Isabelle Huppert

Isabelle Huppert
	;
Biografia
Naixement	(en) Isabelle Anne Huppert ; 16 març 1953 (71 anys); 16è districte de París (França)
Presidenta del jurat del Festival de Cannes
	; ← Sean Penn – Tim Burton →
President of the Jury at the Venice International Film Festival (en)
Dades personals
Religió	Catolicisme i judaisme
Formació	Conservatoire national supérieur d'art dramatique ; Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals - rus ; Conservatoire à rayonnement régional de Versailles (en)
Alçada	1,6 m
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, actriu de teatre, productora de cinema
Activitat	1971 -
Professors	Jean-Laurent Cochet
Família
Cònjuge	Ronald Chammah
Fills	Lolita Chammah
Germans	Caroline Huppert; Élisabeth Huppert; Rémi Huppert
Premis
	(2022) Os d'Or honorífic../... 29+ ;
	Signatura

Isabelle Huppert (16è districte de París, 16 de març de 1953) és una actriu i productora de cinema francesa, guanyadora d'un César.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Tanca

De família burgesa, la seva mare és professora d'anglès i apassionada de piano i el seu pare és empresari; passa la seva joventut a Ville-d'Avray. Té tres germanes i un germà: Élisabeth s'ha dirigit cap a l'escriptura i la realització; Caroline és realitzadora; Jacqueline dona classes d'economia; Rémi és escriptor.

Isabelle Huppert comença a estudiar llengües orientals a la facultat de Clichy, tot seguint cursos d'art dramàtic a l'escola del carrer Blanche i al Conservatori nacional d'art dramàtic, on és l'alumna de Jean-Laurent Cochet i d'Antoine Vitez.

Efectua les seves primeres aparicions en el cinema el 1972, en Nina Companeez; destaca dos anys més tard gràcies a joves directors que marquen la renovació del cinema d'autor francès després de l'experiència de la Nouvelle Vague, Bertrand Blier, en Les Valseuses, i Bertrand Tavernier, en El jutge i l'assassí. Aquestes dues pel·lícules, cadascuna en el seu gènere, marcaran el públic i la crítica i permetran a l'actriu reafirmar-se en matisos i en profunditat, que la distingirà d'altres estrelles de l'època, Miou-Miou i Isabelle Adjani.

De fet, Isabelle Huppert construirà la seva carrera sobre tries exigents, de pel·lícules i directors no convencionals, amb interpretacions més cerebrals i experimentals que intuïtives. Això li assegurarà una filmografia prestigiosa, admirada per les elits intel·lectuals i allunyada dels grans títols, i dels César, que prefereixen les grans representants de l´star-system francès (Catherine Deneuve i Isabelle Adjani entre d'altres).

La seva carrera aixeca veritablement vol amb La Dentellière, del suís Claude Goretta, que li valdrà diverses distincions internacionals, com els premis anglesos BAFTA i els italians David di Donatello. Fa el paper d'una jove introvertida, víctima d'una decepció amorosa que li fa donar un tomb a la seva existència. Aquesta imatge victimista i de fragilitat malaltissa la perseguirà en algunes de les seves pel·lícules.

Thumb — *La dentellière*, la pel·lícula que la va catapultar

Més endavant, contradiu aquesta imatge en el seu paper en Violette Nozière, en posar davant la càmera de Claude Chabrol. És el seu primer «paper límit», registre en el qual afirmarà, amb una temible fidelitat, tot el seu talent, aconseguint tornar creïble la bogeria sense caure mai en la histèria.

La seva filmografia compagina igualment dos vessants de la seva carrera: fidelitat a directors i experiència amb autors principiants. És així com treballa amb Taverner, Blier, Jean-Luc Godard, Benoît Jacquot, Werner Schroeter o Michael Haneke. Però la complicitat des de 1978 amb Claude Chabrol s'afirma com una línia on el diàleg instaurat entre el director i la musa es fa gairebé l'objecte de la pel·lícula, com va ser amb L'Ivresse du pouvoir, de 2006, que és tant una ficció sobre un escàndol polític contemporani, com un documental sobre l'actriu.

Mentrestant, el duo haurà explorat tota una sèrie de gèneres dramàtics, de la comèdia (Rien ne va plus, al costat de Michel Serrault) al drama social (La Cérémonie amb Sandrine Bonnaire, Jean-Pierre Cassel, Jacqueline Bisset i Virgínia Ledoyen) o històric (Un affaire de femmes), passant pel cinema negre (Merci pour le chocolat, amb Jacques Dutronc) i l'adaptació literària (Madame Bovary). Amb Claude Chabrol obté el seu únic César a la millor actriu el 1996, per a la seva interpretació d'empleada de correus en La Cérémonie. Obté altres guardons en altres premis europeus, com en el Festival Internacional de Cinema de Venècia, Festival de Berlín, Moscou o en el Festival de Sant Sebastià.

Paral·lelament, treballa regularment amb la nova generació de directors que apareix al començament dels anys 1990, com Christian Vincent, Laurence Ferreira Barbosa, Patricia Mazuy, François Ozon, Olivera Dahan, i més recentment encara, el belga Joachim Lafosse. Com ho va fer amb Maurice Pialat en Lulú al costat de Gérard Depardieu, o bé dirigida per Werner Schroeter (Malina, Deux) i Michael Haneke (La Pianiste).

La seva proximitat amb Daniel Toscan du Plantier, del qual va ser companya, li va permetre en els anys 1980 encadenar una sèrie de pel·lícules amb la Gaumont que van ampliar la seva carrera als ulls del gran públic. S'esforça, no obstant això, a mantenir el contacte amb la comèdia en pel·lícules que troben el seu públic, com Sac de nœuds, de Josiane Balasko, Coup de foudre i Après l'amour, de Diana Kurys, 8 femmes, de François Ozon, i Les Sœurs fâchées d'Alexandra Leclère. En cadascuna de les seves incursions còmiques, fa el paper de dona antipàtica, frustrada i amargada.

Però evita la interpretació uniforme i rígida, sotmetent cadascuna de les seves composicions a una coloració singular. La seva insaciable voluntat de passar per diferents paletes d'emocions és palpable. L'evolució es fa d'un repertori d'expressions, de mímiques, de postures, d'entonacions variades i contraris: d'una manifestació exagerada, teatral i estrepitosa (la histèrica i hipocondríaca tia Augustine de 8 femmes en què es lliura a un espaterrant número de transformació, alhora física i escènica) a una forma expressiva més individual, enterrada i interior com en Les Sœurs fâchées, en què interpreta una burgesa abandonada pel seu marit François Berléand, desgraciada, frígida i envejosa de l'èxit de la seva germana, una provinciana falsament ingènua interpretada per Catherine Frot.

El seu punt de glòria és, tanmateix, haver estat escollida per alguns grans noms del cinema internacional, com Otto Preminger (Rosebud), Joseph Losey (La truita), Michael Cimino (Heaven's Gate), Márta Mészáros (Les hereves), Jean-Luc Godard (Passion), els germans Taviani (Les afinitats electives), David O. Russell (I Heart Huckabees).

La seva passió és la interpretació en totes les seves formes, a la qual es dedica amb intensitat i curiositat (més de setanta pel·lícules i telefilms en el seu actiu). És també la protagonista d´In America, la pel·lícula de Jerzy Skolimowski adaptada de la novel·la de la seva amiga Susan Sontag i que produirà amb la societat que ha fundat al costat del seu marit, l'escenògraf Ronald Chammah (Les Films du Camélia), societat que li ha permès produir certes pel·lícules de les quals té l'alçària del cartell (La Vie moderne de Laurence Ferreira-Barbosa, La Comèdie de l'innocence de Raoul Ruiz, Ma mère de Christophe Honoré) i fins i tot de comprar els drets de Wanda de Barbara Loden, actriu i cineasta que va ser una de les esposes d'Elia Kazan, desapareguda prematurament el 1980. Gràcies al seu aferrissament, aquesta pel·lícula va poder sortir a les sales el 2003.

El 2005 una exposició, «La Dona als retrats», mostrada en principi a Nova York, després a Europa, ha revelat la seva passió per la fotografia, que l'ha empesa, des de fa una trentena d'anys, a sol·licitar retrats amb els majors fotògrafs (de Boubat i Cartier-Bresson a Hiroshi Sugimoto i Àngel Leccia, passant per Jacques Henri Lartigue, Ricàs Avedon, Robert Doisneau, Helmut Newton o Nan Goldin…). El 2005, any faust per a ella, ja que triomfa al teatre amb Hedda Gabler d'Henrik Ibsen, posat en escena per Eric Lacascade, rep un Lleó Especial d'Interpretació a la Mostra de Venècia pel conjunt de la seva carrera i el MoMA de Nova York li consagra una àmplia retrospectiva, saludant la seva gran aportació a l'art contemporani en general i a l'art dramàtic en particular. Per a l'esdeveniment, dona una representació excepcional de l'obra de Sarah Kane: 4.48 Psicosi, interpretada tres anys abans, sota la direcció de Claude Régy. Al començament de 2006, és la Filmoteca francesa, reoberta al barri de Bercy, qui li fa els honors. Ocasió que li ha permès anar a la trobada dels espectadors, oferint una àmplia tria de projeccions, discussions (sobretot amb el seu pigmalió Claude Chabrol) i lectures públiques d'autors com Maurice Blanchot i Françoise Sagan.

Isabelle Huppert té tres fills, Lolita nascuda el 1983 (que ha començat la seva carrera d'actriu), Lorenzo el 1988, igualment actor, i Angelo el 1997, que va tenir amb el cineasta i productor Ronald Chammah.

Com a actriu al cinema

1972:
- Faustine et le bel été, de Nina Companeez
- César et Rosalie, de Claude Sautet - Marité
- Le Bar de la fourche de Alain Levent - Annie
1974:
- Sérieux comme le plaisir, de Robert Benayoun - Una filla
- Aloïse, de Liliane de Kermadec - Aloïse, jove
- Les Valseuses, de Bertrand Blier - Jacqueline
- L'Ampélopède, de Rachel Weinberg - La contista
- Rosebud, d'Otto Preminger - Hélène Nicolaos
- Les Glissements progressifs du plaisir d'Alain Robbe-Grillet
1975:
- Crònica d'una violació (Dupont Lajoie), d'Yves Boisset - Brigitte Colin
- El jutge i l'assassí (Le Juge et l'Assassin), de Bertrand Tavernier - Rose
- Je suis Pierre Rivière de Christine Lipinska - Aimée
- Le Petit Marcel de Jacques Fansten - Yvette
- Die grosse ekstase, de Denis Berry - Marie
1976:
- Doctora Françoise Gailland (Docteur Françoise Gailland), de Jean-Louis Bertucelli - Elisabeth Gailland
- La Dentellière, de Claude Goretta - Pomme
1977:
- Les Indiens sont encore loin de Patricia Moraz - Jenny
- Des enfants gâtés de Bertrand Tavernier - La secretària
1978:
- Violette Nozière, de Claude Chabrol - Violette Nozière
- Retour à la bien-aimée, de Jean-François Adam - Jeanne Kern
1979:
- Les germanes Brontë (Les Sœurs Brontë), d'André Téchiné - Anne Brontë
- Sauve qui peut (la vie), de Jean-Luc Godard - Isabelle Rivière
- Scénario de "Sauve qui peut la vie" - curtmetratge - de Jean-Luc Godard - ella mateixa
1980:
- La storia vera della signora delle camelie, de Mauro Bolognini i Pasquale Festa Campanile - Alphonsine Plessis
- Les Ailes de la colombe, de Benoît Jacquot - Marie
- Loulou, de Maurice Pialat - Nelly
- La porta del cel (Heaven's gate), de Michael Cimino - Ella Watson
- Les hereves (Les Héritières), "Orokseg" de Marta Meszaros - Irène
1981:
- Eaux profondes, de Michel Deville - Mélanie
- Coup de torchon, de Bertrand Tavernier - Rose
1982:
- La truita (La Truite), de Joseph Losey - Frédérique
- Coup de foudre, de Diane Kurys - Léna
- Passion, de Jean-Luc Godard - Isabelle
1983:
- La Femme de mon pote, de Bertrand Blier - Viviane
- L'Histoire de Piera, "Storia di Piera" de Marco Ferreri - Piera
1984:
- La Garce, de Christine Pascal - Aline Kaminker i Edith Weber
- Sac de nœuds, de Josiane Balasko - Rose-Marie Martin
1985:
- Signé Charlotte, de Caroline Huppert - Charlotte
- Thierry Mugler - documental de Robert Réa
1986:
- Cactus, de Paul Cox - Colo
1987:
- Milan noir, de Ronald Chammah - Sarah
- The bedroom window, de Curtis Hanson - Sylvia
1988:
- Les Possédés, d'Andrzej Wajda - Maria Chatov
- Seobe d'Aleksander Petrovic - Dafina Isakovic
- Une affaire de femmes, de Claude Chabrol - Marie
1990:
- La Vengeance d'une femme, de Jacques Doillon - Cécile
- Wind prints de David Witch
1991:
- Malina, de Werner Schroeter - la dona
- Madame Bovary, de Claude Chabrol - Emma Bovary
- Contre l'oubli, de Francis Girod
1992:
- Après l'amour, de Diane Kurys - Lola Winter
1993:
- Amateur, de Hal Hartley - Isabelle
1994:
- Navodneniye, d'Igor Minaiev - Sofia
- La Séparation, de Christian Vincent - Anne
1995:
- La Cérémonie, de Claude Chabrol - Jeanne Marchal

1996:
- Les Palmes de M. Schutz, de Claude Pinoteau - Marie Curie
- Les afinitats electives (Le affinita elettive), de Paolo Taviani i Vittorio Taviani - Carlotta
1997
- Rien ne va plus, de Claude Chabrol - Betty
- L'École de la chair, de Benoît Jacquot - Dominique
1998:
- Pas de scandale, de Benoît Jacquot - Agnès Jeancour
1999:
- La Vie moderne, de Laurence Ferreira Barbosa - Claire
- La Fausse Suivante, de Benoît Jacquot - la comtessa
- Saint-Cyr, de Patricia Mazuy - Madame de Maintenon
2000:
- Els destins sentimentals (Les Destinées sentimentales), d'Olivier Assayas - Nathalie Barnery
- Merci pour le chocolat, de Claude Chabrol - Marie-Claire, muller de Polonski, anomenada Mika
- La Comédie de l'innocence, de Raoul Ruiz - Ariane
- La pianista (La Pianiste), de Michael Haneke - Erika Kohut
- Clara Schumann d'Helma Sanders-Brahms - Clara Schuman
2001:
- 8 femmes, de François Ozon - Augustine
- Médée, de Don Kent - Medea
- La Vie promise, d'Olivier Dahan - Sylvia
- Deux, de Werner Schroeter - Magdalena Maria
2002:
- Le Temps du loup, de Michael Haneke - Anna
2003:
- Estranyes coincidències (I Heart Huckabees), de David O. Russell - Catherine Vauban
- Ma mère, de Christophe Honoré - Hélène, la mare
- Cartier-Bresson - documental de Heinz Butler
2004:
- Les germanes enfadades (Les Sœurs fâchées) d'Alexandra Leclère - Martine Demouthy
- In America de Jerzy Skolimowski - Marina Zatekowska
2005:
- Gabrielle, de Patrice Chéreau - Gabrielle Hervey
2006:
- L'Ivresse du pouvoir, de Claude Chabrol - Jeanne Charmant-Killman]
2007:
- Nue propriété, de Joachim Lafosse - Pascale
- L'Amour caché, d'Alessandro Capone
- Médée Miracle, de Tonino de Bernardi
2008:
- White Material, de Claire Denis,
- Home, d'Ursula Meier
- Un barrage contre le Pacifique, de Rithy Panh
2009:
- Villa Amalia, de Benoit Jacquot - Anne
2010:
- Copacabana, de Marc Fitoussi
- Sans queue ni tete, de Jeanne Labrune
2012:
- Amor, de Michael Haneke - Éve
- In another country de Hong Sang-soo - Anne
- Bella addormentata de Marco Bellocchio - Divina madre
2013:
- La religeuse de Guillaume Nicloux - Mare superiora
2014:
- The Disappearance of Eleanor Rigby de Ned Benson - Mary Rigby
2016:
- Elle, de Paul Verhoeven
- L'avenir de Mia Hansen-Løve
- Souvenir, de Bavo Defurne
2017
- Happy End de M. Haneke
- Madame Hyde de Serge Bozon
2018
- Greta de Neil Jordan
- Frankie de Ira Sachs
2020
- Mamà Maria de Jean-Paul Salomé
- La vida sense tu de Laurent Larivière
2022
- L'ombra di Caravaggio de Michele Placido
- Mrs. Harris Goes to Paris de Anthony Fabian
- IO de Jerzy Skolimowski
- La Syndicaliste de Jean-Paul Salomé
2023
- Mon Crime de François Ozon

1971: Le Prussien de Jean L'Hôte - Elisabeth
1971: Du côté de chez Swann - episodi de Les cent livres des hommes - d'Alain Dhernault - Gilberte
1972: Figaro ci, Figaro là d'Hervé Bromberger - Pauline
1973: Histoire vraie de Claude Santelli - Adélaïde
1973: Le Maître de pension de Marcel Moussy - Annie
1973: Le Drakkar de Jacques Pierre - Yolande
1973: Vogue la galère de Raymond Rouleau - Clotilde
1974: Madame Baptiste de Claude Santelli - Blanche
1974: Plaies et bosses d'Yves-André Hubert - Patsy Lackan
1977: On ne badine pas avec l'amour de Caroline Huppert - Camille
1978: Monsieur Saint-Saens de Claude Chabrol - la jove
1996: Les Voyages de Gulliver de Charles Sturridge - veu
2000: Médée de Jacques Lassalle
2008: Collection Empreintes: Isabelle Huppert d'Anne Andreu -

Com a productora

Amb la seva societat "Les Films du Camélia":

1999 La Vie moderne de Laurence Ferreira Barbosa
1999 Saint-Cyr de Patricia Mazuy
2000 La Comédie de l'innocence de Raoul Ruiz
2007 Médée Miracle, de Tonino de Bernardi