mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirita From Wikipedia, the free encyclopedia
La laurita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirita.[2] Va ser descoberta l'any 1866 a la província de Borneo Meridional (Indonèsia), sent nomenat així per Wöhler, el seu descobridor, en honor de Laurie, l'esposa de Charles A. Joy, un químic americà.
Laurita | |
---|---|
Fórmula química | RuS₂ |
Epònim | Laura R. Joy |
Localitat tipus | Tanah Laut, Banjar, Província de Kalimantan del sud, Indonèsia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.05a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.05a |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.05 |
Dana | 2.12.1.10 |
Heys | 3.12.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Hàbit cristal·lí | cristalls octahedrals, cúbics i piritoedres, grans redondejats i inclusions |
Estructura cristal·lina | a = 5.61 Å; Z = 4 |
Grup puntual | isomètrica diploidal 2/m3 Pa3 |
Grup espacial | pa3 |
Color | ferro fosc; negre; blanc a gris o blavós en seccions polides |
Exfoliació | perfecta en {111} |
Fractura | subconcoidal |
Tenacitat | molt fràgil |
Duresa | 7 a 7,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris fosca |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 6,43 |
Densitat | 6,43 g/cm³ (mesurada); 6,39 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | isotròpica i opaca |
Impureses comunes | Os, Rh, Ir, Fe |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Lrt |
Referències | [1] |
La laurita és un sulfur de ruteni simple, que com tots els del grup de la pirita són sulfurs d'un metall que cristal·litzen en sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'erlichmanita (OsS₂), en la qual la substitució gradual del ruteni per osmi va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, RuS₂, sol portar com impureses: osmi, rodi, iridi o ferro.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la laurita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
Apareix en complexes ultramàfics i els seus jaciments plaers derivats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cooperita, braggita, sperrylita, osmi, iridi, platí o cromita.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.