La seu episcopal és la ciutat de Tempio Pausania, on es troba la catedral de Sant Pere Apòstol. A Castelsardo es troba la cocatedral de Sant'Antonio abate. L'antiga catedral de Civita és la basílicaromànica de San Simplicio a Olbia, d'inicis del seglexii. Actualment es troba oberta a la Santa Seu, una pràctica pel reconeixement d'aquesta darrera església com a segona cocatedral.
El territori s'estén sobre 2.695 km² (dels quals uns 2.300 km² són a Gal·lura i els restants 300 km² són a Anglona), i estan dividits en 47 parròquies, agrupades en quatre arxiprestats:
Anglona i baixa vall del Coghinas (Vicariat "Sant'Antonio Abate")
Tempio i alta Gal·lura (Vicariat "San Pietro Apostolo")
Arzachena i arxipèlag de La Maddalena (Vicariat "Nostra Signora di Luogosanto")
La diòcesi de Civita potser té l'origen a l'antiga diòcesi de Fausania (avui Olbia), un dels llocs més antics de l'illa, erigida ja al segleiv. Va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Càller. A més del màrtirSimplici, mort el 304, l'únic bisbe documentat, de Fausania és Vittore, esmentat en una carta al Papa Gregori el Gran del 599 i que l'any següent va participar en un sínode a Roma. El mateix Papa, el 594, convidava l'arquebisbe de Càller a nomenar un nou bisbe per a Fausania, vacant durant tant de temps. Més enllà d'això, però, tenir notícies d'un defensor sanctae ecclesiae minister al seglev, presumiblement un bisbe, i al 893 es menciona la diòcesi de Fausania juntament amb les de Calessis i de Turris.
Les restes de la diòcesi de Civita apareixen des del final del seglexi, quan era sufragània de l'arxidiòcesi de Pisa, com la butlla de Alexandre III de 1161. Més tard els papes, potser amb la idea de situar-la sota la jurisdicció d'una metròpoli sarda, la van mantenir immediatament subjecta a la Santa Seu, com ja apareix a finals del seglexii. La catedral de la diòcesi va ser, d'ençà el seglexi, l'actual basílica de Sant Simplici a Olbia.
La diòcesi d'Ampurias va ser erigida al seglexi, presumiblement per Alexandre II, prop de l'antiga ciutat de Codaruina (avui Valledoria) situada a la desembocadura del Coghinas. La catedral va ser dedicada a Sant Pere. A principis del seglexvi el bisbe va traslladar la seva residència d'Ampurias, ara despoblada i abandonada, a Castellaragonese, avui Castelsardo. El trasllat finalment es va formalitzar el 1568.
Les seus d'Ampurias i Civita es van unir aeque principaliter el 5 de juny de 1506 amb la butlla Romanus Pontifex del Papa Juli II, deixant el destí la tasca de triar la seu: de fet, el Papa va decretar que el títol es quedaria al bisbe diocesà que sobrevisqués. El bisbe de Civita, Pedro Stornell, va morir en 1510; així que la residència del bisbe de la diòcesi va ser establerta a Castellaragonese, on va romandre fins al seglexix. La diòcesi va prendre el nom de diòcesi d'Ampurias i Civita .
El 1621 amb la butlla Sacri Apostolatus de Gregori XV, a petició del vicari parroquial, erigit la col·legiata de Tempio, demanant un vistiplau al capítol d'Ampurias.
El 1839Gregori XVI amb la butlla Quamvis aequam formalitzà el trasllat del bisbat de Civita Olbia-Tempio (convertit en aquells anys en la capital provincial), i, per iniciativa del bisbe Capece, la diòcesi unida va assumir el nou nom de diòcesi de Ampurias i Tempio. Tempio va ser feta hereva de Civita, així com la seu dels bisbes de la diòcesi unificada.
El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, la unió esdevingué plena i la diòcesi resultant assumí el seu actual nom. Actualment es troba en revisió per part de la Santa Seu, per exemple, l'addició de la denominació històrica de "Civita" al nom de la diòcesi.
Luigi Agus, San Simplicio in Olbia e la diocesi di Civita. Studio artistico e socio-religioso dell'edificio medievale, Soveria Mannelli (CT) 2009 (italià)
Itàlia
Sardenya
