papa de l'església catòlica From Wikipedia, the free encyclopedia
Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623. Va ser l'últim Papa en ser elegit per aclamació inspirada per l'Esperit Sant. Gregori XV va participar poc en les polítiques europees de l'època, encara que va assistir a Ferran II, emperador romanogermànic contra els protestants, i a Segimon III Vasa de Polònia contra els turcs. Durant el seu pontificat van ser canonitzats Santa Teresa de Jesús, Sant Isidre Llaurador, Sant Francesc Xavier, Sant Ignasi de Loiola i Felip Neri.
_Cathédrale_Sainte-Cécile_-_Trèsor_-_Portrait_du_pape_Grégoire_XV_-_PalissyIM81001477.jpg) (segle XVII, catedral de Santa Cecília d'Albi)  | |
| Nom original | (la) Gregorius PP. XV |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Alessandro Ludovisi 9 gener 1554 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 8 juliol 1623 (69 anys) Roma |
| Sepultura | església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio Tomb of Gregorius XV (en)  |
 234è Papa | |
| 9 febrer 1621 – 8 juliol 1623 ← Pau V – Urbà VIII → | |
| Cardenal | |
| 19 setembre 1616 – | |
| Arquebisbe de Bolonya | |
| 1r maig 1612 – ← Scipione Caffarelli Borghese – Ludovico Ludovisi → Diòcesi: arquebisbat de Bolonya | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Bolonya Pontifícia Universitat Gregoriana |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà |
| Consagració | 1 de maig de 1612 per Scipione Caffarelli-Borghese |
| Proclamació cardenalícia | 19 de setembre de 1616 per Pau V |
| Participà en | |
| 8 febrer 1621 | conclave de 1621 |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | Conte Pompeo Ludovisi i Camilla Bianchini |
 | |
 | |
Alessandro Ludovisi va néixer a Bolonya, fill de Pompeo Ludovisi i Camilla Bianchini, vuitè fill i tercer mascle de la parella. El seu avi era el duc de Samoggia. El seu germà era Orazio, creat per ell primer duc de Fiano. De 1569 a 1571 Ludovisi va estudiar filosofia i teologia al Col·legi Jesuïta de Roma. A continuació, va estudiar dret al Col·legi Alemany i es doctorà in utroque iure a l'Ateneu de Bolonya el 4 de juliol de 1575. Pocs dies després de la finalització dels estudis, el 23 de juny ja estava a Roma.
Després de rebre les ordres sagrades, va iniciar un ràpid ascens a les tasques més delicades de la cúria romana. El 1597 fou nomenat arquebisbe vicegerent de la diòcesi de Roma.
El 1612 es va convertir en arquebisbe de Bolonya i es va traslladar a la capital de l'Emília. Va ser consagrat l'1 de maig a l'església de Sant'Andrea al Quirinale pel cardenal Scipione Borghese, co-consagrant Fabio Biondi, Patriarca titular de Jerusalem i Volpiano Volpi, arquebisbe de Chieti.
Com a arquebisbe de Bolonya, el 1616 va ser nomenat nunci extraordinari a Savoia per resoldre la disputa sobre el Monferrato entre el duc de Savoia, Carlo Emanuele i el rei Felip III de Castella.
En el consistori del 19 de setembre de 1616, el papa Pau V el va crear cardenal i el 3 de desembre de 1618 va rebre el títol de Santa Maria a Traspontina.
Després de la mort del Papa Pau V el 28 de gener de 1621, els cardenals van entrar al conclave el 8 de febrer. Gregori XV va ser elegit per aclamació inspirada per l'Esperit Sant l'endemà (9 de febrer) a la Capella Paolina del Palau del Vaticà. El 14 de febrer va ser coronat a la basílica de Sant Pere del Vaticà pel cardenal protodiaca Andrea Baroni Peretti Montalto, en el seu tercer conclave. En l'elecció del nom pontifici probablement es va inspirar en Gregori XIII (1572-1585), també nascut a Bolonya. El 14 de maig, el nou pontífex va prendre possessió de l'arxibasílica del Laterà.
Gregori XV va intentar posar fi a la ingerència dels Estats catòlics en les eleccions papals. Espanya, França i Àustria, de fet, a cada elecció papal exerceixen la seva influència decisiva a través dels seus respectius cardenals presents al conclave, trencant el principi de la fe segons la qual es duu a terme l'elecció del nou Papa a través de l'obra i virtut de l'Esperit Sant. Amb aquesta finalitat es va emetre el 15 de novembre de 1621 la constitució apostòlica Æterni Patris Filius seguida, el 12 de març de 1622, de la butlla Decet Romanum Pontificem, per la qual es va reafirmar la necessitat de clausura del Conclave i el requisit d'elecció per una majoria de dos terços del Col·legi Cardenalici, així com un seguit d'actes formals com a garantia de les obligacions establertes anteriorment.
Gregori XV va fundar la Congregació de Propaganda Fide (avui la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles) amb la butlla Inscrutabili Divinae Providentiae de 22 de juny de 1622. A càrrec de la difusió de la fe, va néixer com un cos que va supervisar a tota l'activitat missionera de l'Església.
Gregori XV va ascendir al tron papal durant la Guerra dels Trenta Anys. La seva principal preocupació era crear les condicions per retornar la pau entre les nacions europees. A més, el pontífex es va comprometre amb la restauració del catolicisme als països on havia estat desarrelat pels monarques protestants.
El Papa va enviar a l'emperador Ferran II el nunci Carlo Carafa (1584-1644). Va romandre a la cort de Viena durant set anys (1621-28). Va contribuir a la solució de la crisi dinàstica al ducat de Lorena i va treballar en favor de la recatolització d'Alemanya, Bohèmia, Moràvia i Hongria.[5]Va obtenir el nomenament d'un catòlic, Maximilià I de Baviera a príncep elector del Palatinat. D'aquesta manera, els catòlics van aconseguir la majoria dins del col·legi dels electors. Com a agraïment per la preferència concedida, Maximilià va donar la Santa Seu la Biblioteca Palatina de Heidelberg. Els llibres van ser traslladats a Roma; des de llavors s'han conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana.
En el període en què el cardenal Carafa era nunci a Viena, Rodolf Maximilià (1596-1647), fill del ducat de Saxònia-Lauenburg, convertit al catolicisme. La Santa Seu va recolzar econòmicament la Lliga Catòlica formada pels estats catòlics alemanys en oposició a la Unió Evangèlica creada pels estats protestants.
El Papa Gregori XV va ser mecenes de Domenichino i Guercino. A aquest últim, en particular, va encarregar el gran retaule "Enterrament i glòria de Santa Petronila, col·locat a l'altar dedicat la santa a la basílica de Sant Pere al Vaticà (ara als Museus Capitolins), una de les obres més importants que s'han llicenciat de Guercino, una obra mestra de la residència romana del pintor de Cento.
Va establir el Col·legi Benedictino de Roma (18 de març de 1621).
Va permetre a l'orde Jesuïta conferir el títol de doctor (butlla In eminenti de 1621).
El papa Gregori XV va morir el 8 de juliol de 1623 al Palau del Quirinal de Roma i va ser enterrat a la Basílica del Vaticà.
El 13 de juny de 1634 les seves restes es van traslladar a la capella de l'Anunciació del Col·legi Romà; finalment va ser enterrat a l'església de Sant Ignasi de Loiola, on encara reposa.
En el transcurs del seu pontificat, Gregori XV beatificà formalment un servent de Déu:
En el transcurs del seu pontificat, Gregori XV canonitzà formalment 5 beats:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
