Merluccius paradoxus

Merluccius paradoxus és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.^[5]

Merluccius paradoxus

Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Ordre	Gadiformes
Família	Merlucciidae
Gènere	Merluccius
Espècie	Merluccius paradoxus (Franca, 1960)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims	Merluccius capensis paradoxus (Franca, 1960) Merluccius merluccius paradoxus (Franca, 1960)[4]

Descripció

• Pot arribar a fer 115 cm de llargària màxima (normalment, en fa 60).
• Cos més esvelt que el d'altres lluços i de color gris acerat al dors, el qual esdevé blanc argentat de forma gradual en arribar al ventre.
• Cap gros.
• 1 espina i 42-50 radis tous a l'aleta dorsal i 38-41 radis tous a l'anal.
• Els extrems de l'aleta pectoral arriben al nivell de l'origen de l'aleta anal.
• Branquiespines curtes, gruixudes i amb les puntes romes.^[6][7][8]

Alimentació

Menja peixos, eufausiacis, calamars i Mysida. Els joves es nodreixen principalment d'eufausiacis i van ampliant la varietat de llur dieta a mesura que creixen. Els individus més grossos poden ésser caníbals.^{[9][6][10][11]}

Depredadors

És depredat pel gutxo aspre (Centrophorus squamosus), Arctocephalus pusillus pusillus^[12] i, a Sud-àfrica en concret, per Merluccius capensis, Chelidonichthys capensis, Malacocephalus laevis, Merluccius paradoxus, Helicolenus dactylopterus, la rajada blanca (Raja alba), la clavellada (Raja clavata), Raja doutrei, Raja leopardus, Raja pullopunctata i Rajella barnardi.^[13][14]

Hàbitat

És un peix marí, batidemersal i no migratori, el qual viu entre 200 i 1.000 m de fondària (18°S-38°S, 11°E-46°E).^[6][15][16]

Distribució geogràfica

Es troba a Madagascar, Namíbia^[17][18] i Sud-àfrica.^{[19][20][21][22][23][24]}

Observacions

És inofensiu per als humans.^[6]

Referències

1. Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 -106 blank-). Caratteri.
2. uBio (anglès)
3. Franca, P. da, 1960. Nova contribuição para o conhecimento do género Merluccius no Atlântico oriental ao sul do Equador. Memórias da Junta de Investigações Científicas do Ultramar. 2a. sér. Lisboa, Núm. 18: 57-101.
4. Catalogue of Life (anglès)
5. The Taxonomicon (anglès)
6. FishBase (anglès)
7. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
8. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
9. Gordoa, A., E.M. Macpherson i M.P. Olivar, 1995. Biology and fisheries of Namibian hakes (Merluccius paradoxus) and Merluccius capensis). P. 49-88. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.). Hake biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p.
10. Olivar, M.P. i J.M. Fortuño, 1991. Guide to ichthyoplankton of the Southeast Atlantic (Benguela Current Region). Sci. Mar. 55(1):1-383.
11. Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
12. David, J.H.M., 1987. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
13. FishBase (anglès)
14. Ebert, D.A., L.J.V. Compagno i P.D. Cowley, 1992. A preliminary investigation of the feeding ecology of squaloid sharks off the west coast of southern Africa. S. Afr. J. mar Sci. 12:601-609.
15. Cohen, D.M., 1986. Merlucciidae. P. 324-326. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
16. Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005. Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. Roma, FAO, 2005. 57 p.
17. Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987. Trophic relationships in the demersal fish community off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:585-596.
18. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
19. Punt, A.E. i R.W. Leslie, 1991. Estimates of some biological parameters for the cape hakes off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 10:271-284.
20. FishBase (anglès)
21. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
22. Dias, M.L. i M.F. Morais da Cunha, 1986. The Portuguese fishery in the Southeast Atlantic (1982-1983) and biological studies on hakes Merluccius capensis and Merluccius paradoxus. Collect. Sci. Pap. ICSEAF/Recl. Doc. Sci. CIPASE/colecc. Doc. Cient. CIPASO 37-87.
23. Kono, H., 1980. Age and growth of the Cape hakes, Merluccius capensis and Merluccius productus on the Agulhas Bank and adjacent slopes. Colln. Scient. Pap. Int. Commn. SE Atl. Fish. (Part II) 7:175-209.
24. Maurin, C., 1990. Merlucciidae. P. 532-539. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.

Bibliografia

• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
• Botha, L., 1971. Growth and otolith morphology of the cape hake Merluccius capensis Cast. and Merluccius paradoxus Franca. Invest. Rep. Div. Fish. Invest. Rep. (97):32 p.
• Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
• Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
• Grant, W.S., I.I. Becker i R.W. Leslie, 1988. Evolutionary divergence between sympatric species of Southern African hakes, Merluccius capensis and Merluccius paradoxus. I. Electrophoretic analysis of proteins. Heredity 61:13-20.
• Inada, T., 1981. Studies on the merlucciid fishes. Bull. Far Seas Fish. Res. Lab. (18):1-172.
• Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
• Macpherson, E., B. Roel i B. Morales, 1985. Reclutamiento de la merluza, abundancia y distribución de diferentes especies comerciales en las divisiones 1.4 y 1.5 durante 1983-1984. Colln. Scient. Pap. Commn. SE Atl. Fish. (Part II) 12:1-61.
• Payne, A.I.L. i A.E. Punt, 1995. Biology and fisheries of South African Cape hakes (Merluccius capensis and Merluccius paradoxus). P. 15-47. A: J. Alheit i T.J. Pitcher (eds.) Hake: Biology, fisheries and markets, Chapman & Hall, Londres, 478 p.
• Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

• AQUATAB