Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh.

Armenis
Հայեր Hayer

Tipus	ètnia, poble i població humana
Població total	uns 8 milions[1]
Llengua	Armeni
Religió	† Cristianisme predominantment l'Església Apostòlica Armènia minories: Catòlics, Protestants
Part de	indoeuropeus
Geografia
Estat	Armènia
Regions amb poblacions significatives
Armènia: 3,145.354[2]
Nagorno-Karabakh	137,380[3]
Rússia	1,182,388[4]–2,900.000[5]
Estats Units	483,366[6]–1,500.000[7]
França	250.000[8]–750.000[9]
Geòrgia	248.929[10]
Iran	120.000[11]
Líban	100.000[12]
Ucraïna	99.894[13]
Turquia	60.000[14]

La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats.

Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al segle vii aC.

Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.

Vegeu també

• Història d'Armènia
• Església Apostòlica Armènia
• Armeni
• Armènia
• Diàspora armènia
• Genocidi armeni

Referències

1. different sources:

   • Von Voss, Huberta. Portraits of Hope: Armenians in the Contemporary World. Nova York: Berghahn Books, 2007, p. xxv. ISBN 9781845452575. «...there are some 8 million Armenians in the world...»
   • Freedman, Jeri. The Armenian genocide. Nova York: Rosen Publishing Group, 2008, p. 52. ISBN 9781404218253. «In contrast to its population of 3.2 million, approximately 8 million Armenians live in other countries of the world, including large communities in the United States and Russia.»
   • Guntram H. Herb, David H. Kaplan. Nations and Nationalism: A Global Historical Overview: A Global Historical Overview. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2008, p. 1705. ISBN 9781851099085. «A nation of some 8 million people, about 3 million of whom live in the newly independent post-Soviet state, Armenians are constantly battling not to lose their distinct culture, identity and the newly established statehood.»
   • Robert A. Saunders, Vlad Struko. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 50. ISBN 9780810854758.
   • Philander, S. George. Encyclopedia of global warming and climate change. Los Angeles: SAGE, 2008, p. 77. ISBN 9781412958783. «An estimated 60 percent of the total 8 million Armenians worldwide live outside the country...»
   • Robert A. Saunders, Vlad Strukov. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 51. ISBN 9780810874602. «Worldwide, there are more than 8 million Armenians; 3.2 million reside in the Republic of Armenia.»
2. «2001 Armenian National Census: De Jure Population (Urban, Rural) by Age and Ethnicity». National Statistical Service of the Republic of Armenia. Arxivat de l'original el 2 de juny 2010. [Consulta: 5 gener 2013].
3. National Statistical Service of Nagorno-Karabach Republic. «De Jure Population (Urban, Rural) by Age and Ethnicity» (PDF). Arxivat de l'original el 5 de març 2009. [Consulta: 5 gener 2013].
4. (rus) «National makeup of the population of the Russian Federation (Национальный состав населения Российской Федерации». Russian Federal State Statistics Service. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2021. [Consulta: 5 gener 2013].
5. Robert A. Saunders, Vlad Struko. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 50. ISBN 978-0-8108-5475-8.
6. «Total ancestry categories tallied for people with one or more ancestry categories reported 2011 American Community Survey 1-Year Estimates». United States Census Bureau. [Consulta: 22 desembre 2012].
7. • «Barack Obama on the Importance of US-Armenia Relations». Armenian National Committee of America, 19-01-2008. Arxivat de l'original el 6 de gener 2013. [Consulta: 24 juliol 2012].
   • «Kim Kardashian Urges Support for Telethon». The Armenian Weekly, 20-05-2012 [Consulta: 24 juliol 2012].
   • Milliken, Mary «Armenian-American clout buys genocide breakthrough». Reuters, 12-10-2007 [Consulta: 5 desembre 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-10-18. [Consulta: 4 agost 2013].
8. Thon, Caroline. Armenians in Hamburg: an ethnographic exploration into the relationship between diaspora and success. Berlín: LIT Verlag Münster, 2012, p. 25. ISBN 978-3-643-90226-9.
9. Taylor, Tony. Denial: history betrayed. Carlton, Victoria: Melbourne University Pub., 2008, p. 4. ISBN 978-0-522-85482-4.
10. «The State Department for Statistics of Georgia». Arxivat de l'original el 2006-06-16. [Consulta: 4 agost 2013]., see
11. (armeni) Vardanyan, Tamara. «Իրանահայ համայնք. ճամպրուկային տրամադրություններ». Noravank Foundation, 21-06-2007. [Consulta: 5 gener 2013].
12. Gibney, Matthew J. Immigration and asylum: from 1900 to the present. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2005, p. 13. ISBN 978-1-57607-796-2.
13. «The distribution of the population by nationality and mother tongue», 2001. [Consulta: 5 gener 2013].
14. «Foreign Ministry: 89.000 minorities live in Turkey». Today's Zaman, 15-12-2008 [Consulta: 5 gener 2013]. Arxivat 20 de maig 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-20. [Consulta: 4 agost 2013].