Megacariòcit

Els megacariòcits són cèl·lules lobulades i poliploides de la medul·la òssia responsables de la producció de trombòcits (plaquetes), elements anucleats imprescindibles per a una coagulació normal de la sang i que es formen a partir de fragments del citoplasma dels megacariòcits.^[1]

Els megacariòcits deriven de la línia mieloide de les cèl·lules mare hematopoètiques i en el seu procés de desenvolupament (megacariopoesi) es distingeixen tres estadis evolutius:^[2]

• Megacarioblast: Té un nucli bilobulat i la seva mida i morfologia són molt semblants a les d'un limfòcit.
• Promegacariòcit: Nucli arronyonat amb dos o quatre parells de cromosomes (4 o 8n, respectivament) i un citoplasma molt més gran que el del megacarioblast. Pot arribar a tenir 50 μm de diàmetre.
• Megacariòcit madur (MM): La seva mida oscil·la entre les 50 i les 150 μm. El nucli és polilobulat i el citoplasma és major que el dels seus antecessors. Un MM genera normalment 6 protoplaquetes;^[3] les quals, al seu torn, donen lloc a 6-12 x 10 ³ plaquetes. Després d'alliberar les protoplaquetes i perdre el citoplasma, el nucli del MM s'incorpora a la circulació i és fagocitat pels macròfags alveolars.

Des d'un altre punt de vista, la megacariopoesi pot ser bàsicament dividida en dues etapes: una primera proliferativa (en la qual augmenta el nombre de cèl·lules que originaran els precursors megacariocítics) i una segona madurativa. Durant aquesta darrera etapa es produeixen els dos fenòmens principals que donaran lloc als MMs, l'endomitosi nuclear i la maduració citoplasmàtica.^[4] Els MMs són la forma més abundant en el moll d'os normal (≥ el 50% de tots els megacariòcits identificables en l'espai medul·lar).

La megacariopoesi està regulada per múltiples citocines i diversos factors de creixement, com -per exemple- la trombopoetina, les interleucines IL-3, 6, 11 i 21^[5] i el factor de creixement de cèl·lules mare (SCF).^[6] Entre els factors reguladors negatius es poden destacar el TGF-β i el factor plaquetari 4.^[7]

Els megacariòcits immadurs i madurs mantenen l'homeòstasi del sistema ossi interactuant amb els osteoblasts i els osteoclasts.^[8]

Es creu que els MMs poden estar implicats de diverses maneres en el procés de desenvolupament de les metàstasis òssies.^[9]

La trombocitopènia amegacariocítica congènita^[10] i la trombocitèmia essencial (una síndrome mieloproliferativa adquirida)^[11] són malalties greus causades per trastorns de la megacariopoesi i la producció plaquetària. L'excés de megacariòcits medul·lars atípics acostuma a ser un signe clínic de leucèmia megacarioblàstica aguda, una forma de leucèmia mieloide aguda que afecta predominantment a nens amb síndrome de Down.^[12] Si bé la hiperplàsia megacariocítica es veu en processos mieloproliferatius, també pot ser un efecte transitori de la quimioteràpia amb àcid retinoic (tretinoïna).^[13] En la síndrome de Bernard-Soulier (distròfia trombocítica hemorràgica) s'ha apreciat una mutació puntual en un dels factors de transcripció involucrats en la megacariopoesi, el GATA-1.^[14]