carlemany

Carles el Simple (788-840)

Lluís VII el Jove (1120-1180)

Elionor (1122-1204)
i el seu fill Joan

Felip II (1165-1223)

Lluís IX, Sant Lluís (1214-1270)
segons El Greco

Any	Data	Esdeveniment
297		El francs salis s'instal·len al territori dels bataus.
426		Clodió, el primer rei conegut dels francs salis inicia el seu regnat.
448		Mort de Clodió. El succeeix Meroveu.
457		Mort de Meroveu. El seu fill Khilderic I el succeeix com a rei.
481		Mort de Khilderic. El seu fill Clodoveu I el succeeix.
486		batalla de Soissons. Un exèrcit franc comandat per Clodoveu I derrota Siagri (Rei dels Romans) i conquereix el regne de Soissons.
507		Batalla de Vouillé. Clodoveu derrota l'exèrcit visigot comandat per Alaric II, i conquereix Aquitània (província romana).
511	27 de novembre	Mort de Clodoveu. El seu regne queda repartit entre els seus quatre fills; el territori amb seu a París passa a Khildebert I.
524	25 de juny	Batalla de Vézeronce. Els exèrcits aliats dels fills de Clodoveu derroten al rei burgundi Godomar. Clodomer, el rei burgundi d'Orleans, mor a la batalla.
		Clotari I, el vell, rei de Nèustria, mata a dos dels fills de Clodomer i força a amagar-se al tercer.
558	13 de desembre	Mort de Khildebert. El seu germà Clotari hereta el seu territori.
613		Sigebert II, rei de Borgonya i Austràsia, és executat per Clotari II, que hereta els seus regnes.
623		Clotari concedeix la independència a Austràsia sota el regnat del seu fill, Dagobert I.
629		Mort de Clotari. Per un acord pactat després de la seva mort, Dagobert el succeeix com a rei de Nèustria però cedeix el que seria Aquitània al seu germà, Caribert II.
632	8 d'abril	Mort de Caribert, possiblement en un assassinat encarregat pel seu germà Dagobert. El seu fill Khilperic, encara un infant, el succeeix com a rei d'Aquitània.
		Khilperic també és assassinat. Dagobert incorpora Aquitània al seu territori.
711	23 d'abril	Mort de Khildebert. El va succeir el seu fill Dagobert III.
715		Mort de Dagobert. El va succeir Khilperic II, el fill petit de Khilderic II.
721	13 de febrer	Mort de Khilperic. El va succeir Teodoric IV, fill de Dagobert III.
732	10 d'octubre	Batalla de Tours: Els soldats francs i els borgonyons comandats pel majordom de palau Carles Martell infringeix una important derrota als invasors del califat Omeia.
737		Mort de Teodoric. Carles Martell assumeix el poder prescindint de la dinastia merovíngia.
814	28 de gener	Carlemany mor de pleuritis. El seu fill Lluís I el Pietós el succeeix com a emperador i rei dels francs.
840	20 de juny	Mort de Lluís I el Pietós. S'inicia una guerra civil entre els seus fills per a dividir l'imperi.
843		Els tres fills supervivents de Lluís el Pietós signen el Tractat de Verdun, en el que es recull la divisió de l'Imperi en tres estats: la Lotaríngia, per a Lotari; La França oriental, per a Lluís el Germànic; i la Francia Occidentalis, per a Carles el Calb. El net de Lluís el Pietós, Pipí II, es converteix en rei d'Aquitània, com a estat vassall del Regne Occidental.
855	23 de setembre	Mort de Lotari. El Regne Mitjà es divideix entre els tres fills: el Regne d'Itàlia, el Regne de Borgonya, i Lotaríngia, que passava al seu segon fill, Lotari II.
869	8 d'agost	Mort de Lotari II, sense deixar cap fill legítim.
911		Carles III signa el Tractat de Saint Clair-sur-Epte amb Rollo, el rei dels vikings, que permet que ocupi el que serà el Ducat de Normandia.
922		Carles és enderrocat per una rebel·lió dels nobles i era substituït per Robert I, germà d'Odó.
923	15 de juny	batalla de Soissons.[1] Robert I mor. Carles és capturat per Raül, el duc de Borgonya.
		Raül es elegit rei de França per l'assemblea dels nobles. Deixa el Ducat de Borgonya al seu germà, Hug.
936	15 de gener	Mort de Raül I de França. El succeeix Lluís IV, un fill de Carles III.
1004		Robert annexiona el Ducat de Borgonya.
1031	20 de juliol	Mort de Robert en la guerra civil contra els seus fills. És succeït pel seu segon fill, Enric I, però el tercer fill, Robert, li disputa la successió i s'inicia una nova revolta.
1032		Enric I aconsegueix la pau revertint l'annexió del Ducat de Borgonya i cedint-la al seu germà que serà Robert I de Borgonya.
1060	4 d'agost	Mort de Enric I. El tron passa al seu fill de set anys, Felip I, i la vídua d'Enric, Anna de Kíev actua com a regent.
1108	29 de juliol	Mort de Felip I. És succeït pel seu fill, Lluís VI, el Gras.
1131	25 d'octubre	El fill de Lluís VI, el futur Lluís VII el Jove, era coronat i escollit com a hereu al tron.
1137	22 de juliol	Lluís VII es converteix en duc d'Aquitània amb el casament amb Elionor d'Aquitània.
	1 d'agost	Mort de Lluís VI el Gras. Lluís VII es converteix en el rei.
1152	21 de març	El casament entre Lluís VII i Elionor d'Aquitània és anul·lat.
1214	27 de juliol	Batalla de Bouvines. L'exèrcit francès derrota una força combinada anglesa i flamenca, que permet al rei consolidar el seu control sobre Anjou, Bretanya, Maine, Normandia i Turena.
1223	14 de juliol	Mort de Felip II. El succeeix el seu fill Lluís VIII, el Lleó.
1226	8 de novembre	Mort de Lluís VIII. El succeeix el seu fill Lluís IX, Sant Lluís.
1241	Juny	Lluís IX anuncia que el comtat de Poitiers passaria al seu fill Alfons, ofenent Isabella d'Angulema el fill de la qual havia guanyat el territori als anglesos a la batalla de Bouvines.
1302	18 de maig	Matins de Bruges. Els ciutadans exiliats de Bruges, a Flandes, retornen a casa seva i maten a tots els francesos.
	11 de juliol	Batalla de Kortrijk. Els flamencs revoltats derroten la força d'ocupació francesa.
1314	29 de novembre	Mort de Felip IV. El succeeix el seu fill gran Lluís X, l'Obstinat.
1316	5 de juny	Mort de Lluís X, possiblement emmetzinat. La seva muller estava embarassada del seu primer fill; el seu germà Felip és nomenat regent.
	15 de novembre	Neix el fill de Lluís X; serà Joan I, el Pòstum.
1357		Étienne Marcel, principal representant de la burgesia, imposà a la corona l'acceptació de la Grande Ordonnance en un intent per posar límits a la monarquia, en particular en qüestions fiscals i monetàries.
1415	13 d'agost	Segona fase de la Guerra dels Cent Anys (1415-1429). L'exèrcit anglès dirigit per Enric V desembarca al nord de França.
1418	30 de maig	L'exèrcit de Joan Sense Por, duc de Borgonya, captura París. Carles, delfí de França, fuig.
1419	20 de setembre	Joan Sense Por és assassinat per companys del delfí. El succeeix Felip III de Borgonya, que s'alia amb els anglesos contra la corona francesa.
1420		Els borgonyons obliguen Carles VI a signar el Tractat de Troyes, sota el qual el tron havia de passar Enric V.
1422	14 d'agost	Mort d'Enric V. El succeeix com a rei d'Anglaterra el seu fill Enric VI.
1508	10 de desembre	Guerra de la Lliga Santa. Representants dels Estats Pontificis, França, el Sacre Imperi Romanogermànic i Ferran el Catòlic pacten aquesta aliança amb el propòsit de derrotar la República de Venècia i dividir el seu territori.
1514	18 de maig	Clàudia, duquessa de Bretanya, es casa amb Francesc d'Angulema, l'hereu al tron francès.
1515	1 de gener	Mort de Lluís XII. El succeeix Francesc I.
1524	20 de juliol	Mort de Clàudia. El seu fill gran Francis, delfí de França, es converteix en duc de Bretanya.
1532		Francesc I publica un edicte pel qual el Bretanya s'integra al regne de França.
1610	14 de maig	Mort d'Enric IV, assassinat per un fanàtic. La seva muller Maria de Mèdici queda com a regent, i el succeeix el seu fill gran Lluís XIII.
1617		Lluís XIII, amb 16 anys, envia a l'exili la seva mare i pren el control del govern.
1624	Agost	Lluís XIII nomena Armand-Jean du Plessis primer ministre, i serà conegut com el Cardenal Richelieu.
1643	14 de maig	Mort de Lluís XIII. El succeeix el seu fill de 15 anys Lluís XIV. El Cardenal Mazzarino és nomenat regent.
1648	Agost	Revolta de La Fronda. El Cardenal Mazzarino ordena l'arrest dels líders del Parlament de París, fet que provoca grans disturbis.
1701	9 de juliol	Batalla de Carpi. L'exèrcit austríac invasor, s'enfronta i derrota l'exèrcit francès a Carpi.
1713	11 d'abril	Guerra de Successió Espanyola. França i el Regne d'Anglaterra firmen el Tractat d'Utrecht. Felip V renuncia als seus drets al tron de França i, de manera similar, els hereus francesos renuncien al tron espanyol.
1714	7 de març	Guerra de Successió Espanyola. Amb el Tractat de Rastatt finalitzen les hostilitats entre França i els Habsburg d'Àustria.
1715	1 de setembre	Lluís XIV mor de gangrena. El succeeix el seu besnet de 5 anys, Lluís XV, amb el seu nebot Felip d'Orleans, com a regent.
1723	15 de febrer	Lluís XV assoleix la majoria d'edat.
1789	14 de juliol	Inici de la Revolució Francesa amb l'atac a la Bastilla.
1801	9 de febrer	Segona Coalició. Amb el Tractat de Lunéville finalitza el conflicte entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Les fronteres franceses s'estenien fins al Rin,[2] i el Gran Ducat de Toscana passava a domini francès.
1802	25 de març	Guerra de la Segona Coalició. El Tractat d'Amiens acorda la pau entre França i el Regne Unit.
1804	1 de gener	Revolta a Haití. Dessalines declara la independència de Saint-Domingue.
	18 de maig	Napoleó es coronat Emperador pel Senat, iniciant l'anomenat Primer Imperi Francès.
1870		Guerra francoprussiana. França és derrotada, cau Napoleó III i amb ell acaba el Segon Imperi Francès. Començava la Tercera República.
1905	9 de desembre	S'aprova la llei francesa que regula la separació de l'Església i l'Estat i acaba amb el finançament governamental de grups religiosos.
1914	28 de juny	Assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a mans de Gavrilo Princip, nacionalista bosnià membre del grup Mlada Bosna (Jove Bòsnia).
	23 de juliol	Primera Guerra Mundial: L'imperi austrohongarès llença un ultimàtum a Sèrbia exigint, entre altres coses, el dret a participar en la investigació de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, que Sèrbia refusa.
	28 de juliol	Primera Guerra Mundial: L'imperi austrohongarès declara la guerra a Sèrbia.
	30 de juliol	Primera Guerra Mundial: L'Rússia mobilitza l'exèrcit per ajudar a Sèrbia.
	3 d'agost	Primera Guerra Mundial: L'Alemanya declara la guerra a França.
2002	21 d'abril	Eleccions presidencials de 2002: El President Jacques Chirac va anar en segona ronda contra Jean-Marie Le Pen.
	5 de maig	Eleccions presidencials de 2002: Chirac es reelegit president de la República amb una mica més del 82% dels vots.
2005	29 de maig	Referèndum sobre la Constitució Europea a França: El 55% dels votants francesos rebutgen l'adopció del Tractat proposat per la Unió Europea.
	27 d'octubre	Disturbis a França del 2005: s'inicien greus disturbis després de la mort accidental de dos adolescents a Clichy-sous-Bois (París).
	8 de novembre	Disturbis a França del 2005: El President Chirac declara l'estat d'excepció.
2007	16 de maig	Nicolas Sarkozy és elegit President de la República en guanyar les eleccions enfront de la socialista Ségolène Royal

Història de França
Edat antiga
Prehistòria
Gàl·lia
Gàl·lia romana (50 aC – 486 dC)
Els Francs
Edat mitjana
Merovingis (481 – 751)
Carolingis (751 – 987)
Capets (987 – 1328)
Valois (1328 – 1498)
Edat moderna
Valois-Orléans (1498 – 1515)
Valois-Angulema (1515 – 1589)
Casa de Borbó (1589 – 1792)
Revolució Francesa (1789 – 1799)
Segle XIX
Primera República (1792 – 1804)
Convenció Nacional (1792 – 1795)
Directori francès (1795 – 1799)
Consolat francès (1799 – 1804)
Primer Imperi (1804 – 1814)
Restauració (1814 – 1830)
Revolució de Juliol (1830)
Monarquia de Juliol (1830-1848)
Revolució de 1848
Segona República (1848 – 1852)
Segon Imperi (1852 – 1870)
Tercera República (1870 – 1940)
Comuna de París (1871)
Segle XX
Govern de Vichy (1940 – 1944)
Govern provisional (1944–1946)
Quarta República (1946 – 1958)
Cinquena República (1958 – present)
Cronologia