Alphonse Daudet

Alphonse Daudet (en occità: Anfós Daudet; Nimes, 13 de maig de 1840 - París, 16 de desembre de 1897) fou un escriptor occità en llengua francesa. Va mantenir bones relacions amb els membres del felibritge, però es decantà per escriure en francès, tot i que amb temàtica fortament provençal. Tant ell com Pau August Arèna presentaren una Provença idíl·lica i un prototipus d'occità fatxenda i somiatruites. Els autors occitanistes posteriors els acusaren sovint de preparar l'arribada dels turistes oferint-los un país de faula, inexistent. Andriu Lagarda va traduir la seva obra a l'occità.

Alphonse Daudet

Biografia
Naixement	(fr) Louis Marie Alphonse Daudet 13 maig 1840 Nimes (França)
Mort	16 desembre 1897 (57 anys) París
Causa de mort	sífilis
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 26 Grave of Alphonse Daudet (en)
Residència	Clamart
Activitat
Camp de treball	Traducció de l'occità
Ocupació	escriptor, autobiògraf, guionista, prosista, novel·lista, dramaturg, poeta, escriptor de contes
Activitat	1859 -
Membre de	Académie de Nîmes
Gènere	Poesia, conte i forma dramàtica
Influències	Émile Zola i Edmond de Goncourt
Nom de ploma	Piccolo
Obra
Obres destacables (1866) Monsieur Seguin's Last Kid Goat (1868) Le Petit Chose (1869) L'Arlésienne (1869) Letters From My Windmill (1872) Tartarí de Tarascó
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits
Família
Cònjuge	Julia Daudet
Fills	Léon Daudet, Lucien Daudet, Edmée Daudet
Pares	Vincent Daudet   i Adeline Daudet
Germans	Anna Daudet Ernest Daudet Henri Daudet
Cronologia
20 desembre 1897	funeral (Sainte-Clotilde Church (en) )
Premis
(29 desembre 1886)  Oficial de la Legió d'Honor (1875)  Prix de Jouy (9 agost 1870)  Cavaller de la Legió d'Honor
Signatura

Molí d'Alfons Daudet a prop de Fontvieille

Després de publicar Les amoureuses (1858), poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys. Lettres de mon moulin (1869), el seu primer recull de contes, assenyala el principi d'una carrera literària que produí, entre d'altres, Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872), i una obra de teatre.

Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva. Manifestà una sensibilitat aguda, un cert desordre en la composició i un estil nerviós; la psicologia encertada i el viu sentit de la realitat pintoresca de la seva prosa produïren personatges immortals com en Tartarin. Les seves obres tenen un gran valor com a quadres de costums. Ofereixen un interès sociohistòric les obres inspirades en la vida diària del món literari.

Fou pare del també escriptor Léon Daudet.

Obres

Lettres de mon moulin (Lletres del meu molí) d'Alphonse Daudet, traducció catalana publicada l'any 1923 dins la col·lecció Biblioteca Literària

Selecció ^[1]

• Les amoureuses (1858), recull de poesies
• Poqueta cosa, història d'un infant (Le Petit Chose, 1866), traducció de Llorenç Riber (1929)
• Trente ans de Paris (1888)
• À travers ma vie et mes oeuvres (1888)
• Souvenirs d'un homme de lettres (1889)

Novel·les

• Le Roman du chaperon rouge (1862)
• Le Petit Chose (1868)
• Le Nabab (1871)
• Tartarí de Tarascó (Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon, 1872), traduccions de Rusiñol (1906); Ramon Folch i Camarasa (1963); Pasqual Alapont (1995)
• Les femmes d'artistes (1874)
• Jack (1876)
• Les Rois en exil (1878)
• Fromont i Risler (Fromont jeune et Risler aîné, 1879), traducció d'Emili Vallès i Vidal (1925)
• Numa Roumestan (1881)
• En Tartarin als Alps: noves proeses de l'hèroe tarasconès (Tartarin sur les Alpes, 1885, escrita en col·laboració amb un negre literari), traduccions de Rusiñol (1906); i Pere Calders (1963, amb el títol Tartarí als Alps)
• Port-Tarascó: darreres aventures de l'il·lustre Tartarin (Port-Tarascon: dernières aventures de l'illustre Tartarin, 1890), traducció de Santiago Rusiñol (1906)
• Safo: costums parisencs (Sapho, 1884), traducció de Joan Arús i Colomer (1932)
• Notes sur la vie (1899)

Reculls

• Lletres del meu molí (Lettres de mon moulin, 1869), traduccions catalanes de Lluís Bertran i Carles Soldevila (1923); i d'Anna Maria Corredor (1998, com Cartes del molí estant)
  • L'Arlesiana, conte, traducció catalana de Gustau Violet (1910)
• Contes du lundi (1873)
• Robert Helmont (1874), traducció de J. Morató (1899)

Relats breus

• Promenades en Afrique (1862)
• La Mule du pape (1863)
• El rector de Cucunyan (Le Curé de Cucugnan, 1866, posteriorment aparegué a Lettres de mon moulin el 1869), traducció catalana del 1991
• Le Bon Dieu de Chemillé qui n'est ni pour ni contre (1872)
• Le Singe (1872)
• Le Père Achille (1872)
• Salvette et Bernadou (1873)
• Le Cabecilla (1873)
• Wood'stown, conte fantastique (1873)
• La Dernière Classe

Obres de teatre

• El darrer ídol (La Dernière Idole, drame en un acte et en prose, 1862), amb Ernest Mnuael (Manuel Lépine), traducció catalana de Xavier Viura
• Les Absents (1864), amb música de Poise
• L'Œillet blanc (1865), amb Ernest Lépine
• Le Frère aîné (1867), amb Ernest Lépine
• Lise Tavernier (1872)
• L'Arlesiana (L'Arlésienne, 1872), basada en la novel·la de Daudet, música de Georges Bizet, traducció catalana de Salvador Vilaregut. El 1894 es va representar al Teatre Novedades de Barcelona.^[2]
• Fromont jeune et Risler aîné, adaptation en 5 actes du roman de Daudet (1876), per Daudet i Adolphe Belot
• Jack, d'après le roman de Daudet (1881)
• Le Nabab (1880)
• Sapho, adaptation en 5 actes du roman de Daudet (1885), per Daudet i Adolphe Belot
• La Petite Paroisse (1895)

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites
Viquitexts	Viquitexts

1. Ribes de Dios, Àngels. La recepció d'Alphonse Daudet en llengua catalana. Traduccions en volum [tesi doctoral]. Lleida: Universitat de Lleida, 2003.
2. Tasis, Rafael «Un procés literari a la Barcelona vuitcentista». Serra d'Or, 1, 10-1959, pp. 2 - 5. Arxivat de l'original el 2015-02-22 [Consulta: 11 maig 2014].