Karl von Staudt
From Wikipedia, the free encyclopedia
Karl Georg Christian von Staudt (1798-1867) fou un matemàtic alemany conegut pels seu treball en geometria.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 gener 1798 Rothenburg ob der Tauber (Alemanya) |
| Mort | 1r juny 1867 (69 anys) Erlangen (Alemanya) |
| Residència | Regne de Baviera |
| Formació | Universitat de Göttingen Universitat d'Erlangen |
| Tesi acadèmica | Sobre les efemèrides i les òrbites dels asteroids (1822) |
| Director de tesi | Carl Friedrich Gauß |
| Es coneix per | Teorema de von Staudt-Clausen |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria, matemàtiques, teoria de nombres, Nombres de Bernoulli, geometria diferencial i corba |
| Lloc de treball | Erlangen Nuremberg Göttingen |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Würzburg Universitat d'Erlangen |
| Membre de | |
| Professors | Carl Friedrich Gauß |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Eduard Torroja i Caballé |
| Família | |
| Cònjuge | Jeanette Drechsler |
| Fills | Edward i Mathilde |
| Pares | Sabine Maria Albrecht i Johann Christian von Staudt |
| Parents | Elisabeth Klein, neta |
Vida i obra
La família de von Staudt pertanyia a la noblesa de la ciutat lliure de Rothenburg (no es va incorporar a Baviera fins al 1802) en la que sempre havien exercit càrrecs administratius i polítics. Malgrat que els seus pares volien que fes carrera en lleis o en el comerç, el jove von Staudt se sentia inclinat per les matemàtiques. Després de cursar els seus estudis secundaris a Ansbach va romandre en aquesta ciutat un temps prenent classes de matemàtiques.
El 1819 va ingressar a la universitat de Göttingen on va rebre classes de Gauss. El 1822 va rebre el doctorat a la universitat d'Erlangen pels treballs astronòmics que gavia fet sota la direcció de Gauss.[1]
Després de haver estat treballant com a professor de secundària a instituts de Würzburg i Nuremberg, el 1832 és nomenat professor de la universitat d'Erlangen, càrrec que mantindrà fins a la seva mort.[2]
Tot i que és recordat per un teorema en teoria de nombres,[3] el teorema de von Staudt-Clausen sobre els denominadors dels nombres de Bernoulli,[4] els seus treballs més influents van ser en geometria. De fet, se'l considera el primer en voler separar les propietats mètriques de les figures de les seves propietats descriptives.[5] En el seu llibre Geometrie der Lage (Geometria de posició) (Nuremberg, 1847) explica la seva teoria de forma summament estricta.[6] Von Staudt entenia que la geometria de posició era una geometria projectiva pura, molt més fonamental que altres formes de geometria en estar lliure de qualsevol consideració mètrica o de mesura.[7] Entre 1856 i 1860 es van publicar els tres volums de la seva ampliació: Beiträge zur Geometrie der Lage (Contribucions a la Geometria de Posició).[8]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.