Eucairita

L'eucairita^[3] és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del grec ευκαιρία, oportunitat, ja que es va trobar per primera vegada poc després de la descripció de seleni. Fou descoberta a la mina de coure Skrikerum, Småland, Suècia, i descrita per Jöns Jacob Berzelius el 1818.^[4] També és coneguda com a berzelinita, que no s'ha de confondre amb la berzelianita, un altre selenur.

Eucairita
Eucairita, de color blanc brillant
Fórmula química	AgCuSe
Epònim	opportunity (en)
Localitat tipus	Skrikerum mine (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.50
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.25d
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.04
Dana	2.4.6.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	masses granulars i petites butllofes
Estructura cristal·lina	a = 4.1Å, b = 4.07Å, c = 6.31Å
Color	blanc argent; gris plom; bronze; groc bronze; blanc crema; taronja; blanc estany
Fractura	irregular a subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	blanc grisós
Diafanitat	opaca
Densitat	7,6 a 7,8 g/cm³
Pleocroisme	feble
Anisotropia	forta, de marró-oliva a blau-acer amb un tint violaci
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Eca
Referències	[1][2]

Característiques

Químicament és un selenur de coure (I) i d'argent de fórmula AgCuSe, composta de coure, argent i seleni. És d'un color variat que va del blanc al taronja passant pel groc. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs i la seva densitat oscil·la de 7,6 a 7,8 g/cm³. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eucairita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació

Àmpliament distribuïda en dipòsits de seleni d'origen hidrotermal; localment abundant amb altres selenurs. Es troba associada a berzelianita, weissita, crookesita, clausthalita, umangita, klockmannita, tiemannita, calcomenita, malaquita i calcita.^[5]

Referències

1. «Eucairite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 juliol 2014].
2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Eucairite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 10 maig 2012].
3. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 10 maig 2012].
4. «Eucairite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 10 maig 2012].
5. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 16 juliol 2014].