Del llatí mare, maris (mar) + lucius (lluç de riu).[4]
- Presenten el cos allargat i comprimit a la regió caudal.
- Tenen dues aletes dorsals (la primera curta i triangular, la segona allargada i lleugerament escotada), llevat del gènere Lyconodes que només en té una.
- Una sola aleta anal també llarga i escotada.
- Totes les aletes presenten radis tous.
- Aleta pelviana amb 7-10 radis.
- Entre els ulls apareix una fosseta triangular.
- La boca, grossa i en posició terminal, disposa d'unes dents punxegudes.
- Les escates són petites.[5][1][6]
Té lloc durant tot l'any i els ous són pelàgics.[6]
Els exemplars adults mengen altres peixos i els joves krill.[6]
Són peixos batipelàgics i demersals que viuen a alta mar i a les aigües de la plataforma continental i a les capes superiors del talús continental des dels 50 fins als 1.000 m de fondària.[1][6]
Viuen a les regions tropicals, subtropicals i temperades dels oceans Pacífic oriental, Atlàntic i a les costes de Tasmània i Nova Zelanda.[1][6]
Són gregaris, formen moles grans i denses, realitzen migracions i els joves tendeixen a trobar-se més a prop de la costa que els adults.[6]
Algunes espècies d'aquesta família són pescades a nivell comercial (principalment, a l'Atlàntic), com ara el hoki (Macruronus novaezelandiae), el lluç europeu (Merluccius merluccius), etc.[6]
- Gènere Lyconodes (Gilchrist, 1922)[7]
- Gènere Lyconus (Günther, 1887)[8]
- Gènere Macruronus (Günther, 1873)[11][12][13]
- Gènere Merluccius (Rafinesque, 1810)[19]
- Lluç argentat d'altura (Merluccius albidus) (Mitchill, 1818)[20]
- Merluccius angustimanus (Garman, 1899)[21]
- Lluç austral (Merluccius australis) (Hutton, 1872)[22]
- Lluç platejat (Merluccius bilinearis) (Mitchill, 1814)[23]
- Merluccius capensis (Davies, 1950)[24]
- Merluccius gayi (Guichenot, 1848)[25]
- Merluccius hernandezi (Mathews, 1985)[28]
- Lluç argentí (Merluccius hubbsi) (Marini, 1933)[29]
- Lluç europeu (Merluccius merluccius) (Linnaeus, 1758)[30]
- Merluccius paradoxus (Franca, 1960)[31]
- Merluccius patagonicus (Lloris & Matallanas, 2003)[32]
- Merluccius polli (Cadenat, 1950)[33]
- Merluccius productus (Ayres, 1855)[34]
- Merluccius senegalensis (Cadenat, 1950)[35][36]
- Merluccius tasmanicus (Matallanas & Lloris, 2006)[37]
- Gènere Steindachneria (Goode & Bean, 1888)[38][39]
Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid. Gilchrist J. D. F. 1922. Deep-sea fishes procured by the S.S. "Pickle" (Part I). Rep. Fish. Mar. Biol. Surv. Union So. Afr. Rep. 2 (art. 3). 41-79. Günther A., 1887. Report on the deep-sea fishes collected by H. M. S. Challenger during the years 1873-1876. Rep. Sci. Res. Voy. H.M.S. Challenger v. 22 (pt 57). i-lxv + 1-268. Holt, E. W. L. & L. W. Byrne. 1906. On a new species of Lyconus from the north-east Atlantic. Annals and Magazine of Natural History (Series 7) v. 18 (núm. 108): 423-426. Davies, D. H., 1950. A new species of * Macruronus* from South Africa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 12) v. 3 (núm. 30), p. 512-515 Howes, G. J., 1991. Anatomy, phylogeny and taxonomy of the gadoid fish genus Macruronus Günther, 1873, with a revised hypothesis of gadoid phylogeny. Bull. Br. Mus. (Nat. Hist.) Zool. v. 57 (núm. 1), p. 77-110 Maul, G. E. 1951. Monografia dos peixes do Museu Municipal do Funchal. Famílias Macrouridae e Merlucciidae. Boletim do Museu Municipal do Funchal Núm. 5 (art. 12): 5-55. Aguayo, M.H., 1974. Estudio de la edad y el crecimiento de la merluza de cola (Macruronus magellanicus, Lonnberg, 1907). Bol. Cien. Inst. Fom. Pesq. (Xile) 19:1-17. Chesheva, Z.A., 1996. The determination of the age and the estimation of the growth rate for the Magellan hake Macruronus magellanicus of the South-West Atlantic. J. Ichthyol. 36(1):51-55. Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. [i-iv] 3-69 [70 blank], Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 -106 blank-). Caratteri. Rohr, B.A. i Gutherz, E.J., 1977. Biology of offshore hake, Merluccius albidus, in the gulf of Mexico. Fish. Bull. 75(1):147-158. Mathews, C.P., 1975. Some observations on the ecology and population dynamics of Merluccius angustimanus in the south Gulf of California. J. Fish Biol. 7:83-94. Colman, J.A. i M. Vignaux, 1992. Assessment of New Zealand hake (Merluccius australis) stocks for the 1992-93 fishing year. Draft N.Z. Fish. Assess. Res. Doc. Balbontin, F. i W. Fischer, 1981. Ciclo sexual y fecundidad de la merluza, Merluccius gayi gayi, en la costa de Chile. Rev. Biol. Mar. 17:285-334. Bezzi, S., G. Canete, M. Perez, M. Renzi i H. Lassen, 1994. Report of the INIDEP working group on assessment of hake (Merluccius hubbsi) north of 48° S (Southwest Atlantic Ocean). INIDEP Documento Científico 3. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. Agassiz A. 1888. Three cruises of the United States coast and geodetic survey steamer "Blake." (Chapter xv. Sketches of the characteristic deep-sea types.--Fishes, pp. 21-36, figs. 195-224 is by Goode & Bean). Bull. Mus. Comp. Zool. v. 15 (in 2 vols.). i-xxii + 1-314 and 1-220. Goode, G. B. & T. H. Bean. 1896. Oceanic ichthyology, a treatise on the deep-sea and pelagic fishes of the world, based chiefly upon the collections made by the steamers Blake, Albatross, and Fish Hawk in the northwestern Atlantic, with an atlas containing 417 figures. Spec. Bull. U. S. Natl. Museum Núm. 2: Text: i-xxxv + 1-26 + 1-553, Atlas: i-xxiii, 1-26, 123 pls.
.jpg)
.svg){kind=icon}
