espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
La repalassa, bardana, catxurrera, cuspinera, gaferot, gafet, llapa, llaparassa, llapassa o llapassera (Arctium lappa),[1] és una espècie de planta angiosperma arbustiva que pertany al gènere Arctium dins la família de les asteràcies.[2]
Arctium lappa  | |
|---|---|
 flor | |
| Dades | |
| Font de | Arctii Fructus (en)  i Burdock Root (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Cynareae |
| Gènere | Arctium |
| Espècie | Arctium lappa L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Addicionalment pot rebre els noms de bardanera, catxurros, cospiells, cospius, gafets, llapassa borda i remolins. També s'han recollit les variants bardenera, cuspiells, llapassa borda, llapasser, llapissó, llepassa, llepassa, lleperada, repalada, repalassa i repelassa.[1]
Als Països Catalans és molt més freqüent l'espècie similar però més petita Arctium minus que és en realitat a la que es refereixen la major part dels noms populars catalans.[3]
La repalassa està compresa dins del grup dels hemicriptòfits, que són plantes vivaces i herbàcies amb arrels molt desenvolupades en les quals acumulen reserves per a sobreviure durant l'època desfavorable i gastar-les a la primavera per cobrir la brotada. Les reserves tornen a regenerar-se després de la fructificació, cap a final de l'estació de creixement. La repalassa es tracta d'un arbust erecte.
La rel és axonomorfa, de tipus napiforme, carnosa, de color marró i fa uns 25 cm de longitud. La tija és llenyosa, formada per fils longitudinals i recoberta de pèls o tricomes curts i suaus. Es tracta, doncs, d'un indument de tipus pubescent. Les fulles són grans, rugoses, ovals i d'extremitats arrodonides. Tenen els extrems dentats irregulars. Les flors, són en forma d'inflorescències, de tipus actinomorfes. Són bosses espinoses de color púrpura i es poden adherir als animals per contacte (d'aquí deriven molts dels noms populars com per exemple enganxavelles o enganxacabells, entre d'altres). Té una inflorescència racemosa, en forma de capítols. Sota de les flors hi ha un conjunt de bràctees, imbricades, rígides i uncinades que tenen com a funció principal donar suport a les flors.
El periant està format per una corol·la de 5 pètals soldats i no té calze. És una flor gamosèpala. L'androceu està compost per 5 estams singenèsics, és a dir de filaments lliures però soldats per les anteres. El gineceu és bicarpel·lar i està format per un ovari ínfer i unilocular, que acaba en forma de dos estils. Els fruits fan al voltant de 7 mm de llarg, en ressalten fils i estan gravats de forma irregular.
És originària d'Àsia i Europa, però actualment s'ha naturalitzat a tot el continent americà. Pel que fa a la península Ibèrica, sol trobar-se principalment a la part occidental.
A Catalunya és una espècie molt rara, i només es troba a pocs punts de les comarques de Pallars Sobirà, Capcir, Ripollès i la Garrotxa. Està distribuïda a tota Europa generalment per sota dels 60° N de latitud.[3]
És possible trobar-la a la riba del riu Besòs en el seu curs mig i baix.
Creix abundantment en terrenys no conreats, generalment a prop de l'activitat humana, ja siguin prats o marges de camps i camins.
Arctium deriva del grec Arktos (que significa os), i fa referència a la gran quantitat de pèls que presenten les flors de la repalassa. Lappa deriva del cèltic lapp (que vol dir mà), o d'un vocable grec que vol dir agafar o aferrar-se, ja que les seves llavors s'enganxen amb facilitat a animals, persones, etc.
Els següents noms són sinònims d'Arctium lappa:[2]
La droga (part utilitzada com a ús medicinal) de la repalassa són l'arrel i les fulles. Com a ús intern, la repalassa es pren a través d'infusions de les arrels collides a la tardor i amb les llavors (que s'apleguen a la primavera). Per a ús extern, s'utilitzen les fulles trinxades i aplicades en forma de cataplasma sobre la pell.
L'arrel està composta químicament per
També conté metilpiracines, sisosterol, estigmasterol, arctiopicrina (només a les fulles) i tanins.
S'usa medicinalment com a:
Té propietats hipoglucemiants i una acció antibiòtica sobre els estafilococs (l'arctiopicrina la té sobre diversos bacteris gram+). A més, també és antifúngica.
No se'n coneix cap efecte tòxic.
Cal tenir present que l'arrel de la repalassa perd les seves facultats quan s'asseca si no s'ha estabilitzat prèviament amb vapors d'alcohols. Com a curiositat, els caparrons de les flors són proveïts de ganxos, que quan les flors maduren formen una bola espinosa que s'agafa amb facilitat al pèl dels animals o a la roba, i serveix als nens com a projectil en els seus jocs.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
