Françoise Sagan

escriptora francesa (1935-2004) From Wikipedia, the free encyclopedia

Françoise Sagan

Françoise Quoirez, coneguda com a Françoise Sagan (Cajarc, Òlt, 21 de juny de 1935 - hospital d'Honfleur, Calvados, 24 de setembre de 2004), va ser una escriptora francesa de novel·la i teatre. És la creadora d'una novel·la que va tenir molt de ressò: Bon dia, tristesa (Bonjour, tristesse), de la qual Otto Preminger l'any 1958 en va fer una pel·lícula protagonitzada per David Niven, Jean Seberg i Deborah Kerr.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Françoise Sagan
Thumb
(1958)
Biografia
Naixement(fr) Françoise Marie Anne Quoirez
21 juny 1935
Cajarc (França)
Mort24 setembre 2004 (69 anys)
Équemauville (França)
Causa de mortembòlia pulmonar
SepulturaCemetery of Seuzac (en)
Presidenta del jurat del Festival de Cannes

 Alan J. PakulaKirk Douglas 
Dades personals
FormacióCours Hattemer
Lycée Hélène Boucher (en)
Facultat d'Art de París
Activitat
Ocupaciódramaturga, biògrafa, directora de cinema, guionista, novel·lista, poetessa
Activitat1954 -
OcupadorL'Express
GènereAssaig, teatre i poesia
Nom de plomaFrançoise Sagan
Participà en
197932è Festival Internacional de Cinema de Canes
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Altres
CònjugeIngrid Mechoulam (1992–2004)
Peggy Roche (1976–1991)
Robert Westhoff (1962–1972)
Guy Schoeller (1958–1960)
ParellaPeggy Roche
FillsDenis Westhoff
 ()
GermansJacques Quoirez
Condemnada perincompliment fiscal
Premis
Signatura Thumb

Lloc webfrancoisesagan.fr

Tanca

Biografia

Françoise Sagan es va fer cèlebre i milionària sobtadament als 18 anys amb la publicació de Bon dia, tristesa. Françoise Sagan va néixer en el si d'una família burgesa i el seu nom real era Françoise Quoirez. Però va decidir utilitzar pseudònim de Sagan, en homenatge a un personatge principesc de Marcel Proust, per evitar al seu pare, el <<horror i vergonya>> d'una filla bala perduda per dur una vida literària.[2]

Sagan, a qui Mauriac va batejar com "charmant petit monstre" vivia la seva vida amb intensitat, representant a la perfecció el món elegant i frívol parisenc de les seves novel·les. En una de les seves últimes entrevistes deia que "li semblava de mala educació no ser una mica frívola".

Bon dia, tristesa va ser prohibida a molts països i va escandalitzar a la societat francesa quan es descobrí que la seva autora tan sols tenia 18 anys, per la duresa i la càrrega sexual del text. Va aixecar tanta polèmica que el director de cinema Otto Preminger es va fixar en ella i la va portar a la gran pantalla, Bon jour, tristesse. Va comptar amb les brillants interpretacions de Deborah Kerr, David Niven i Jean Seberg.

Bon dia, tristesa va arribar a penetrar als ambients més inesperats, pròxims i llunyans. L'eminent arquitecte portuguès Álvaro Sizaes va trobar amb un enorme graffiti a la façana del seu original bloc de vivendes que estava construint a Berlin. No el van esborrar mai i actualment l'edifici és conegut com a Edifici Bon jour, tristesse.

També altres novel·les seves van ser portades al cinema, com Aimez-vous Brahms?, dirigida per Anatole Litvak i protagonitzada per Ingrid Bergman, Anthony Perkins i Yves Montand.

Obra

Teatre
  • 1958. Le Rendez-vous manqué.
  • 1960. Château en Suède.
  • 1961. Les violons parfois.
  • 1963. La Robe mauve de Valentine.
  • 1964. Bonheur, impair et passe. Estrenada al Théâtre Édouard VII de París.
  • 1966. Le Cheval Évanoui. Estrenada al Théâtre du Gymnase de París.
  • 1970. L'Écharde. Estrenada al Théâtre du Gymnase de París.
  • 1970. Un piano dans l'herbe.
  • 1978. Il fait beau jour et nuit.
  • 1987. L'Excès contraire.
Novel·la
  • 1954. Bonjour, tristesse.
  • 1956. Un certain sourire.
  • 1957. Dans un mois, dans un an.
  • 1959. Aimez-vous Brahms?
  • 1981. La femme fardé.
  • 1995. Un chagrin de passage.

Traduccions al català

Referències

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.