El lluç argentat (Merluccius bilinearis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.[2]
Merluccius bilinearis | |
---|---|
Estat de conservació | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 16466393 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Ordre | Gadiformes |
Família | Merlucciidae |
Gènere | Merluccius |
Espècie | Merluccius bilinearis Mitchill, 1814 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Descripció
- El mascle pot arribar a fer 76 cm de llargària màxima (normalment, en fa 37) i la femella 65.
- Assoleix un pes màxim de 2.300 g.
- En general, és de color argentat: marronós al dors i blanquinós al ventre.
- 1 espina i 47-54 radis tous a l'aleta dorsal i 37-41 radis tous a l'anal.
- Cap gros.
- Aletes pectorals llargues, les quals arriben a l'origen de l'aleta anal.[3][4]
Reproducció
Té lloc entre el juny i el juliol a les regions mesoatlàntiques,[5] entre el juliol i l'agost al golf de Maine i entre l'agost i el setembre a la plataforma de Nova Escòcia.[6][7][8][9][10][11][12]
Alimentació
Els exemplars de més de 40 cm es nodreixen de peixos (com ara, gàdids, arengs, etc.), mentre que els de mida inferior mengen crustacis (eufausiacis i pandàlids). La seua dieta també inclou mictòfids, Alosa pseudoharengus, verats, ammodítids, Stromateidae i calamars, entre d'altres. El canibalisme hi és freqüent.[13][14][15][16][17]
Depredadors
És depredat pel peix espasa (Xiphias gladius),[18] el tauró gris (Carcharhinus plumbeus)[19] i el solraig (Isurus oxyrinchus).[20]
Hàbitat
És un peix marí, demersal, oceanòdrom[21] i de clima temperat (55°N-24°N, 80°W-42°W) que viu entre 55 i 914 m de fondària.[14] Realitza migracions estacionals.[3][22]
Distribució geogràfica
Es troba a l'Atlàntic nord-occidental: des de les costes del Canadà i dels Estats Units fins a les Bahames. És més freqüent des del sud de Terranova fins a Carolina del Sud.[3][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37]
Ús comercial
Es comercialitza fresc (exportat als mercats europeus), fumat i congelat, i es menja fregit, rostit a la graella, fet al forn microones i enfornat.[22]
Observacions
És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 12 anys.[38][3]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.