mineral de la classe dels sulfurs From Wikipedia, the free encyclopedia
L'acantita és un mineral de la classe dels sulfurs que va ser descrit per primera vegada el 1855 per Gustav Adolf Kenngott, qui la va trobar a Jáchymov, Bohèmia, República Txeca. El nom prové de la paraula grega akantha que significa espina o fletxa, en referència a la seva forma cristal·lina. És isostructural amb l'aguilarita. Pertany i dona nom al grup de l'acantita.
 Acantita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₂S |
| Epònim | espina |
| Nom IUPAC | sulfur d'argent |
| Localitat tipus | Jáchymov |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.30a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 |
| Dana | 2.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | prismàtic monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | rarament cristalls primari; prismàtic a prismàtic llarg; allargat [001], pot ser tabular; massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 4.229 Å, b = 6.931 Å, c = 7.862 Å; β = 99.61°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínic 2/m |
| Color | negre ferro |
| Macles | polisintètica {111}, pot ser molt complexa degut a inversions |
| Exfoliació | indistinta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 2,0 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 7,20 a 7,22 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Aca |
| Referències | [1] |
L'acantita, amb fórmula Ag₂S, cristal·litza en el sistema monoclínic. És un mineral tou, ja que la seva duresa va de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs. És la forma estable de sulfur d'argent per sota de 177 °C. Quan aquest sulfur sobrepassa aquesta temperatura es converteix en argentita.
L'estructura química de l'argentita és cúbica, però quan es refreda per sota dels 177 °C i es converteix en acantita es torna monoclínica. El nom argentita s'utilitza de manera errònia per descriure seudomorfismes pseudo-cúbics de sulfur d'argent on la forma cristal·lina cúbica original de l'argentita s'ha mantingut al refredar-se. La forma correcta d'etiquetar aquests espècimens hauria de ser "acantita, pseudo-cúbica" o "acantita pseudomòrfica després d'argentita".[2] Tots els sulfurs de plata trobats a la naturalesa a temperatura ambient són acantites.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'acantita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
És un mineral comú de plata que es troba a les vetes hidrotermals de baixa temperatura i en zones d'enriquiment secundari. Es presenta en associació amb plata nativa, pirargirita, proustita, polibasita, estefanita, aguilarita, galena, calcopirita, esfalerita, calcita i quars. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat acantita a la pedrera Berta (El Papiol, Barcelona), a la mina Atrevida (Vimbodí, Tarragona) i a la mina Balcoll (Falset, Tarragona).
Existeix una varietat d'acantita anomenada acantita zínquica (Zincian Acanthite, en anglès), que com el seu nom indica conté zinc a la seva fórmula. Va ser trobada a la mina Hiaco, Potosí (Bolívia).[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
