1 d'agost

L'u d'agost o primer ^[1] d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.

<<	Agost 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1391, Inca, Mallorca: la població cristiana en saqueja el call.^[2]
• 1850, Vilanova i la Geltrú (el Garraf): es funda el Diari de Vilanova, degà de la premsa estatal.
• 1917, Catalunya: sent President de la Mancomunitat de Catalunya, mor Enric Prat de la Riba, als 46 anys, arran d'una malaltia contreta durant el seu pas per presó.
• 1947, Paterna, Horta Oest: és afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza Santana.
• 1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.^[3]

Resta del món

• 608, La Columna de Focas, l'ultim afegitó que va rebre el Fòrum, es va dedicar en honor de l'emperador Flavi Focas.
• 1589, Saint-Cloud, actual França: Enric III de França mor assassinat pel dominic Jacques Clement.^[4]
• 1919, Budapest: l'exèrcit romanès invasor derroca la República Soviètica Hongaresa.^[5]
• 1920, Regne Unit: fundació del Partit Comunista de la Gran Bretanya.^[6]
• 1929 - Madrid, Espanya: enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres.^[7]
• Ciutat del Vaticà: inauguració del servei postal vaticà.^[8]
• 1936, Berlín (Alemanya): se celebra la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de la XI Olimpíada sota la presidència d'Adolf Hitler.
• 1939, Estats Units: Glenn Miller grava In the Mood.^[9]
• 1944, Polònia: a les cinc de la tarda comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi.^[10] els combats, que duraran fins al 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
• 1975 - Conferència de Hèlsinki, o Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE), celebrada a Hèlsinki entre el 1972 i el 1975, era hereva del Tractat de Seguretat Col·lectiva a Europa, firmat a Moscou el 1954.^[11]
• 2004, Asunción, Paraguai: l'incendi en uns grans magatzems hi causa gairebé tres centenars de morts.^[12]
• 2014, Roma: Deixa de publicar-se el diari italià L'Unità, fundat el 1924 per Gramsci.^[13]

Naixements

Països Catalans

• 1705 - Olot: Pere Ferrussola, religiós jesuïta i professor universitari a Cervera.^[14]
• 1851 - Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.^[15]
• 1902 - Barcelonaː Lola Iturbe, destacada activista anarquista barcelonina (m. 1990).^[16]
• 1941 - Igualada: Jordi Savall i Bernadet, músic català.^[17]
• 1944 - Barcelona: Carme Solé i Vendrell, dibuixant i il·lustradora catalana.^[18]
• 1954 - Reus: Maria Lluïsa Amorós Corbella, novel·lista i professora catalana.^[19]
• 1959 - Tavernes de la Valldigna, la Safor: Encarna Sant-Celoni i Verger, escriptora i traductora valenciana.^[20]
• 1966 - Barcelona, Mercè Sarrias i Fornésː dramaturga i guionista catalana.^[21]
• 1985 - Barcelona: Júlia Menéndez i Ortega, jugadora d'hoquei sobre herba resident a Valldoreix, Sant Cugat.^[22]
• 1993 - Palma: Alexandre Abrines Redondo, jugador de bàsquet mallorquí.^[23]

Resta del món

• 10 aC, Lugdúnum, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, emperador romà.
• 1818, Nantucket, Massachusetts: Maria Mitchell, astrònoma estatunidenca (m. 1889).^[24]
• 1819, Nova York (EUA): Herman Melville, escriptor estatunidenc^[25]
• 1832, Leipzigː Marie Wieck, cantant, compositora i pianista alemanya (m. 1916).^[26]
• 1847, Camaiore, Gran Ducat de Toscana: Guido Papini, violinista i compositor italià ^[27]
• 1863:
  • Aigasvivas (Gard): Gaston Doumergue, advocat, 13è President de la República Francesa (m. 1937).^[28]
  • Groningen: Barbara Elisabeth van Houten, pintora neerlandesa (m. 1950).^[29]
• 1885, Budapest, Imperi Austrohongarès: George de Hevesy, físic i químic hongarès, Premi Nobel de Química de 1943 ^[30]
• 1893: Alexandre I de Grècia, rei grec.
• 1910, Stuttgart, Imperi Alemany: Gerda Taro, fotògrafa alemanya^[31]
• 1924, Dąbrowica, Polònia: Georges Charpak, físic francès d'origen polonès, Premi Nobel de Física de 1992.^[32]
• 1933 - Pàdua: Toni Negri, politòleg, filòsof i pensador postmarxista italià (m. 2023).
• 1936, Orà, Algèria: Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès ^[33]
• 1945, Aberdeen, Washington, EUA: Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996.^[34]
• 1955, Ardecha: Bernadette Perrin-Riou, matemàtica francesa.^[35]
• 1960, Oviedo, Astúries: Cristina del Valle, cantant i activista espanyola en la lluita contra de la violència de gènere.^[36]
• 1961, Madridː Nieves Concostrina, periodista i escriptora madrilenya.^[37]
• 1963 - Boulder: John Carroll Lynch, actor i director estatunidenc.
• 1970, El Ejido: Helena Maleno Garzón, periodista, activista, investigadora, documentalista i escriptora espanyola.^[38]
• 1973, Tolosa: Edurne Pasaban, alpinista basca, primera dona a coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta.^[39]
• 1975, Gabon: Jonas Ogandaga, futbolista gabonès
• 1978, Barakaldo: Begoña Maestre, actriu basca de teatre, televisió i cinema.^[40]
• 1984, Kolbermoor, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, futbolista alemany

Necrològiques

Països Catalans

• 1917 - Castellterçol: Enric Prat de la Riba i Sarrà, primer president de la Mancomunitat de Catalunya (n. 1870).^[41]
• 1841 - Barcelonaː Eulàlia Ferrer, editora, llibretera, impressora i directora del Diario de Barcelona durant vint anys (n. 1776).^[42]
• 1962 - Barcelona: Emili Vendrell i Ibars, tenor i destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes (69 anys).^[43]
• 1994 - Barcelona: Agustí Asensio Saurí, dibuixant i il·lustrador de llibres infantils.
• 2001 - Barcelona: Maria del Carme Ponsati Capdevila, nedadora catalana (n. 1923).^[44]
• 2011 - Barcelona:Concha Alós, escriptora valenciana en llengua castellana (n. 1926).^[45]
• 2016 - Girona: Joan Ensesa i Roura, cromador i restaurador de metalls gironí.
• 2017 - Barcelona: Enric Bañeres, periodista esportiu català.

Resta del món

• 1137, castell de Béthisy, prop d'Amiens: Lluís VI de França, el Gras, rei de França (n. 1081).^[46]
• 1295, Roma, Estats Pontificis: Cardenal Simó de Limburg, príncep-bisbe de Lieja destituït (als 18 anys).
• 1391, L'Espitau d'Orion, Occitània: Gastó III de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (n. 1331).
• 1787, Pagani: sant Alfons Maria de Liguori, prevere i doctor de l'Església (n. 1696).^[47]
• 1903, Terry, Dakota del Sud (EUA): Calamity Jane, famosa aventurera del Far West (n. 1853).^[48]
• 1912, Sòriaː Leonor Izquierdo, musa i efímera companya d'Antonio Machado (n. 1894).^[49]
• 1930, París: Manuel María de Peralta y Alfaro, polític costa-riqueny (83 anys).
• 1970, Berlín, Alemanya: Otto Heinrich Warburg, bioquímic i metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1931 (n. 1883).^[50]
• 1973, Groß Dölln, República Democràtica Alemanya: Walter Ulbricht, polític alemany, entre 1950 i 1971 el principal dirigent de la RDA (n. 1893).^[11]
• 1987, San Antonio (Texas), EUA: Pola Negri, actriu polonesa dedicada al teatre i després al cinema mut ^[51]
• 1992, prop de Moscou, Unió Soviètica: Margarita Aliguer, poeta, bibliotecària, periodista i traductora russa i soviètica (n. 1915).^[52]
• 1996:
  • París: Frida Boccara, cantant francesa (n. 1940).^[53]
  • Llombardia: Lucille Teasdale-Corti, pediatra i cirurgiana canadenca, que va treballar a Uganda contribuint al desenvolupament de serveis mèdics al nord del país.
  • Basilea, Suïssa: Tadeusz Reichstein, metge suís d'origen polonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1897).^[54]
• 2009: Makati, Filipines: Corazón Aquino, política filipina, que fou Presidenta de les Filipines, la primera dona cap d'estat a Àsia (n. 1933).^[55]
• 2016, Morges, Suïssa: Anna de Borbó-Parma, reina de Romania (n. 1923).^[56]
• 2017: Ian Graham, explorador i maianista britànic.

Festes i commemoracions

• Festa Major de Barruera, Alta Ribagorça)
• Festa Major de Torelló, Osona)
• Diada nacional de Suïssa

Santoral^[57]

Església Catòlica^[58]

• Sants i beats al Martirologi romà (2011): Eleazar màrtir i Macabeus, màrtirs; Secundí de Roma, màrtir (s. I); Feliu de Girona (màrtir), diaca (307); Exuperi de Bayeux, bisbe (s. IV); Sever, prevere (ca. 500); Friard i Secundel, diaques i eremites (s. VI); Jonat de Marchiennes, abat (ca. 690); Æthelwold de Winchester, bisbe (984); Emeric de Quart, bisbe d'Aosta (1313); Joan Bufalari, monjo (ca. 1336); Pere Favre, jesuïta (1546); Alfons Maria de Liguori, bisbe, Doctor de l'Església (1787); Doménec Nguyen Van Hanh, Bernat Vu Van Due, màrtirs (1838).
  • Beats: Thomas Welbourne, màrtir (1605); Bienvenido de Miguel Arahal, màrtir (1936); Aleksy Sobaszek, prevere màrtir (1942).
• Sants no inclosos al Martirologi: Lluci de Barcelona, bisbe llegendari del segle i, inexistent; Almedha de Gal·les, princesa i eremita (s. VI); Gualteri de Guimarães, franciscà.
• Beats no inclosos al Martirologi: Haziga de Scheyern, comtessa (1103).

Església Copta

• 25 Abib: Tecla d'Iconi, màrtir (s. I); Mercuri de Cesarea (Filòpatre), màrtir (251); Abakaragó de Batanoun, monjo i màrtir; Antoni de Beba, màrtir a Pelusium; Blamó de Kena, eremita (316); Domeci de Quros-Gebirge (Domadios El-Soriany), eremita i màrtir (363); Isaac de Schema, màrtir; Hilària de Bamaliana, màrtir; Tecla i Mugui de Krakas, màrtirs.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 14 d'agost del calendari gregorià

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 19 de juliol del calendari julià.

• Sants: Macrina la Jove, germana de Basili el Gran (ca. 380); Dió d'Antioquia, abat (430); Antoni de Valaam, abat; Gregori el Jove Confessor, bisbe; Teodor d'Edessa, bisbe (848); Romà Olegòvitx, príncep de Riazan (1270); Paisi de les Coves de Kíev (segle xiv); Stefan Lazarević, rei de Sèrbia (1427) i Militsa, la seva mare (1405); Metròfanes de Voronezh (1703); Demetri de Rostov, metropolità (1709); Ticó de Zadonsk, bisbe de Voronezh (1783); Eugenia Lazarević; Ivan de Sora (1903); Miquel el Sabaïta, monjo; Viktor de Glazov, bisbe màrtir (1934).

Església Ortodoxa Grega

• Diocles de Paradís, abat

Esglésies luteranes

• Gustav Werner, teòleg (1887)

Notes

1. «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
2. Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle xiv». Estudis Baleàrics, n.84/85, febrer/setembre 2006, p.93. Arxivat de l'original el 2021-01-17 [Consulta: 17 maig 2012].
3. Alimbau, Jaume Renyer i. ERC, temps de transició: per una Esquerra forta, renovadora i plural. Cossetània Edicions, 2008. ISBN 978-84-9791-374-4.
4. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri III» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
5. Tucker, Spencer. World War I. ABC Clio, 2005, p. Volum 1 (A-D) p.563. ISBN 1851094202.
6. Wheeler, Brian «What happened to the Communist Party of Great Britain's millions?» (en anglès). BBC News, 13-06-2012.
7. de los Ríos, Fernando. Obras completas: Libros (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p. vol.1, p.xxvii. ISBN 847658511X.
8. «The Philatelic and Numismatic Office» (en anglès). Estat del Vaticà. Arxivat de l'original el 2013-01-02. [Consulta: 22 maig 2012].
9. Gioia, Ted. The Jazz Standards: A Guide to the Repertoire (en anglès). Oxford University Press, 2012, p.186. ISBN 019976915X.
10. Borodziej, Włodzimierz. The Warsaw Uprising Of 1944 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2006, p.74-75. ISBN 0299207307.
11. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
12. «L'acumulació de greixos prop d'una xemeneia va ser la causa del foc al supermercat del Paraguai». 324, 11-08-2004. [Consulta: 26 maig 2012].
13. «L'Unita dejará de existir» (en castellà). Sputnik News, 30-07-2014. [Consulta: 30 gener 2024].
14. Jiménez, C. Á. R. (2002). Un poema inèdit de Pere Ferrussola. Miscel· lània cerverina, 349-364.
15. Castells, A. (1976). L'Inadaptable terrisser Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1851-1935). Arraona: revista d'història, 49-64.
16. «Lola Iturbe». L'estel negre. [Consulta: 13 juny 2021].
17. «Jordi Savall i Bernadet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
18. «Carme Solé i Vendrell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
19. «Maria Lluïsa Amorós i Corbella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
20. «Encarna Sant-Celoni i Verger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
21. de Moner Farré, Mercè. Escrivim mentre estem vius i a la vida passen coses: Escriptura i anàlisi del procés de creació d'una novel·la (tesi). Sort. Lleida: Institut Hug Roger III, de Sort, i Universitat de Lleida, novembre de 2020, p. 31.
22. «Júlia Menéndez Ortega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
23. «Àlex Abrines». Futbol Club Barcelona. [Consulta: 14 juliol 2023].
24. «Maria Mitchell» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 24-06-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
25. «Herman Melville | Books, Facts, & Biography» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2020].
26. «A pianist in the shadow of Clara Schumann?». Schumann Portal. [Consulta: 2 octubre 2021].
27. «PAPINI, Guido in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 25 agost 2020].
28. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gaston Doumergue» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
29. «Barbara Elisabeth van Houten. Biography». The Annex Galleries. [Consulta: 7 maig 2020].
30. «The Nobel Prize in Chemistry 1943» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
31. «Gerda Taro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
32. «The Nobel Prize in Physics 1992» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
33. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Yves Saint Laurent de son vrai nom Yves Mathieu-Saint-Laurent» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
34. «The Nobel Prize in Physics 1996» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
35. «Bernadette Perrin-Riou». www.agnesscott.edu. [Consulta: 3 agost 2017].
36. «Cristina del Valle». Sociedad General de Autores y Editores (SGAE). Canción con todos. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 1r juny 2020].
37. «Polvo eres: peripecias y extravagancias de algunos cadáveres inquietos / Nieves Concostrina». Biblioteca de La Rioja. [Consulta: 13 juny 2021].
38. «Reconeixement Ànima Helena Maleno pels drets dels migrants». Centre d'Iniciatives Solidàries Àngel Olaran. [Consulta: juny 2020].
39. «Edurne Pasaban, Premio Basco Universal 2010». Laboral Kutxa, 13-06-2011. [Consulta: juny 2023].
40. ««Oña es un gran plató para historias del Medievo, la guerra o Verano Azul»». Diario de Burgos, 20-09-2015. [Consulta: 1r juny 2020].
41. «Enric Prat de la Riba i Sarrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
42. Sandra, Establés Susán. «Ferrer i Montserrat, Eulalia». A: Diccionario de mujeres impresoras y libreras de España e Iberoamérica entre los siglos XV y XVIII (en castellà). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018-06-06, p. 270-271. ISBN 978-84-17358-68-6.
43. «Emili Vendrell i Ibars | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
44. «Maria del Carme Ponsati Capdevila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
45. El País. «Concha Alós, escritora del lado oscuro de la sociedad», 03-08-2011. [Consulta: 14 agost].
46. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis VI le Gros» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
47. «ALFONSO MARIA de Liguori, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 25 agost 2020].
48. «Calamity Jane, American frontierswoman». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2023].
49. «Fundación Española Antonio Machado : LEONOR IZQUIERDO CUEVAS». [Consulta: 16 abril 2024].
50. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1931» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
51. «Pola Negri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
52. «Margarita Iosifovna Aliger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
53. «Boccara, Frida (1940-1996)». Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 1r juny 2020].
54. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
55. «Corazón Aquino | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 novembre 2021].
56. Rodríguez de Maribona, Manuel. «S. M. la Reina Ana de Rumanía (1923-2016), una gran dama de la realeza europea» (en castellà). La Voz de Cádiz, 01-08-2016. [Consulta: 1r agost 2023].
57. «Kalender - 1. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
58. Santi, beati e testimoni.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
	Viquinotícies