Naumannita

La naumannita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del cristal·lògraf i geòleg alemany Karl Friedrich Naumann (1797-1873).

Naumannita
Fórmula química	Ag₂Se
Epònim	Karl Friedrich Naumann
Localitat tipus	Tilkerode, Harz, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.55
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.30b
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.03
Dana	2.4.1.2
Heys	3.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,33Å; b = 7,06Å; c = 7,76Å;
Color	gris-negre
Exfoliació	no observada
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Impureses comunes	Pb, S
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1828
Símbol	Nau
Referències	[1]

Característiques

La naumannita és la forma natural del selenur d'argent(I) de fórmula química Ag₂Se. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Acostuma a trobar-se de manera granular i/o massiva, rarament en forma de pseudocubs o plaques, els quals poden arribar a fer 1 centímetre.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la naumannita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Es troba en filons hidrotermals amb dèficit de sofre, associada amb altres selenurs, quars i carbonats. També se'n troba associada a clausthalita, aguilarita, acantita, tiemannita, umangita, eucairita, tetraedrita, or, pirita o calcopirita.^[2] Va ser descoberta l'any 1828 a Tilkerode, Harz (Saxònia-Anhalt, Alemanya). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).^[3]