La sperrylita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la pirita”. Va ser descoberta l'any 1889 prop de Gran Sudbury, a l'estat d'Ontario (Canadà), sent nomenada així en honor de Francis L. Sperry, químic nord-americà.[2]
 Sperrylita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | PtAs₂ |
| Epònim | Francis Louis Sperry (en)   |
| Descobridor | Francis Louis Sperry (en) |
| Localitat tipus | Mina Vermilion, Denison Township, Districte de Sudbury, Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals sulfurs - Arseniurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.05 |
| Dana | 2.12.1.13 |
| Heys | 3.12.50 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 5,967Å; |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploidal* |
| Color | blanc estany |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 a 7 (Mohs) |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc cap negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 10,58 g/cm³ (mesurada); 10,78 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Ir, Rh, Fe, Cu, Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1889 |
| Símbol | Spy |
| Referències | [1] |
Característiques químiques
És un arsenur simple de platí. El grup de la pirita en què s'enquadra són tots sulfurs o similars d'un metall que cristal·litzen en el Sistema cristal·lí cúbic. Els cristalls poden mostrar un intercreixement amb un aliatge de platí-ferro.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: iridi, rodi, ferro, coure i antimoni.
Formació i jaciments
En jaciments del platí, en roques magmàtiques, roques pegmatites bàsiques i en depòsits al·luvials. És de tots els minerals del platí el que presenta una més àmplia distribució pel món. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al bosc de Poblet (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[3]
Sol trobar-se associat a altres minerals com: pirrotita, pentlandita, calcopirita, violarita, cubanita, bornita, esfalerita, galena, linneïta, magnetita, testibiopal·ladita, sudburyita, omeiïta, or, amalgama de plom, cromita, ilmenita, gersdorffita, pirita, mil·lerita, estibina, niggliïta, or argèntic, platí, merenskyita, kotulskita, cooperita o laurita.
Usos
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
