matemàtic suís From Wikipedia, the free encyclopedia
Karl o Carl Friedrich Geiser (Langenthal, Berna, 1843 - Küsnacht, cantó de Zúric, 1934) va ser un matemàtic suís, nebot del també matemàtic Jakob Steiner.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 febrer 1843 Langenthal (Suïssa) |
Mort | 7 maig 1934 (91 anys) Küsnacht (Suïssa) |
Formació | Universitat de Berna |
Tesi acadèmica | Beiträge zur synthetischen Geometrie (1866) |
Director de tesi | Ludwig Schläfli |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, geometria diferencial, geometria algebraica, algebraic surface (en) i superfície mínima |
Lloc de treball | Zúric Berna Berlín |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | ETH Zürich |
Membre de | |
Alumnes | Albert Einstein |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Julius Gysel Karl Merz |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Emma Gessner |
Pares | Friedrich Geiser i Elisabeth Begert |
Descrit per la font | Biblioteca Digital BEIC |
Geiser era fill d'un carnisser que va morir prematurament el 1857 per la caiguda d'un cavall.[1] Va fer els seus estudis secundaris a l'escola cantonal de Berna i els seus estudis universitaris al Politècnic de Zuric entre 1859 i 1861. Els dos anys següents va anar a la universitat de Berlín per estudiar amb Weierstrass, Kummer, Kronecker[2] i Jakob Steiner, que era el seu besoncle i qui el va influenciar significativament.[3]
El 1863 va retornar a Zuric, on va obtenir l'habilitació docent al Politècnic i el 1865 es va doctorar amb una tesi dedicada a Siegfried Heinrich Aronhold i Elwin Bruno Christoffel i dirigida per Ludwig Schläfli. El 1869 va passar a ser professor ajudant i el 1873 professor titular de geometria sintètica. Va mantenir aquest càrrec fins a la seva jubilació el 1913,[4] any en què va ser substituït per Hermann Weyl.
Molt unit a Kappeler, el president del consell del ETH, Geiser va ser director del Politècnic en dos períodes: de 1881 a 1887 i de 1891 a 1895,[5] jugant un paper discret en l'elecció dels nous professors de matemàtiques. Entre els seus alumnes es compta Albert Einstein que, segons ell mateix, va gaudir força les seves classes.[6]
Les especialitats de Geiser van ser la geometria (algebraica, analítica i diferencial) i la teoria dels invariants. Ell va establir per via geomètrica una sèrie de teoremes sobre les tangents dobles d'una corba de 4t grau, que Hesse i Steiner ja havien establert per via analítica.[7] Geiser va publicar uns vint-i-cinc articles sobre aquests temes al llarg de la seva vida.[8] També va escriure unes quantes biografies de matemàtics (Steiner, Reye, Cremona...).[9]
Però, gairebé més important que la seva recerca, va ser la seva feina com a reformador de la docència de les matemàtiques a secundària;[10] el seu llibre Einleitung in die synthetische Geometrie: ein Leitfaden beim Unterrichte an höheren Realschulen und Gymnasien (Introducció a la geometria sintètica: una guia per a l'ensenyament a les escoles superiors i als instituts) va tenir un ampli ressò i es va convertir en la guia bàsica de l'ensenyament de les matemàtiques en totes les escoles i instituts de Suïssa.
També va ser el editor de les obres del seu besoncle, Jacob Steiner, amb el títol de Jacob Steiner: Vorlesungen über synthetische Geometrie (Jacob Steiner: Lliçons sobre geometria sintètica), (1867-1887).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.