Història dels kurds
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan. Hi ha diverses hipòtesis sobre la identitat dels avantpassats dels kurds, inclòs el Kardouques o Carduchoi de l'antiguitat clàssica. Les dinasties kurdes més antigues conegudes sota el domini musulmà (del segle X al XII) són la hasanwàyhida, la marwànida i la xaddàdides, seguida per la dinastia aiúbida fundada per Saladí. La batalla de Chaldiran el 1514 és una data important en la història kurda: marca l'aliança kurda amb els turcs. El Sharafnameh, de 1597, és el primer relat de la història kurda.
A partir del segle xx, la història kurda està marcada per un augment en la consciència d'una identitat nacional; se centra en l'objectiu d'un Kurdistan independent del que disposa el tractat de Sèvres de 1920. Una autonomia parcial es va dur a terme al Kurdistan uyezd -Ouyezd- (1923-1926) i el Kurdistan del Sud (des de 1991). Al Kurdistan sota administració turca, un conflicte armat enfronta el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a les forces turques entre 1984 i 1999. No obstant això, la regió segueix tenint brots d'inestabilitat i de violència que van tenir lloc a la dècada de 2000; el tractament dels kurds (com els armenis i assiris) per l'estat turc és especialment dur,[1][2] fins a incloure en la llei turca el registre nacional i l'Ordenança sobre els cognoms, la prohibició de l'ús d'un nom kurd.[3][4]