Herba

Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust. La seva tija no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos. No s'hi inclouen les verdures i altres plantes consumides pels macronutrients.^[1][2][3]

Un manat de farigola

Usos culinaris

Venedor d'herba (Alginet, 1965)

En sentit ampli entre les herbes culinàries, a més de les herbes pròpiament dites, poden ser incloses plantes llenyoses (romaní, farigola...) i fins i tot arbres (fulles de llorer).

Una primera precisió en fa referència a la quantitat. L’ús de les herbes culinàries es limita a petites quantitats, per a donar sabor i aroma i no pas en percentatges substancials formant part important de l’aliment a ingerir. Contràriament, les verdures sí que formen part de l’aliment.

Tractats de cuina

Una manera d’analitzar l’ús de les herbes en la cuina és a partir de les obres culinàries més importants.

• Marc Gavi Apici en la seva obra De re coquinaria, proposa algunes herbes que poden considerar-se habituals en la cuina mediterrània actual: all, anís, anet, api, tàperes, cardamom, alcaravia, ceba, escalunya, ceba tendra, coriandre, safrà, comí, fonoll, llorer, gingebre, romaní, api bord, menta, herba gatera, alfàbrega, orenga, julivert, sajolida, sèsam, mostassa, timó (farigola),...

• En el Llibre de Sent Soví s’esmenten unes quantes herbes prou conegudes i populars: julivert, marduix, sàlvia, menta, coriandre, alfàbrega, sajolida, farigola, fonoll, matafaluga, eruga, lletsó, verdolaga, créixens.

• En el Llibre del Coc les herbes relacionades són molt semblants a les de la llista anterior: alcaravia, all, celiandre, comí, julivert, llor, matafalufa, menta, moraduix, orenga, poliol, romaní, sajolida, sàlvia...^[4]

Capitular de Villis

Llista de les plantes al Capitulare de villis vel curtis imperialibus ^[5][6]

Nr.	Nom en llatí en el Capitulare	Nom científic (i família)	Denominació catalana
1a	lilium	Iris germanica L. (Iridaceae)	lliri
1b	lilium	Lilium candidum L. (Liliaceae)	assutzena, lliri blanc
2	rosas	Rosa canina L. (Rosaceae)	rosa silvestre
3	fenigrecum	Trigonella foenum-graecum L. (Fabaceae)	fenigrec
4a	costum	Saussurea costus (Falc.) Lipschitz (Asteraceae)
4b	costum	Tanacetum balsamita L. (Asteraceae)
5	salviam	Salvia officinalis L. (Lamiaceae)	sàlvia
6	rutam	Ruta graveolens L. (Rutaceae)	ruda
7	abrotanum	Artemisia abrotanum L. (Asteraceae)	abròtan
8	cucumeres	Cucumis sativus L. (Cucurbitaceae)	cogombre
9	pepones	Cucumis melo L. (Cucurbitaceae)	meló
10	cucurbitas	Cucurbita lagenaria L. = Lagenaria siceraria (Mol.) Standl. (Cucurbitaceae)	carbassa
11a	fasiolum	Vigna unguiculata (L.) Walp. (Fabaceae)	fesolí
11b	fasiolum	Dolichos lablab L. (Fabaceae) = D. purpureus (L.) Sweet	mongeta egípcia
12	ciminum	Cuminum cyminum L. (Apiaceae)	comí
13	ros marinum	Rosmarinus officinalis L. (Lamiaceae)	romaní
14	careium	Carum carvi L. (Apiaceae)	alcaravea
15	cicerum italicum	Cicer arietinum L. (Fabaceae)	cigró
16	squillam	Urginea maritima (L.) Baker (Hyacinthaceae)	ceba marina
17	gladiolum	Gladiolus italicus Mill. (Iridaceae)	gladiol
18a	dragantea	Polygonum bistorta L. (Polygonaceae)	bistorta
18b	dragantea	Artemisia dracunculus L. (Asteraceae)	estragó
19	anesum	Pimpinella anisum L. (Apiaceae)	anís
20a	coloquentidas	Citrullus colocynthis (L.) Schrad. (Cucurbitaceae)	coloquinta
20b	coloquentidas	Bryonia alba L. (Cucurbitaceae)	briònia
21a	solsequiam	Heliotropium europaeum L. (Boraginaceae)	cua d'escorpí
21b	solsequiam	Calendula officinalis L. (Asteraceae)	boixac de jardí
21c	solsequiam	Cichorium intybus (Asteraceae)	xicoira
22a	ameum	Ammi copticum L. = Trachyspermum ammi (L.) Sprague (Apiaceae)	bisnaga
22b	ameum	Meum athamanticum Jacq. (Apiaceae)	meu
23	silum	Laserpitium siler L. (Apiaceae)	Laserpitium [7]
24a	lactucas	Lactuca sativa L. (Asteraceae)	enciam
24b	lactucas	Lactuca virosa L. (Asteraceae)	enciam de bosc
25	git	Nigella sativa L. (Ranunculaceae)	pebreta
26	eruca alba	Eruca sativa Mill. (Brassicaceae)	ruca
27	nasturtium	Nasturtium officinale R.Br. (Brassicaceae)	creixen
28	parduna	Arctium lappa L. (Asteraceae)	repalassa
29	puledium	Mentha pulegium L. (Lamiaceae)	poliol
30a	olisatum	Angelica archangelica L. (Apiaceae)	herba de l'Esperit Sant
30b	olisatum	Smyrnium olusatrum L. (Apiaceae)	aleixandri
31	petresilinum	Petroselinum crispum (Mill.) Nym. ex A.W.Hill (Apiaceae)	julivert
32	apium	Apium graveolens L. (Apiaceae)	api
33a	levisticum	Ligusticum mutellina (L.) Crantz (Apiaceae)
33b	levisticum	Levisticum officinale W.D.J.Koch (Apiaceae)	api bord
34	savinam	Juniperus sabina L. (Cupressaceae)	savina muntanyenca
35	anetum	Anethum graveolens L. (Apiaceae)	anet
36	fenicolum	Foeniculum vulgare Mill. (Apiaceae)	fonoll
37	intubas	Cichorium intybus L. (Asteraceae)	xicoira
38	diptamnum	Dictamnus albus L. (Rutaceae)	lletimó
39	sinape	Sinapis alba L. (Brassicaceae)	mostassa blanca
40	satureiam	Satureja hortensis L. (Lamiaceae)	sajolida de jarí
41	sisimbrium	Mentha aquatica L. (Lamiaceae)	herba-sana d’aigua
42	mentam	Mentha spicata L. (Lamiaceae)	Mentha spicata
43	mentastrum	Mentha longifolia L. (Lamiaceae)	menta boscana
44	tanazitam	Tanacetum vulgare L. (Asteraceae)	tanarida
45	neptam	Nepeta cataria L. (Lamiaceae)	herba gatera
46a	febrefugiam	Centaurium erythraea Rafn (Gentianaceae)	herba de Santa Margarida
46b	febrefugiam	Tanacetum parthenium (L.) Schultz Bip. (Asteraceae)	segura
47	papaver	Papaver somniferum L. (Papaveraceae)	cascall
48	betas	Beta vulgaris L. ssp. vulgaris convar. cicla (L.) Alef (Chenopodiaceae)	bleda-rave, remolatxa
49	vulgigina	Asarum europaeum L. (Aristolochiaceae)	atzarí
	mismalvas		malva
50	altaea	Althaea officinalis L. (Malvaceae)	malví
51	malvas	Malva sylvestris L. (Malvaceae)	malva major
52	carvitas	Daucus carota L. (Apiaceae)	pastanaga
53	pastenacas	Pastinaca sativa L. (Apiaceae)	xirivia
54	adripias	Atriplex hortensis L. (Chenopodiaceae)	armoll
55	blidas	Amaranthus blitum L. (Chenopodiaceae)	amarant
56a	ravacaulos	Brassica rapa L. emend. Metzg. ssp. rapa (Brassicaceae)	nap salvatge
56b	ravacaulos	Brassica oleracea var. gongylodes L. (Brassicaceae)	col
57	caulos	Brassica oleracea L. (Brassicaceae)	col
58a	uniones	Allium fistulosum L. (Alliaceae)	ceba d'hivern
58b	uniones	Allium ursinum L. (Alliaceae)	all bord
59	britlas	Allium schoenoprasum L. (Alliaceae)	cebollí
60	porros	Allium porrum L. (Alliaceae)	porro
61	radices	Raphanus sativus L. var. niger (Brassicaceae)	rave
62	ascalonias	Allium cepa L. var. ascalonicum (Alliaceae)	ceba
63	cepas	Allium cepa L. var cepa (Alliaceae)	ceba
64	alia	Allium sativum L. (Alliaceae)	all
65	warentiam	Rubia tinctorum L. (Rubiaceae)	roja
66a	cardones	Dipsacus sativus (L.) Scholl. (Dipsacaceae)	card
66b	cardones	Cynara cardunculus L. (Asteraceae)	herbacol
67	fabas maiores	Vicia faba L. (Fabaceae)	fava
68	pisos Mauriscos	Pisum sativum L. (Fabaceae)	pèsol
69	coriandrum	Coriandrum sativum L. (Apiaceae)	coriandre
70	cerfolium	Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. (Apiaceae)	cerfull
71	lacteridas	Euphorbia lathyris L. (Euphorbiaceae)	cagamuja
72	sclareiam	Salvia sclarea L. (Lamiaceae)	sàlvia romana
73	Jovis barbam	Sempervivum tectorum L. (Crassulaceae)	matafoc comú

Tisanes

Article principal: Tisana

Per infusió o decocció de substàncies vegetals (plantes medicinals, espècies i altres) en aigua, s’obtenen begudes molt variades, algunes de les quals amb efectes medicinals.^[8][9][10]

Medicina

El primer tractat de medicina conservat, datat de cap al 5000 aC, fou obra dels sumeris. Entre altres aspectes el tractat considera l’ús d’algunes plantes medicinals relacionades amb malalties concretes.^[11]

Al voltant del 162 dC, el metge Galè basava gran part de les seves pràctiques curatives en les plantes medicinals.^[12] La medicina tradicional a l'Índia (aiurveda)^[13][14] i la medicina tradicional xinesa empren herbes curatives des de fa segles.^[15][16][17] La tradició de les herbes medicinals en la cultura occidental es relaciona amb personatges com Hipòcrates, Galè, Dioscòrides Pedaci,^[18] Pau d'Egina,^[19] Avicenna, Paracels i molts altres.

Rituals

L'ús d'herbes i de plantes, en general, és habitual en molts rituals i costums socials.

Rituals religiosos

• Bramanisme. En moltes cerimònies és freqüent l’ús d’un pom d’una herba anomenada kusa (Desmostachia bipinnata).^{[20][21][22][23]}

• En moltes cerimònies del zoroastrisme es fa servir el barsom, un manat de branques de magraner tallades i lligades per un sacerdot autoritzat.^[24][25]

• En el sopar de la Pasqua jueva és tradicional menjar herbes amargues, anomenades maror.^[26][27][28]

Rituals socials

• A les Illes Hawaii és tradicional oferir collarets de flors (leis) als nouvinguts.^[29][30]

• El calumet era la pipa cerimonial de les tribus de les planes d'Amèrica del Nord.^[31][32][33]

• Per tot Catalunya, València i Mallorca hi ha diverses manifestacions populars anomenades “balls de rams”. En cada ball es produeix l’obsequi d’un ram d’un dels dansaires a la seva parella. Pot ser l’home o la dona qui ofereix el ram. Per exemple, en el ball dels Pabordes, la dona ofereix un ram d’alfàbrega a l’home.^[34]

Referències

1. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 23 març 2021].
2. «Herb | culinary and medicinal plant» (en anglès). [Consulta: 23 març 2021].
3. «herb» (en castellà). [Consulta: 23 març 2021].
4. Alimentació i societat a la Catalunya medieval. Editorial CSIC - CSIC Press, 1988, p. 69–. ISBN 978-84-00-06920-9.
5. France. Die landgüterordnung kaiser Karls des Grossen: (Capitulare de villis vel curtis imperii.). De Gruyter, 1895. ISBN 978-3-11-237871-7.
6. Benjamin Edme Charles Guérard. Explication du Capitulaire de Villis. Firmin Didot frères, 1853, p. 3–.
7. Atlas Corològic de la Flora Vascular Del Països Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 1954–. ISBN 978-84-7283-484-2.
8. Miguel R. Heredia. Aprenda a preparar té y tisanas: hierbas aromáticas y medicinales. Imaginador, 30 juliol 2003. ISBN 978-950-768-435-7.
9. Apollinaire Bouchardat. Novísimo formulario magistral: precedido de generalidades acerca del arte de recetar.... Carlos Bailly-Bailliere, 1858, p. 29–.
10. Eugène Soubeiran. Nuevo tratado de Farmacia Teorico y Practico, 1847, p. 140–.
11. Medicines by Design: The Biological Revolution in Pharmacology. U.S. Department of Health and Human Services, Public Health Service, National Institutes of Health, 1993, p. 9–.
12. Oliver Phelps Brown. The Complete Herbalist; Or, The People Their Own Physicians: By the Use of Nature's Remedies; Describing the Great Curative Properties Found in the Herbal Kingdom. A New and Plain System of Hygienic Principles, Together with Comprehensive Essays on Sexual Philosophy, Marriage, Divorce, &c. F.W. Hale, 1885, p. 5–.
13. Dr. Bharti Chaudhry. A Handbook of Common Medicinal Plants Used in Ayurveda. Kojo Press, 2 juliol 2019. ISBN 978-81-933805-7-4.
14. L. D. Kapoor. Handbook of Ayurvedic Medicinal Plants: Herbal Reference Library. CRC Press, 10 novembre 2000. ISBN 978-0-8493-2929-6.
15. Thomas Avery Garran. Western Herbs according to Traditional Chinese Medicine: A Practitioner's Guide. Inner Traditions/Bear, 22 gener 2008. ISBN 978-1-59477-191-0.
16. Joseph P. Hou; Youyu Jin The Healing Power of Chinese Herbs and Medicinal Recipes. Routledge, 12 novembre 2012. ISBN 978-1-136-41575-3.
17. Yifan Yang. Chinese Herbal Formulas: Treatment Principles and Composition Strategies E-Book. Elsevier Health Sciences, 26 gener 2010. ISBN 0-7020-4783-X.
18. DK. Medicine: The Definitive Illustrated History. Dorling Kindersley Limited, 1 setembre 2016, p. 39–. ISBN 978-0-241-28715-6.
19. Charles Frederick Millspaugh. American Medicinal Plants: An Illustrated and Descriptive Guide to Plants Indigenous to and Naturalized in the United States which are Used in Medicine. Courier Corporation, 1 gener 1974, p. 114–. ISBN 978-0-486-23034-4.
20. Kalidasa. Sakuntala, drama en 7 actos. Version directa del Sanskrit por Francisco Garcia Ayuso. la biblioteca de instruccion, 1875, p. 126–.
21. John Caskell Walker Sykes. A Compendium of the Law Specially Relating to the Taluqdars of Oudh: Being the Oudh Estates Act (I.) of 1869, an Act to Amend the Oudh Estate Act, 1869. (Act X. of 1885) the Oudh Sub-settlement Act (XXVI.) of 1866, the Oudh Taluqdars' Relief Act (XXIV.) of 1870, and Parts of the Oudh Rent Act (XIX.) of 1868, and the Oudh Land Revenue Act (XVII.) of 1876. With a Full Introd., Notes and Appendices. Thacker, Spink, 1886, p. 182–.
22. Paul Sédir. Occult Botany: Sédir's Concise Guide to Magical Plants. Inner Traditions/Bear, 1 juny 2021, p. 8–. ISBN 978-1-64411-261-8.
23. N. T. Singh. Irrigation and Soil Salinity in the Indian Subcontinent: Past and Present. Lehigh University Press, 2005, p. 250–. ISBN 978-0-934223-78-2.
24. David Stophlet Flattery; Martin Schwartz Haoma and Harmaline: The Botanical Identity of the Indo-Iranian Sacred Hallucinogen "soma" and Its Legacy in Religion, Language, and Middle-Eastern Folklore. University of California Press, 1 gener 1989, p. 80–. ISBN 978-0-520-09627-1.
25. Martin Haug. Essays on the Sacred Language, Writings, and Religion of the Parsis. Houghton, Osgood, 1878, p. 407–.
26. הגדה של פסח. KOL MENACHEM, 2008, p. 164–. ISBN 978-1-934152-12-6.
27. Iva A. Smith; Aurora Ramirez-Krodel A Yearbook of Holidays & Observances: A Multicultural Perspective of Celebrations in the United States. DIANE Publishing, juliol 1990, p. 18–. ISBN 978-0-7881-4208-6.
28. Active Interest Media, Inc.. Vegetarian Times. Active Interest Media, Inc., 31 març 1995, p. 48–. ISSN 01648497.
29. Jose Maria Obregon; Maria Cristina Brusca Hawaii/Hawai. The Rosen Publishing Group, 2005, p. 26–. ISBN 978-1-4042-3076-7.
30. Rotary International. The Rotarian. Rotary International, abril 1962, p. 61–. ISSN 0035838X.
31. James M. Volo; Dorothy Denneen Volo Family Life in Native America. ABC-CLIO, 2007, p. 174–. ISBN 978-0-313-33795-6.
32. Brett Rushforth. Bonds of Alliance: Indigenous and Atlantic Slaveries in New France. UNC Press Books, 1 juny 2013, p. 32–. ISBN 978-0-8078-3817-4.
33. United States National Museum. Annual Report of the Board of Regents of the Smithsonian Institution. U.S. Government Printing Office, 1897, p. 553–.
34. Joan Amades. Folklore de Catalunya. Editorial Selecta, 1950.

Vegeu també

• Apotecari.
• Mitjalluna (estri).

Enllaços externs

• Les vint-i-cinc herbes remeieres més freqüents. VilaWeb.