Sistema endocrí

El sistema endocrí o sistema hormonal és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines. Actua com una xarxa de comunicació cel·lular que respon als estímuls alliberant hormones i és l'encarregat de diverses funcions metabòliques de l'organisme.^[1]

Sistema endocrí

Part de	sistema biològic
Identificadors
MeSH	D004703
FMA	9668  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
EB Online	science/endocrine-system i science/human-endocrine-system
Terminologia anatòmica

Els òrgans i glàndules del sistema endocrí produeixen, emmagatzemen i secreten hormones; les hormones fabricades s'utilitzen internament en el cos i la seva acció pot tardar a manifestar-se. Totes les hormones produïdes estan interrelacionades. Perquè el procés funcioni de manera adequada necessita glàndules que produeixen les substàncies necessàries, un flux de sang per a transportar les hormones al llocs de recepció i un sistema, regit per l'hipotàlem, per a controlar com es produeixen i utilitzen.

Les hormones secretades per les glàndules endocrines regulen el creixement, el desenvolupament i les funcions de molts teixits, i coordinen els processos metabòlics de l'organisme. L'endocrinologia és la ciència que estudia les glàndules endocrines, les substàncies hormonals que produeixen aquestes glàndules, els seus efectes fisiològics, així com les malalties i trastorns deguts a alteracions de la seva funció.

El sistema endocrí està constituït per una sèrie de glàndules freturoses de ductes. Un conjunt de glàndules que s'envien senyals químics mútuament són coneguts com un eix; un exemple és l'eix hipotalàmic-hipofisiari-suprarenal. Les glàndules més representatives del sistema endocrí són la hipòfisi, la glàndula tiroide i la suprarenal. Les glàndules endocrines en general comparteixen característiques comunes com la manca de conductes, alta irrigació sanguínia i la presència de vacúols intracel·lulars que emmagatzemen les hormones. Això contrasta amb les glàndules exocrines com les salivals i les del tracte gastrointestinal que tenen escassa irrigació i posseeixen un conducte o alliberen les substàncies a una cavitat.

A part de les glàndules endocrines especialitzades per aquesta funció, existeixen altres òrgans com el ronyó, fetge, cor i les gònades, que fan una funció endocrina secundària. Per exemple el ronyó segrega hormones endocrines com l'eritropoetina i la renina.

La paraula endocrí deriva de les paraules gregues ἐνδο- endo "dins" i krinein κρίνειν "separar, distingir".

Funcions del sistema endocrí

Entre les principals funcions trobem:

• Controlar la intensitat de les funcions químiques a les cèl·lules.
• Regir el transport de substàncies a través de les membranes de les cèl·lules.
• Regular l'equilibri (homeostasi) de l'organisme.
• Fer aparèixer els caràcters sexuals secundaris.
• Altres aspectes del metabolisme de les cèl·lules, com el creixement i la secreció.

El sistema endocrí, nerviós i reproductiu junt amb els ronyons, els intestins, el fetge i el greix ajuden a mantenir i controlar:

• Els nivells d'energia del cos
• La reproducció
• El creixement i desenvolupament
• L'equilibri intern (homeostasi)
• Les reaccions a les condicions ambientals

Sistemes endocrins principals

El sistema endocrí humà consta de diversos sistemes que funcionen mitjançant bucles de retroalimentació. Diversos sistemes de retroalimentació importants estan mediats a través de l'hipotàlem i la hipòfisi.^[2]

• TRH – TSH – T3/T4
• GnRH – LH/FSH – hormones sexuals
• CRH – ACTH – cortisol
• Renina-angiotensina-aldosterona
• Leptina vs grelina

Anatomia

Glàndules situades al sistema nerviós central i al coll, amb les hormones que s'hi produeixen

El sistema endocrí està format per un seguit de glàndules endocrines que segreguen a la sang els productes que produeixen: les hormones. Els sistema endocrí fa funcions de control que se sumen a l'acció del sistema nerviós, però així com el control que exerceix el sistema nerviós es manifesta de manera ràpida, els efectes dels processos que controla el sistema endocrí necessiten temps per manifestar-se, de vegades anys. Tanmateix hi ha hormones com l'adrenalina que poden provocar efectes molt ràpids, com en el cas de la resposta del cos a la por o a una situació de perill.^[3] As Però en general, les glàndules endocrines regulen processos de llarga durada com el metabolisme o el creixement.

A diferència de les glàndules exocrines, les glàndules endocrines no disposen de conductes per secretar els seus productes, funcionen agafant productes de la sang i tornant a la sang els que produeixen.

Hipotàlem

Aquesta glàndula del sistema nerviós central està situada a sobre de la hipòfisi i el seu paper fonamental és el de fer d'intermediari entre el sistema nerviós i el sistema endocrí, produeix tot un seguit d'hormones, la majoria actuen sobre la hipòfisi, que provoquen que s'alliberin d'altres hormones.

Hormona secretada	Abreviatura	Produïda per	Efectes
Hormona alliberadora de tirotropina (hormona alliberadora de prolactina)	TRH o TSHRH	Neurones neurosecretors parvocel·lulars	Estimula l'alliberament de l'hormona estimulant de tiroide (TSH) de l'adenohipòfisi (principalment) Estimula l'alliberament de prolactina de l'adenohipòfisi
Dopamina (hormona inhibidora de prolactina)	DA	Neurones productores de dopamina del nucli arcuat	Inhibeix l'alliberament de prolactina de l'adenohipòfisi
Hormona alliberadora de somatotropina (somatocrinina)	GHRH	Cèl·lules neuroendocrines del nucli arcuat	Estimula l'alliberament de hormona del creixement (GH) de l'adenohipòfisi
Somatostatina (hormona inhibidora de l'hormona de creixement)	GHIH	Cèl·lules neuroendocrines del nucli periventricular	Inhibeix l'alliberament de l'hormona de creixement (GH)] de l'adenohipòfisi Inhibeix l'alliberament de l'hormona estimulant de tiroide (TSH) de l'adenohipòfisi
Hormona alliberadora de gonadotropina	GnRH o LHRH	Cèl·lules neuroendocrines de l'àrea preòptica	Estimula l'alliberament de hormona fol·liculoestimulant (FSH) de l'adenohipòfisi Estimula l'alliberament de la hormona luteïnitzant (LH) de l'adenohipòfisi
Hormona alliberadora de corticotropina	CRH o CRF	Neurones neurosecretors parvocel·lulars	Estimula l'alliberament de hormona adrenocorticòtropa (ACTH) de l'adenohipòfisi
Oxitocina		Cèl·lules neurosecretors magnocel·lulars	Contracció uterina Lactància materna
Vasopressina (hormona antidiurètica)	ADH o AVP	Neurones neurosecretors parvocel·lulars	Incrementa la permeabilitat a l'aigua en el túbul contort distal i el conducte col·lector de la nefrona, promovent la reabsorció d'aigua i el volum sanguini

Glàndula pineal

Aquesta glàndula es troba en el cervell dels vertebrats i per mitjà de la secreció de la melatonina regula els ritmes circadiàris. ^[4]

Hormona secretada	Cèl·lules que l'originen	Funció Principal
Melatonina (Principalment)	Pinealocits	Antioxidant Regula els cicles reproductius temporals i els cicles de somni; pot regular l'inici de la pubertat.
Dimetiltriptamina		S'especula un paper en els somnis i experiències místiques

Hipòfisi (pituïtària)

Aquesta glàndula del sistema nerviós central, també anomenada glàndula pituïtària, és a la base del crani, sota l'encèfal i està estretament relacionada amb l'hipotàlem per a regular la majoria de les funcions de l'organisme per mitjà d'hormones. En els éssers humans consta de dues parts o lòbuls, l'adenohipòfisi o lòbul anterior que secreta hormones sota el control de l'hipotàlem i la neurohipòfisi o lòbul posterior que només emmagatzema hormones. En alguns vertebrats hi ha un tercer lòbul central que secreta l'hormona estimuladora dels melanòcits.^[5]

Adenohipòfisi (hipòfisi anterior)

Hormona secretada	Abreviatura	Cèl·lules secretores	Efectes
Hormona del creixement (somatotropina)	GH	Somatotropes	Estimula el creixement i la reproducció cel·lular Estimula l'alliberament del factor de creixement insulínic tipus 1 secretat pel fetge
Hormona estimulant de la tiroide (tirotropina)	TSH	Tirotropes	Estimula la síntesi de tiroxina (T4) i triiodotironina (T3) i alliberament des de la glàndula tiroide Estimula l'absorció de iode per part de la glàndula tiroide.
Hormona adrenocorticòtropa (corticotropina)	ACTH	Corticotropes	Estimula la síntesi i alliberament de corticoesteroides (glucocorticoide i mineralocorticoides) i andrògens per part de la escorça suprarenal
Hormona fol·liculoestimulant	FSH	Gonadotropes	En femelles: Estimula la maduració dels fol·licles ovàrics En mascles: Estimula la maduració dels túbuls seminífers En mascles: Estimula l'espermatogènesi En mascles: Estimula la producció de proteïnes lligadors d'andrògens en les cèl·lules de Sertoli en els testicles
Hormona luteïnitzant	LH	Gonadotropes	En femelles: estimulen l'ovulació En femelles: Estimula la formació del cos luti En mascles: estimula la síntesi de testosterona per part de les cèl·lules de Leydig
Prolactina	PRL	Lactotropes i mamotropes	Estimula la síntesi d'alliberament de llet des de la glàndula mamària Intervé l'orgasme

Neurohipòfisi (hipòfisi posterior)

Hormona secretada	Abreviatura	Tipus de substància química	Funció principal
Oxitocina		Pèptid	En les dones estimula la contracció dels músculs uterins durant el part, la secreció de llet i conductes maternals. En els homes facilita l'ejaculació d'esperma.
Vasopressina (hormona antidiürètica)	ADH	Pèptid	Incrementa la permeabilitat a l'aigua en el túbul contornejat distal i el conducte col·lector de la nefrona, promovent la reabsorció d'aigua en els ronyons i comprimeix les arterioles

L'oxitocina i vasopressina són sintetitzades en l'hipotàlem, en la neurohipòfisis solament són emmagatzemades per a la seva secreció.

Hipòfisi mitjana (pars intermèdia)

Hormona secretada	Abreviatura	Cèl·lules que l'originen	Efectes
Hormona estimulant de melanòcits	MSH	Melanotropes	Estimula la síntesi i alliberament de melanina als melanòcits de la pell i el pèl,

Glàndula tiroide

És una glàndula dependent de la hipòfisi. Aquesta glàndula és al coll, sota el cartílag tiroide, i controla la rapidesa amb què crema l'energia, mitjançant la producció de les hormones tiroidals (triiodotironina, tiroxina, calcitonina)^[6] i regulant la sensibilitat del cos a altres hormones.

Hormona secretada	Abreviatura	Cèl·lules que l'originen	Efectes
Triiodotironina	T3	Cèl·lules epitelials de la tiroide	(Forma més potent de hormona tiroidal) Estimula el consum d'oxigen i energia, mitjançant l'increment del metabolisme basal Estimula el ARN polimerasa I i II, d'aquesta manera promovent la síntesi proteïca
Tiroxina (tetraiodotironina)	T4	Cèl·lules epitelials de la tiroide	(Forma menys activa d'hormona tiroidal) (Actua com una prohormona per originar triiodotironina) Estimula el consum d'oxigen i energia, mitjançant l'increment del metabolisme basal Estimula l'ARN polimerasa I i II, d'aquesta manera promovent la síntesi proteïca
Calcitonina		Cèl·lules parafol·liculars	Estimula els osteoblasts i la construcció òssia Inhibeix l'alliberament de Ca2+ de l'os, reduint d'aquesta forma el Ca2+ sanguini

Glàndula paratiroide

És una glàndula independent de la hipòfisi. Aquesta glàndula endocrina, que en els mamífers acostuma a tenir quatre elements que se situen sobre la part posterior de la glàndula tiroides, produeix l'hormona paratiroidal que actua com a reguladora de la concentració de calci a la sang i al líquid intersticial. També actua sobre els receptors acoblats a la proteïna G i sobre el monofosfat d'adenosina cíclic per estimular l'alliberament de calci dels osos i la reabsorció de calci als túbuls renals. A més actua sobre la vitamina D que incrementa l'absorció de calci als intestins.^[7]

Sistema digestiu

Estómac

Aquest òrgan de l'aparell digestiu també sintetitza hormones que són alliberades a la sang, ho fan les cèl·lules endocrines situades a la capa de la mucosa. Les cèl·lules G, que es troben sobretot a la regió del càrdies, produeixen gastrina, l'hormona que estimula la secreció d'àcid clorhídric (Hcl) i les cèl·lules ECL histamina que estimula la producció d'àcids gàstrics. Les cèl·lules P/D1 de la mucosa produeixen grelina u hormona de la gana que estimula l'apetit;^[8] les cèl·lules EC produeixen serotonina i les cèl·lules D somatostatina.

Hormona secretada	Abreviatura	Cèl·lules secretores	Efectes
Gastrina (principalment)		Cèl·lules G	Secreció de àcid gàstric per les cèl·lules parietals
Ghrelina		Cèl·lules P/D1	Estimula el apetit, la secreció de somatotropina de l'adenohipòfisis
Neuropèptid I	NPY		Incrementa la ingesta d'aliments i disminueix l'activitat física
Somatostatina		Cèl·lules delta	Suprimeix l'alliberament de gastrina, colecistoquinina (CCK), secretina, motilina, pèptid intestinal vasoactiu (VIP), polipèptid intestinal gàstric (GIP), enteroglucagó. La baixa taxa de buidada gàstrica redueix les contraccions del múscul llis i flux sanguini dins de l'intestí[9]
Histamina		Cèl·lules ECL	Estimula la secreció d'àcid gàstric
Endotelina		Cèl·lules X	Contracció del múscul llis estomacal[10]

Duodè

El duodè regula la velocitat de buidatge de l'estómac per mitjà de la secreció d'hormones. Les cèl·lules de l'epiteli duodenal alliberen secretina i colecistoquinina a la sang en resposta a estímuls d'àcids i greixos quan el pílor s'obre i allibera el quim gàstric al duodè per a la seva digestió. Això provoca que la vesícula biliar alliberi la bilis produïda pel fetge i que el pàncrees alliberi hidrogencarbonat i enzims digestius com tripsina, lipasa i amilasa en el duodè.^[11]

Hormona secretada	Cèl·lules secretores	Efectes
Secretina	Cèl·lules S	Secreció d'hidrogencarbonat des del fetge, pàncrees i les Glàndules de Brunner duodenals. Incrementa l'efecte de la colecistoquinina. Suspèn la producció de suc gàstric.
Colecistoquinina	Cèl·lules I	Alliberament d'enzims digestives des del pàncrees Alliberament de bilis des de la vesícula biliar Supressió de la gana

Fetge

El fetge també produeix hormones com el factor de creixement tipus insulina 1 (IGF-1), una hormona polipèptida que té un paper important en el creixement infantil i que continua tenint efectes anabòlics en els adults, o la trombopoietina (TPO), una hormona glicoproteica que regula la producció de plaquetes a la medul·la òssia.

Hormona secretada	Abreviatura	Cèl·lules secretores	Efectes
Factor de creixement insulínic (o somatomedines) (principalment)	IGF	Hepatòcits	Efecte reguladors similars a la insulina que modulen el creixement cel·lular i creixement corporal
Angiotensinogen i angiotensina		Hepatòcits	Vasoconstricció Alliberament d'aldosterona des de l'escorça suprarenal dipsogen
Trombopoetina		Hepatòcits	Estimula la producció de plaquetes per part dels megacariòcits[12]

Pàncrees

És una glàndula independent de la hipòfisi. A més del seu paper en la digestió dels aliments, el pàncrees també fa funcions de glàndula endocrina secretant algunes hormones produïdes als illots de Langerhans, entre aquestes hi ha la insulina i el glucagó, que controlen els nivells de glucosa activant o inhibint diferents processos metabòlics. Un dèficit en la producció d'insulina comporta l'aparició de la malaltia de la diabetis.

Hormona secretada	Cèl·lules secretores	Efectes
Insulina (principalment)	Cèl·lules beta	Captació de la glucosa sanguínia, glicogènesi i glicòlisis en el fetge i múscul Captació de lípids i síntesi de triglicèrids en adipòcits altres efectes anabòlics
Glucagó (Principalment)	Cèl·lules alfa	Glicogenolisis i gluconeogènesi en el fetge Incrementa els nivells sanguinis de glucosa
Somatostatina	Cèl·lules delta	Inhibeix l'alliberament d'insulina Inhibeix l'alliberament de glucagó Suprimeix l'acció exocrina secretòria del pàncrees
Polipèptid pancreàtic	Cèl·lules PP	Autorregula la funció secretora pancreàtica i els nivells de glicogen hepàtic.

Glàndula suprarenal

En aquestes unes glàndules endocrines, que en els mamífers tenen forma de triangle i es troben sobre els ronyons, es diferencien dues parts, el còrtex i la medul·la suprarenal. El còrtex és la part exterior que produeix hormones esteroides essencials per a la vida com els corticoides (els glucocorticoide controlen el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, un exemple és el cortisol; els mineralocorticoides com l'aldosterona tenen un paper en el manteniment de l'equilibri de l'aigua i dels nivells de sals minerals). El còrtex també produeix hormones que intervenen en el control dels caràcters sexuals secundaris de manera complementària a les produïdes per les gònades. La medul·la suprarenal es troba embolcallada pel còrtex i produeix principalment adrenalina, que desencadena la resposta del cos a situacions de perill o por, i també noradrenalina.

Escorça adrenal

Hormona secretada	Cèl·lules secretores	Efectes
Glucocorticoides (Principalment cortisol)	Cèl·lules de la zona fasciculada i la zona reticular	Estimula la gluconeogènesi Estimula la degradació d'àcids grassos en el teixit adipós Inhibeix la síntesi proteïca Inhibeix la captació de glucosa en el teixit muscular i adipós Inhibeix la resposta immunològica (immunosupressor) Inhibeix la resposta inflamatòria (antiinflamatori)
Mineralocorticoides (Principalment aldosterona)	Cèl·lula de la zona glomerular	Estimula la reabsorció activa de sodi en els ronyons Estimula la reabsorció passiva d'aigua en els ronyons, incrementant el volum sanguini i la pressió arterial Estimula la secreció de potassi i H+ en la nefrona del ronyó i l'excreció subseqüent
Andrògens (inclou DHEA i testosterona)	Cèl·lules de la zona fasciculada i la zona reticular	En mascles: efectes reduïts en comparació dels andrògens testiculars En femelles: efecte masculinitzant (per exemple. excessiu borrissol facial) i producció d'hormones sexuals després de la menopausa

Medul·la suprarenal

Hormona secretada	Cèl·lules secretores	Efectes
Adrenalina (epinefrina) (Principalment)	Cèl·lules cromafines	Resposta de lluita o fugida: Increment del subministrament de oxigen i glucosa al cervell i músculs (mitjançant l'increment de la freqüència cardíaca i el cabal cardíac, vasodilatació, augment en la catàlisis de glicogen en l'hígador, degradació de lípids en els cèl·lules grasses) Dilatació de les pupil·las Supressió de processos fisiològics no prioritaris (per exemple la digestió) Disminució de la resposta immunitària
Noradrenalina (norepinefrina)	Cèl·lules cromafines	Resposta de lluita o fugida: Increment del subministrament de oxigen i glucosa al cervell i músculs (mitjançant l'increment de la freqüència cardíaca i increment de la pressió arterial, degradació de lípids en els cèl·lules grasses) Posada a punt del múscul esquelètic.
Dopamina	Cèl·lules cromafines	Incrementa la freqüència cardíaca i la pressió sanguínia
Encefalina	Cèl·lules cromafines	Regula la resposta al dolor

Sistema reproductiu

Testicles

És una glàndula dependent de la hipòfisi. A més de produir espermatozous, els testicles també produeixen androgens, hormones sexuals masculines, principalment produeixen testosterona a les cèl·lules de Leydig, que entre altres coses és la responsable dels caràcters sexuals secundaris masculins i de l'espermatogènesi sota el control de l'hormona luteïnitzant que produeix l'adenohipòfisi.

Hormona secretada	Cèl·lules secretores	Efectes
Andrògens (primordialment testosterona)	Cèl·lules de Leydig	Anabòlic: increment de massa muscular i força, augment de la densitat òssia Caràcters masculins: maduració de òrgans sexuals, formació del escrot, creixement de la laringe, aparició de la barba i borrissol axil·lar.
Estradiol	Cèl·lules de Sertoli	Prevé l'apoptosi de cèl·lules germinals[13]
Inhibina	Cèl·lules de Sertoli	Inhibeix la producció de l'FSH

Fol·licle ovàric / Cos luti

És una glàndula dependent de la hipòfisi. A més de produir òvuls, els ovaris també produeixen hormones femenines, als fol·licles de Graaf es produeixen estrogens, com l'estradiol o l'estrona, que són els responsables dels caràcters sexuals secundaris femenins; i al cos luti es produeix progestagens com la progesterona, involucrada en el cicle menstrual, l'embaràs i l'embriogènesi, o la inhibina, amb un paper fonamental a la menstruació.

Hormona secretada	Cèl·lules secretores	Efectes
Progesterona	Cèl·lules de la granulosa, cèl·lules de la teca	Mantenen l'embaràs:[14] Indueix l'etapa secretora en l'endometri Fa el moc cervical permeable al semen Inhibeix la resposta immunitària, ex., cap a l'embrió Disminueix la contractilitat del múscul llis[14] Inhibeix la lactància Inhibeix l'inici del treball de part. Altres: Incrementa els nivells de Factor de creixement epidèrmic-1 Incrementa la temperatura basal durant l'ovulació Redueix els espasmes i relaxa el múscul llis Antiinflamatori Redueix l'activitat de la vesícula biliar[15] Controla la coagulació i el to vascular, els nivells de zinc i coure, els nivells d'oxigen cel·lular i l'ús de les reserves de greix per a generació d'energia Assistència de la funció tiroidal i el creixement ossi per mitjà dels osteoblasts Incrementa la resiliència en els ossos, dents, genives, articulacions, tendons, lligaments, i la pell Promou la cicatrització mitjançant la regulació del col·lagen Intervé en la funció neural i cicatrització mitjançant la regulació de la mielina Prevé el càncer d'endometri mitjançant la regulació de l'efecte dels estrògens
Androstenediona	Cèl·lules de la teca	Substrat per a la producció d'estrògens
Estrògens (principalment estradiol)	Cèl·lules de la granulosa	Estructural: Promou l'aparició dels caràcters sexuals femenins Accelera la taxa de creixement Accelera el metabolisme Redueix la massa muscular Estimula la proliferació de l'endometri Incrementa el creixement uterí Manté els vasos sanguinis i la pell Redueix la reabsorció òssia, incrementant la formació d'os Síntesi de proteïnas: Incrementa la producció hepàtica de proteïnes lligant Coagulació: Incrementa els nivells circulants dels factors II, VII, IX, X, antitrombina III, plasminogen Incrementa l'adherència plaqueta Incrementa els nivells de HDL i triglicèrids Disminueix els nivells de LDL Balanç de fluids: Regula els nivells de sodi i la retenció d'aigua Incrementa els nivells de somatotropina Incrementa el cortisol i SHBG Tracte gastrointestinal Redueix la motilidad intestinal Incrementa el colesterol en la bilis Melanina: Incrementa la feomelanina, redueix la eumelanina Càncer: Incrementa el creixement de càncers de si sensibles a estrògens[16] Funció pulmonar: Regula la funció pulmonar mitjançant el manteniment alvèols.[17]
Inhibina	Cèl·lules de la granulosa	Inhibeix la producció de FSH des de la adenohipòfisi

Placenta

Hormona secretada	Abreviatura	Cèl·lules que secreten	Efectes
Progesterona (principalment)			Manté el embaràs:[14] Inhibeix la resposta immunitària cap al fetus. Disminueix la contractilidad del múscul llis[14] Inhibeix la lactància Impedeix l'inici del treball de part. Suporta la producció de mineralocorticoides i glucocorticoides per part del fetus. Un altre efecte sobre la mare similar a la progesterona produïda pel fol·licle ovàric
Estrogens (principalment Estriol)			Efecte sobre la mare similar a la progesterona produïda pel fol·licle ovàric
Gonadotropina coriònica humana	HCG	Sincitiotrofoblast	Promou el manteniment de la funció del cos luti a l'inici de l'embaràs Inhibeix la resposta immunitària cap al embrió.
Lactogen placentari humà	HPL	Sincitiotrofoblast	Incrementa la producció d'insulina i IGF-1 Incrementa la resistència a la insulina i intolerància als carbohidrats
Inhibina		Trofoblast	Suprimeix la FSH

Úter (durant l'embaràs)

Hormona secretada	Abreviatura	Cèl·lules que secretan	Efectes
Prolactina	PRL	Cèl·lules deciduales	Producció de llet en les glàndules mamàries
Relaxina		Cèl·lules deciduales	No és clara la funció

Regulació del calci

Paratiroide

Hormona secretada	Abreviatura	Cèl·lules que secreten	Efectes
Hormona paratiroidal o parathormona	PTH	Cèl·lules principals de la paratiroide	Calci: Estimula l'alliberament de Ca2+ des de l'os, augmentant els nivells sanguinis de Ca2+ Estimula la reabsorció òssia per part dels osteoclasts Estimula la reabsorció de Ca2+ en el ronyó Estimula la producció de vitamina D activada en el ronyó Fosfat: Estimula l'alliberament des de l'os de PO3-₄, incrementant d'aquesta forma els nivells sanguinis de PO3-₄ Inhibeix la reabsorció renal de PO3-₄, excretant-se més PO3-₄

Pell

Hormona secretada	Cèl·lules secretores	Efectes
Calcifediol (25-hidroxivitamina D₃)		Forma inactiva de vitamina D₃ (calcitriol)

Altres

Cor

El cor produeix el pèptid natriurètic atrial,^[18] una hormona polipeptídica que manté l'equilibri homeostàtic de l'aigua, sodi, potassi i greixos alliberant-se en resposta a una pressió sanguínia alta;^[18] el miocardi també es produeix el pèptid natriurètic cerebral que té l'efecte contrari.

Hormona secretada	Abreviatura	Cèl·lula secretora	Efectes
Pèptid natriurètic auricular	ANP	Miocitos	Redueix la pressió arterial per mitjà de la disminució de la resistència vascular perifèrica, redueix el contingut d'aigua intravascular, sodi i lípids
Pèptid natriurètic cerebral	BNP	Miocits	(És menys potent que ANP) Redueix la pressió arterial reduint també la resistència vascular perifèrica. També redueix l'aigua, sodi i lípids intracel·lulars

Medul·la òssia

Hormona secretada	Cèl·lula secretora	Efectes
Trombopoetina	Fetge i Ronyó	Estimula els megacariòcits per produir plaquetes[12]

Teixit adipós

Hormona secretada	Cèl·lula secretora	Efectes
Leptina (principalment)	Adipòcits	Disminució de l'apetit i increment del metabolisme.
Estrogens[19] (principalment estrona)	Adipòcits

Tim

Aquesta glàndula endocrina, present en els vertebrats i que en els humans és al mediastí, darrere de l'estèrnum, la seva mida és màxima en els lactants i es va reduint amb l'edat fins a arribar a quasi desaparèixer en els adults. La seva funció relacionada amb el sistema immunitari no va començar a ser coneguda fins a mitjans del segle xx^[20] i està relacionada amb la secreció de timosina.

Hormones

Article principal: Hormona

Les hormones són substàncies segregades per cèl·lules especialitzades, localitzades en glàndules de secreció interna o glàndules endocrines, o també per cèl·lules epitelials i intersticials amb la finalitat d'afectar la funció d'altres cèl·lules. Hi ha hormones animals i hormones vegetals, com l'auxina, àcid abscisses, citoquinina, giberelina i l'etilè.

Són transportades per via sanguínia o per l'espai intersticial, biodisponibles o associades a certes proteïnes, que estenen la seva vida mitjana al protegir de la degradació, i fan el seu efecte en determinats òrgans o teixits diana (o blanc) a distància d'on es van sintetitzar, sobre la mateixa cèl·lula que la sintetitza (acció autocrina) o sobre cèl·lules contigües (acció paracrina) intervenint en la comunicació cel·lular. Existeixen hormones naturals i hormones sintètiques. Unes i altres s'utilitzen com a medicaments en certs trastorns, en general, encara que no únicament, quan és necessari compensar la seva falta o augmentar els seus nivells si són menors del normal.

Les hormones pertanyen al grup dels missatgers químics, que inclou també als neurotransmissors. A vegades és difícil classificar un missatger químic com hormona o neurotransmissor. Tots els organismes multicel·lulars produeixen hormones, incloent les plantes (fitohormones). Les hormones més estudiades en animals (i humans) són les produïdes per les glàndules endocrines, però també són produïdes per gairebé tots els òrgans humans i animals.

Una determinada hormona només actua sobre un tipus específic de cèl·lules, que són aquelles que a la seva membrana plasmàtica tenen els receptors adequats per a aquella hormona. En unir-se l'hormona als receptors de la membrana de la cèl·lula es provoca una reacció al citoplasma que habitualment consisteix en el desencadenament del procés de producció d'alguna substància destinada a activar alguna funció.

L'especialitat mèdica que s'encarrega de l'estudi de les malalties relacionades amb les hormones és l'endocrinologia.

Tipus d'hormones

Segons la seva naturalesa química, es reconeixen dos grans tipus d'hormones:

• Hormones peptídiques. Són derivats d'aminoàcids (com les hormones tiroidals), o bé oligopeptids (com la vasopressina) o polipèptids (com l'hormona del creixement). En general, aquest tipus d'hormones no poden travessar la membrana plasmàtica de la cèl·lula diana, per la qual cosa els receptors per aquestes hormones es troben en la superfície cel·lular. Les hormones tiroidals són una excepció, ja que s'uneixen a receptors específics que es troben en el nucli cel·lular.

• Hormones lipídiques. Són esteroides (com la testosterona) o eicosanoides (com les prostaglandines). Donat el seu caràcter lipòfiles, travessen sense problemes la bicapa lipídica de les membranes cel·lulars i els seus receptors específics es troben a l'interior de la cèl·lula diana.

Mecanismes d'acció hormonal

Les hormones tenen la característica d'actuar sobre les cèl·lules diana, que han de disposar d'una sèrie de receptors específics.

1. Actuen sobre el metabolisme.
2. S'alliberen a l'espai extra cel·lular.
3. Viatgen a través de la sang.
4. Afecten teixits que es poden trobar lluny del punt d'origen de l'hormona.
5. El seu efecte és directament proporcional a la seva concentració.
6. Independentment de la seva concentració, requereixen adequada funcionalitat del receptor, per exercir el seu efecte.
7. Regulen el funcionament del cos.

Els principals efectes es poden concretar en:

• Estimulant: promou activitat en un teixit. Ex: la prolactina o la guesina.
• Inhibitori: disminueix activitat en un teixit. Ex: somatostatina.
• Antagonista: quan un parell d'hormones tenen efectes oposats entre si. Ex: insulina i glucagó.
• Sinergistes: quan dues hormones en conjunt tenen un efecte més potent que quan es troben separades. Ex: hGH i T3/T4
• Tròpic: aquesta és una hormona que altera el metabolisme d'un altre teixit endocrí. Ex: les gonadotropines, que serveixen de missatgers químics.

Hi ha dos tipus de receptors cel·lulars:

• Receptors de membrana. Els utilitzen les hormones peptídiques. Les hormones peptídiques (primer missatger) es fixa a un receptor proteic que hi ha a la membrana de la cèl·lula, i estimula l'activitat d'una altra proteïna (unitat catalítica), que fa passar l'ATP (intracel·lular) a AMP (segon missatger), que juntament amb el calci intracel·lular, activa l'enzim proteïnaquinasa (responsable de produir la fosforilació de les proteïnes de la cèl·lula, que produeix una acció biològica determinada). Aquesta és la teoria o hipòtesi del segon missatger o de Sutherland.
• Receptors intracel·lulars. Els utilitzen les hormones esteroidees. L'hormona travessa la membrana de la cèl·lula diana per difusió. Un cop dins del citoplasma, penetra fins i tot en el nucli de la cèl·lula, on es fixa l'ADN i fa que se sintetitzi ARNm, que indueix a la síntesi de noves proteïnes, que es traduiran en una resposta fisiològica.

Principals hormones

Les glàndules endocrines produeixen i secreten diversos tipus químics d'hormones:

1. Esteroidees: solubles en lípids, es difonen fàcilment cap a dins de la cèl·lula diana. S'uneix a un receptor dins de la cèl·lula i viatja cap a algun gen de l'ADN nuclear al que estimula la seva transcripció. En el plasma, el 95% d'aquestes hormones viatgen acoblades a transportadors proteics plasmàtics.
2. No esteroide: derivades d'aminoàcids. S'adhereixen a un receptor a la membrana, a la part externa de la cèl·lula. El receptor té en la seva part interna de la cèl·lula un lloc actiu que inicia una cascada de reaccions que indueixen canvis en la cèl·lula. L'hormona actua com un primer missatger i els bioquímics produïts, que indueixen els canvis en la cèl·lula, són els segons missatgers.
3. Amines: aminoàcids modificats. Ex: adrenalina, noradrenalina.
4. Pèptids: cadenes curtes d'aminoàcids, per ex: OT, ADH. Són hidrosolubles amb la capacitat de circular lliurement en el plasma sanguini (per la qual cosa són ràpidament degradades: vida mitjana <15 min). Interaccionen amb receptors de membrana activant d'aquesta manera segons missatgers intracel·lulars.
5. Proteiques: proteïnes complexes. Ex: GH, PcH
6. Glucoproteïnes: ex: FSH, LH

Algunes glàndules endocrines i les seves hormones

Glàndula endocrina	Hormona	Teixit diana	Accions principals
Hipotàlem (producció) Lòbul posterior de la hipòfisi (emmagatzematge i alliberament)	Oxitocina	Úter	Estimula les contraccions
		Glàndules mamàries	Estimula l'expulsió de llet cap els conductes
	Hormona antidiürètica (vasopressina)	ronyons (conductes col·lectors)	Estimula la reabsorció d'aigua; conserva aigua
Hipotàlem (producció) Lòbul anterior de la hipòfisi	Hormona del creixement (GH)	General	Estimula el creixement en promoure la síntesi de proteïnes
	Prolactina	Glàndules mamàries	Estimula la producció de llet
	Hormona estimulant de la tiroide (TSH)	Tiroide	Estimula la secreció d'hormones tiroidals; estimula l'augment de la mida de la glàndula tiroide.
	Hormona adrenocorticotròpica (ACTH)	Escorça suprarenal	Estimula la secreció d'hormones corticosuprarenals
	Hormones gonadotròpiques (fol·liculoestimulant, FSH; luteinizant, LH)	gònades	Estimula el funcionament i creixement gonadals
Tiroide	Tiroxina (T₄) i triiodotironina (T₃)	General	Estimulen el metabolisme; essencial per al creixement i desenvolupament normals
	Calcitonina	Os	Redueix la concentració sanguínia de calci inhibint la degradació òssia per osteoclasts
Glàndules paratiroides	Hormona paratiroidal	Os, ronyons, tub digestiu	Incrementa la concentració sanguínia de calci estimulant la degradació òssia; estimula la reabsorció de calci pels ronyons; activa la vitamina D
Illots de Langerhans del pàncrees	Insulina	General	Redueix la concentració sanguínia de glucosa facilitant la captació i la utilització d'aquesta per les cèl·lules; estimula la glucogènesi; estimula l'emmagatzematge de greix i la síntesi de proteïna.
	Glucagó	Fetge, teixit adipós	Augmenta la concentració sanguínia de glucosa estimulant la glucogenòlisi i la gluconeogènesi; mobilitza el greix.
Medul·la suprarenal	Adrenalina i noradrenalina	Múscul, miocardi, vasos sanguinis, fetge, teixit adipós	Ajuda a l'organisme a afrontar l'estrès; incrementa la freqüència cardíaca, la pressió arterial, la taxa metabòlica; desvia el rec sanguini; mobilitza greix; eleva la concentració sanguínia de sucre.
Escorça suprarenal	Mineralocorticoides (aldosterona)	Túbuls renals	Manté l'equilibri de sodi i fosfat.
	Glucocorticoides (cortisol)	General	Ajuda l'organisme a adapatar-se a l'estrès a llarg termini; eleva la concentració sanguínia de glucosa; mobilitza greix.
Glàndula pineal	Melatonina	Gònades, cèl·lules pigmentàries, altres teixits	Influeix en els processos reproductius en cricets i altres animals; pigmentació en alguns vertebrats; pot controlar bioritmes en alguns animals; pot ajudar a controlar l'inici de la pubertat en l'ésser humà.
Ovari	Estrogens (estradiol)	General; úter	Desenvolupament i manteniment de caràcters sexuals femenins, estimula el creixement del revestiment uterí.
	Progesterona	Úter; mama	Estimula el desenvolupament del revestiment uterí.
Testicles	Testosterona	General; estructures reproductives	Desenvolupament i manteniment de caràcters sexuals masculins; promou l'espermatogènesi; creixement en l'adolescència
	Inhibina	Lòbul anterior de la hipòfisi	Inhibeix l'alliberament de FSH

Malalties endocrines

Anys potencials de vida perduts a causa dels trastorns endocrins per 100.000 habitants el 2002.^[21]

  sense dades

  menys de 80

  80-160

  160-240

  240-320

  320-400

  400-480

  480-560

  560-640

  640-720

  720-800

  800-1000

  més de 1000

Article principal: Malaltia endocrina

La disciplina de la medicina que estudia i tracta les malalties del sistema endocrí és l'endocrinologia. Les malalties endocrines són habituals,^[22] en són exemples comuns la diabetis mellitus, el goll o l'obesitat causada per trastorns hormonals. Les malalties endocrines es poden caracteritzar per un trastorn de l'alliberament d'hormones (com en el cas de l'adenoma d'hipòfisi conegut com a síndrome de Cushing que provoca una producció desproporcionada de corticotropina), una resposta inadequada a la comunicació (com en el cas de l'hipotiroïdisme), la manca d'una glàndula, o el creixement descontrolat d'una glàndula (com en el cas del goll que és el creixement la glàndula tiroide.

En termes generals, els trastorns endocrins es poden subdividir en tres grups:

1. Hiposecreció de les glàndules endocrines (que condueix al dèficit d'hormona)
2. Hipersecreció de les glàndules endocrines (que condueix a un excés d'hormona)
3. Tumors (benignes o malignes) de les glàndules endocrines

El funcionament per sota del normal de les glàndules endocrines pot ocórrer com a resultat de la pèrdua de reserves, d'hiposecreció, d'agènesi, d'atròfia o de danys destructius. El funcionament per sobre del normal pot ocórrer com a resultat de la hipersecreció, de canvis per hiperplàsia o per neoplàsia o a causa de la hiperestimulació.

Els trastorns endocrins són sovint molt complexos, i inclouen un quadre mixt d'hiposecreció i d'hipersecreció a causa dels mecanismes de retroalimentació que es produeixen en el sistema endocrí. Per exemple, la majoria de les formes d'hipertiroïdisme estan associades amb un excés de l'hormona tiroidal i un baix nivell d'hormona estimulant de latiroide.

Els trastorns originats en el sistema endocrí poden deure's a una hiper (excessiva) o hipo (insuficient) secreció d'hormones degut a les següents causes:

• Insuficiència suprarenal: la glàndula suprarenal allibera molt poca quantitat d'hormona cortisol i aldosterona. Els símptomes inclouen malestar, fatiga, deshidratació i alteracions en la pell.
• Malaltia de Cushing: l'excessiva producció d'hormona pituïtària provoca hiperactivitat en la glàndula suprarenal.
• Gigantisme (acromegàlia): si la hipòfisi produeix massa hormona del creixement, els ossos i les diferents parts del cos poden créixer de forma desmesurada. Si els nivells de l'hormona del creixement són massa baixos, un nen pot deixar de créixer.
• Hipertiroïdisme: la glàndula tiroide produeix massa hormona tiroidal i això provoca pèrdua de pes, ritme cardíac accelerat, sudoració i nerviosisme.
• Hipotiroïdisme: la glàndula tiroide no produeix suficient hormona tiroidal i això ocasiona fatiga, restrenyiment, pell seca i depressió.
• Hipopituïtarisme: la glàndula pituïtària allibera poques hormones. Les dones amb aquesta afecció poden deixar de tenir la menstruació.
• Neoplàsia endocrina múltiple I i II (MEN I i MEN II): són malalties genètiques poc comunes que poden causar tumors en les glàndules paratiroide, suprarenals i tiroides.
• Síndrome d'ovari poliquístic (SOP): la sobreproducció d'andrògens interfereix amb el desenvolupament dels òvuls i pot causar infertilitat.
• Pubertat precoç: es produeix quan les glàndules alliberen hormones sexuals massa ràpid.
• Diabetis: és un conjunt de trastorns metabòlics que afecta a diferents òrgans i teixits, dura tota la vida i es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa en la sang: hiperglucèmia. La causen diversos trastorns, sent el principal la baixa producció de l'hormona insulina, secretada pel pàncrees.

Altes animals

Un sistema neuroendocrí s'ha observat en tots els animals amb un sistema nerviós i tots els vertebrats tenen un eix hipotàlem-hipofisari.^[23] Tots els vertebrats tenen una tiroide, que en el cas dels amfibis també és crucial per a la transformació de les larves a la seva forma adulta.^[24][25] Tots els vertebrats tenen teixit de la glàndula suprarenal, amb mamífers com els únics que ho tenen organitzat en capes.^[26] Tots els vertebrats tenen alguna forma d'eix renina-angiotensina, i tots els tetràpodes tenen aldosterona com a mineralocorticoide primàri.^[27][28]

Referències

1. «Sistema endocrí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Sherwood, L.. Human Physiology: From Cells to Systems. Wadsworth Pub Co, 1997. ISBN 978-0-495-39184-5.
3. Kiev, Ari. «6. The source of all fears. Adrenaline, fear, and the stress response». A: Hedge fund masters: how top hedge fund traders set goals, overcome barriers, and achieve peak performance (en anglès). Nova Jersey, USA: John Wiley & Sons, 2005, pàg. 62. ISBN 0-471-72416-5 [Consulta: 25 juny 2011].
4. Scott, Ann Senisi; Elizabeth Fong. «11. Endocrine System. Pineal Gland». A: Body structures & functions (en anglès). Canadà: Delmar Learning, 2009, pàg. 208. ISBN 1-40180-995-2 [Consulta: 19 juny 2011].
5. Starr, Cecie; Ralph Taggart. «36 Endocrine Control. The Hypothalamus and Pituitary Gland». A: Biology: the unity and diversity of life (en anglès). Thomson Brooks/Cole, 2006, pàg.624. ISBN 0-495-01599-7 [Consulta: 19 juny 2011].
6. Trevor, Anthony J.; Bertram G. Katzung, Susan B. Masters. «38. Thyroid & Antithyroid Drugs». A: Katzung & Trevor's pharmacology: examination & board review (en anglès). Vuitena. McGraw-Hill Professional, 2001, pàg. 319 [Consulta: 19 juny 2011].
7. Solomon, Eldra Pearl; Linda R. Berg, Diana W. Martin. «47. Endocrine regulation.». A: Biology (en anglès). Belmont, Califòrnia, USA: Brooks/Cole, 2005, pàg. 927. ISBN 0-534-49276-2 [Consulta: 24 juny 2011].
8. «Ghrelin and feedback systems». A: Ghrelin (en anglès). Gerald Litwack. Academic Press, 2007, pàg 149 i ss.. ISBN 978-0-12-373685-7 [Consulta: 26 juny 2011].
9. Colorado State University - Biomedical Hypertextbooks - Somatostatin Arxivat 2023-05-22 a Wayback Machine.
10. Plantilla:Re-publicació
11. The Digestive System (en anglès). Primera ed.. Nova York: Britannica Educational Publishing, 2010, pàg. 112. ISBN 978-1-61530-252-9 [Consulta: 26 juny 2011].
12. Kaushansky K «Lineage-specific hematopoietic growth factors». N Engl J Med., 354, 19, maig 2006, pàg. 2034?45. DOI: 10.1056/NEJMra052706. PMID: 16687716.
13. Pentikäinen V, Erkkilä K, Suomalainen L, Parvinen M, Dunkel L «Estradiol acts as a germ cell survival factor in the human tests in vitro». J Clin Endocrinol Metab., 85, 5, maig 2000, pàg. 2057?67. DOI: 10.1210/jc.85.5.2057. PMID: 10843196.^{[Enllaç no actiu]}
14. «Placental Hormones». Arxivat de l'original el 2007-05-17. [Consulta: 6 juny 2017].
15. Hould F, Fried G, Fazekas A, Tremblay S, Mersereau W «Progesterone receptors regulate gallbladder motility». J Surg Cap de bestiar, 45, 6, 1988, pàg. 505?12. DOI: 10.1016/0022-4804(88)90137-0. PMID: 3184927.
16. Hormonal Therapy
17. Massaro D, Massaro GD «Estrogen regulates pulmonary alveolar formation, loss, and regeneration in mice». American Journal of Physiology. Lung Cellular and Molecular Physiology, 287, 2004, pàg. L1154?9. DOI: 10.1152/ajplung.00228.2004. PMID: 15298854.
18. Widmaier, Eric P.; Hershel Raff, Kevin T. Strang. Vander's Human Physiology, 11th Ed. (en anglès). McGraw-Hill, 2008, p. 291, 509–10. ISBN 978-0-07-304962-5.
19. Frühbeck G «The adipose tissue as a source of vasoactive factors». Curr Med Chem Cardiovasc Hematol Agents, 2, 3, juliol 2004, pàg. 197?208. DOI: 10.2174/1568016043356255. PMID: 15320786.
20. Anastasiadis, Kyriakos; Chandi Ratnatunga. «Introducció». A: The Thymus Gland: Diagnosis and Surgical Management (en anglès). Springer Verlag, pàg. 3-4. ISBN 978-3-540-33425-5 [Consulta: 24 juny 2011].
21. «Mortality and Burden of Disease Estimates for WHO Member States in 2002» (xls) (en anglès). Organització Mundial de la Salut, 2002. [Consulta: 26 juny 2011].
22. Kasper et al.. Harrison's Principles of Internal Medicine (en anglès). McGraw Hill, 2005, p. 2074. ISBN 0-07-139140-1.
23. Hartenstein V «The neuroendocrine system of invertebrates: a developmental and evolutionary perspective» (en anglès). The Journal of Endocrinology, 190, 3, 9-2006, pàg. 555–70. DOI: 10.1677/joe.1.06964. PMID: 17003257.
24. Dickhoff, Walton W.; Darling, Douglas S. «Evolution of Thyroid Function and Its Control in Lower Vertebrates» (en anglès). American Zoologist, 23, 3, 1983, pàg. 697–707. DOI: 10.1093/icb/23.3.697. JSTOR: 3882951.
25. Galton, Valerie Anne «The Role of Thyroid Hormone in Amphibian Development» (en anglès). Integrative and Comparative Biology, 28, 2, 01-01-1988, pàg. 309–18. DOI: 10.1093/icb/28.2.309. JSTOR: 3883279.
26. «Adrenocortical control of epinephrine synthesis» (en anglès). Pharmacological Reviews, 23, 1, 3-1971, pàg. 1–35. PMID: 4941407.
27. Wilson JX «The renin-angiotensin system in nonmammalian vertebrates» (en anglès). Endocrine Reviews, 5, 1, 1984, pàg. 45–61. DOI: 10.1210/edrv-5-1-45. PMID: 6368215.
28. «Aldosterone and the conquest of land» (en anglès). Journal of Endocrinological Investigation, 29, 4, 4-2006, pàg. 373–9. DOI: 10.1007/bf03344112. PMID: 16699307.

Vegeu també

• Endocrinologia
• Interferent endocrí
• Malaltia endocrina
• Glàndula exocrina
• Sistema nerviós

Enllaços externs

• Sistema endocrí al Thesaurus del Nuovo soggettario del BNCF el març de 2013 (italià)