Beguda a base de xufes, ordi, ametles, avellanes o arròs From Wikipedia, the free encyclopedia
L'orxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals. Es pot fer de xufes, ordi, ametles, avellanes o arròs.[1] Es considera orxata natural quan no ha sigut sotmesa a un tractament tèrmic.[2]
 |
Per a altres significats, vegeu «Orxata (desambiguació)». |
 Orxata amb fartons | |
| Tipus | Beguda vegetal no-alcohòlica. |
|---|---|
| Cuina | Cuina del País Valencià |
| Tradició | La de xufa es fa només a Alboraia (l'Horta Nord). La d'ametlla es fa a L'Alacantí. |
| Origen | Romà i desenvolupat pels musulmans. |
| Ingredients | Xufes, ordi, ametlles o arròs. |
| Mètode de preparació | Fermentació |
| Forma | Blanquinosa i dolça, servida líquida, gelada o glaçada. |
| Denominació | Denominació d'Origen d'Alboraia. |
El nom prové probablement d'ordiata, fet d'ordi (del llatí hordeum). De fet, en italià actual l'orxata s'anomena orzata, essent orzo la traducció del llatí hordeum.
La primera recepta d'orxata que es coneix amb eixe nom era d'ametlles i data del 1748. La primera menció d'orxata de xufa (més econòmica i popular que la d'almetlla) data del 1762, en el tractat de “Historia de las plantas que se crían en España" de D. Joseph Quer.[3]
Al País Valencià la forma més popular és l'orxata de xufes, que es fa, exclusivament, d'aigua, xufes i sucre. Se servix molt gelada o granissada, com un refresc, acompanyada sovint de fartons. També se'n poden fer gelats. L'orxata és un producte nutritiu, d'aspecte lletós, considerada una llet vegetal, amb un elevat contingut de midó, greixos, sucres i proteïnes. A més a més, és rica en elements minerals i vitamines, entre els quals destaquen el fòsfor, el potassi i les vitamines E i C.
Té un consell regulador per tal d'assegurar la qualitat del producte i la Denominació d'Origen. El poble d'Alboraia (l'Horta Nord) és conegut per la qualitat de les seues orxates.
Fora del País Valencià es confon a vegades (encara que cada dia menys) amb la "llet preparada", que es fa amb llet, llima, sucre i canella, també dita llet merengada.
Per la dècada del 2010 es produeixen a la província de València 3.000 tones de xufes cultivades a 400 hectàrees.
El 2017 el consell regulador va denunciar que molts fabricants d'orxata de xufa utilitzen la marca València venent xufa que no s'origina a València, sinó que sol ser d'Àfrica, d'on és dues vegades més barata.[4]
A la comarca de l'Horta i, en general, a tot el País Valencià, hi ha orxateries artesanes que produeixen l'orxata directament de la matèria primera (la xufa), amb els altres dos ingredients: l'aigua i el sucre. Per contra, a l'hora d'adquirir orxates fabricades en supermercats (fins i tot al País Valencià) i en moltes gelateries fora del país, l'autenticitat del producte (i dels seus ingredients) és molt qüestionable.
Tradicionalment es feia servir l'orxatera per a consumir-la granissada quan encara no hi havia congeladors a les cases i el gel es comprava a venedors ambulants. Es posava entre els dos recipients que la formen per refredar-la i amb sal es desfeia el gel per afavorir el procés de congelació de l'orxata. El recipient exterior era fet de suro natural amb una capa de quitrà per dintre per a segellar-lo mentre que l'altre recipient d'acer contenia l'orxata. També es feia servir per a granissar altres productes com ara cafè o suc de llima.
En el cas de comprar orxates en supermercats o grans superfícies, les congelades solen preservar els ingredients originals i s'assemblen més a l'orxata original que es consumeix a la comarca de L'Horta. En canvi, les orxates líquides solen portar sorpreses. Com a exemple, la marca més coneguda d'orxates, Chufi, inclou "proteïnes de llet" en les seues orxates. Açò es deu al fet que un baix contingut de xufes (que és un producte més car que els derivats de la llet) deixa l'orxata aigualosa i insípida. Per tal de donar-hi més sabor i per a facilitar el procés d'uperització o pasteurització s'hi afigen estos derivats lactis, gust que hom nota immediatament. Tanmateix, esta pràctica té l'aval de la Denominació d'Origen Orxata de València.
Quan no són processades amb un tractament tèrmic tenen més fosfolípids, arginina i vitamina B7. En el cas de l'arginina, les orxates naturals en contenen cinc vegades més.[2]
A Mèxic és molt popular l'orxata d'arròs. Es fa d'arròs i s'hi poden afegir llet i altres ingredients com canyella, llima dolça o vainilla.
Cal dir que al País Valencià hom fa distinció entre l'orxata granissada i la líquida, dient a la segona simplement "líquida" sense el mot principal: orxata.
L'orxata d'arròs, ara pràcticament desapareguda i que abans era la més usual entre els llauradors a València perquè l'arròs era més barat que la xufa, s'anomena "substància".
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
