Theodor Reye

Karl Theodor Reye (1838-1919) va ser un físic i matemàtic alemany especialista en termodinàmica de la atmosfera aplicada a la meteorologia i en geometria de posició.

Karl Theodor Reye

Biografia
Naixement	20 juny 1838 Ritzebüttel
Mort	2 juliol 1919 (81 anys) Würzburg (Alemanya)
Formació	ETH Zürich Universitat de Göttingen
Tesi acadèmica	Die mechanische Wärme-Theorie und das Spannungsgesetz der Gase (1861)
Director de tesi	Wilhelm Weber
Activitat
Camp de treball	Geometria, matemàtiques, sòlid geomètric, geometria projectiva, Projecció axonomètrica, bola i meteorologia
Lloc de treball	Aquisgrà Zúric Estrasburg Hannover
Ocupació	Matemàtiques, Física
Organització	Politècnic d'Aquisgrà Universitat d'Estrasburg
Alumnes	Julio Rey Pastor
Influències	Karl von Staudt
Obra
Estudiant doctoral	Raymond Clare Archibald, Edward Huntington, Stanislaus Jolles, Stanislaus Jolles, Heinrich Emil Timerding, Eduard Rose, August Kempf (en) , Ernst Leopold Brand (en) , Karl Zahn (en) , Carl Andrießen (en) , Ernst Mangelsdorf (en) , Carl Ludwig Kiefer (en) , Michel Walter, Karl Kippels (en) , Adolf Friedrich Wilhelm Magener (en) , Gustav Malessa (en) , Robert Wilhelm Hupperz (en) i Maximilian Adolf Enders (en)
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 1449]
Família
Cònjuge	Marianne Sattler
Pares	Georg Wilhelm Reye i Amalia Augustina Beckmann

Vida i Obra

Reye va iniciar els seus estudis al Politècnic de Hannover el 1856 i els va continuar al Politècnic de Zuric (1859-1860) on es a especialitzar en enginyeria i matemàtiques. Va obtenir el doctorat a la universitat de Göttingen (1861)^[1] amb una tesi sobre mecànica de gasos.^[2]

Va ser professor adjunt a Zuric fins al 1870 en què es va traslladar a Aquisgrà. El 1872 va ser nomenat catedràtic de geometria de la universitat d'Estrasburg, càrrec que va mantenir fins que es va retirar el 1909. En acabar la Primera Guerra Mundial i tornà Estrasburg a mans franceses se'n va anar a viure a Würzburg on va morir poc després.^[1]

Després d'uns anys (1861-1864) estudiant la mecànica dels gasos i la termodinàmica^[3], Reye es va interessar en la geometria de posició. Partint de l'obra de Karl von Staudt va publicar els dos volums del seu tractat Die Geometrie Der Lage (La geometria de posició (1866-1868). La seva aportació més interessant va ser el concepte de configuració geomètrica.^[4] La seva obra en geometria sintètica també abasta l'estudi dels complexos axials de superfícies de segon grau i la teoria de la polaritat de les corbes, essent també l'introductor dels concepte d'apolaritat.^[5]