From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França. Al 2012 tenia 533.000 batejats sobre una població de 583.729 habitants. Des del 2013 està regida per l'arquebisbe Jean-Luc Marie Maurice Louis Bouilleret.
Archidioecesis Bisuntina (llatí) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
França | |||||
Franc Comtat | |||||
Parròquies | 67 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 614.375 (2018) (63,13 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | Besançon | ||||
Superfície | 9.732 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | segle ii | ||||
Patrocini | Sants Ferriol i Ferruci | ||||
Catedral | Sant Joan | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe metropolità | Jean-Luc Bouilleret | ||||
Lloc web | catholique-besancon.cef.fr | ||||
L'arxidiòcesi comprèn el departament francès del Doubs (llevat el país de Montbéliard i de l'Alt Saona (excepte Héricourt). La seu arxiepiscopal és la ciutat de Besançon, on es troba la catedral de Sant Joan. El territori s'estén sobre 9.732 km², i està dividit en 67 parròquies i 13 diaconats.
La província eclesiàstica de Besançon comprèn les següents diòcesis sufragànies:
Vesontio era la capital i el principal centre de la població dels sequans; en l'època que Dioclecià es va convertir en la metròpolis de la província romana de Maxima Sequanorum, com ho demostra la Notitia Galliarum de principis del segle v.[1]
Cap a finals del segle ii el bisbe Ireneu de Lió envià dos evangelitzadors, el prevere sant Ferriol i el seu germà el diaca sant Ferruci (originaris d'Atenes) a fundar l'església de Besançon. Tots dos van ser martiritzats cap el 212 i es convertiren en els patrons de Besançon.
L'existència d'una diòcesi és testificada per primera vegada amb el bisbe Pancario, el nom del qual s'esmenta a les actes del pseudo concili de Colònia del 346. Després d'ell està testimoniat, al voltant del 444, el bisbe Chelidonio. Amb l'afirmació de l'organització eclesiàstica, Vesontio es va convertir en seu metropolitana de la província eclesiàstica, inspirat en la civil, que incloïa les diòcesis sufragànies d'Avenches (posteriorment Lausana) i Basilea, al qual es va afegir la de Belley.
La diòcesi va ser destruïda durant el període de les grans invasions bàrbares (els borgonyons i els alamans envaïren la Sequània) des del segle iv després de la caiguda de l'Imperi Romà, però després es reorganitza a principis del segle vii amb els reis catòlics francs merovingis que combateren o integraren durant diversos segles els bàrbars de França sota la direcció dels papes catòlics d'occident.
Cap al final del segle vi sant Columbà va fundar l'abadia de Luxeuil, un dels més importants i més conegudes de França. Saquejada pels sarraïns el 732, va ser reconstruïda per Carlemany i confiada als benedictins.
Durant el període carolingi feudal, els comtes de Borgonya tenien el poder temporal i exercitaren una àmplia influència sobre els arquebisbes, que no obstant això van tenir un paper important.
Al segle xii la diòcesi donà a l'Església un gran Papa, Calixt II, originari de Quingey (a uns 20 km al sud de Besançon) elegit a l'abadia de Cluny a la Borgonya, instigador del pelegrinatge a Sant Jaume de Compostel·la.
Les noves abadies, especialment les cistercenques, es multiplicaren: eren els principals focus de la resistència davant del cisma episcopal de l'emperador alemany Frederic Barba-roja, sobirà del Franc Comtat i l'arquebisbe de Besançon .
Des del segle xiii i fins al segle xvi, quan esclatà la reforma protestant, les institucions catòliques s'anaren deteriorant. El sobirà polític i el Parlament ajudà a mantenir la fe tradicional. En aquella època difícil per a les comunitats cristianes, l'arxidiòcesi va ser el refugi de molts catòlics que va fugir de Suïssa i en especial dels bisbats sufraganis de Lausana i Basilea, expulsats de la seva seus episcopals per la victòria dels reformistes.
El 1742 Besançon va cedir una part del seu territori per a la creació de la diòcesi de Saint-Claude. El territori de l'arxidiòcesi va coincidir durant tot l'Antic Règim i fins al segle xviii amb Comtat de Borgonya (o Franc Comtat, incloen el comtat de Montbéliard), i estava dividit en 16 diaconats i 900 parròquies. Abans de la revolució, l'arxidiòcesi estava entre les diòcesis deToul i Saint-Dié al nord, la diòcesi de Basilea, a l'est, la de Lausana al sud-est, i les diòcesis de Saint-Claude i Langres a l'oest.
Per la constitució civil del clergat, decretat per l'Assemblea Nacional Constituent del 12 de juliol de 1790, Besançon va esdevenir la seu de la diòcesi del departament del Doubs i la metròpoli de la ciutat metropolitana d'Orient incloent les diòcesi departamentals de l'Alt Rin, del Baix RIn, dels Vosges, de la Haute-Saône, de l'Alt Marne, de la Côte-d'Or i del Jura. Encara que sancionat per Lluís XVI el 24 de d'agost següent, la Constitució civil del Clergat no va ser reconeguda per la Santa Seu.
Després del concordat del 1801, la butlla Qui Christi Domini del 29 de novembre de 1801 el Papa Pius VII va mantenir l'arxidiòcesi de Besançon per als tres departaments de Doubs, Haute-Saône i Jura, annexionant-se el territori de la diòcesi de Saint-Claude, que va ser suprimida.
Per la butlla Caritatis Paternae del 6 d'octubre de 1822 Pius VII va restaurar la diòcesi de Saint-Claude en el departament de Jura. L'arxidiòcesi de Besançon llavors tenia com a sufragànies Dijon i Autun (anteriorment dependent de Lió, a la que van tornar sota de la Restauració), Metz, Nancy, i Estrasburg, aquests tres últims amb anterioritat sufragànies dels arquebisbats de diòcesis de Trier o de Mainz.
Després de la guerra francoprussiana de 1870-1871, el Territori de Belfort, va romandre francès i separat del bisbat d'Estrasburg, va ser integrat a l'arxidiòcesi de Besançon. Això comprenia els tres departaments de Doubs, l'Haute-Saône i el Territori de Belfort.
Per la butlla del Papa Joan Pau II del 3 de novembre de 1979, el territori de Belfort, Montbéliard i el municipi d'Héricourt (Alt Saona) es van separar de la diòcesi de Besançon i van formar una nova diòcesi autònoma, la diòcesi de Belfort-Montbéliard.
El catàleg episcopal de Besançon més antics són bastant antics i tots van acaben, de primera mà, amb el bisbe Hugues de Salins († 1067). Louis Duchesne distingeix aquests catàlegs en tres tipologies diferents, cadascuna amb les seves variants i documentades per còpies diferents. Curiosament, la tipologia B omet aquells bisbes que, al segle xi, eren considerats intrusos o de dubtosa vida moral: aquest és un clar indici que el catàleg tenia un ús litúrgic.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
En l'heràldica del Sacre Imperi Romà de Johann Siebmacher, publicat el 1606, les armes de la diòcesi de Besançon són "gules l'àguila d'or representada". Aquesta àguila està en la moneda que batia l'arquebisbe de Besançon. Al revers de les monedes apareixien els símbols dels dos capítols de Besançon: el braç de sant Esteve i l'àguila de Sant Joan. Aquest escut d'armes dels dos capítols de Besançon s'imposà gradualment com l'escut d'armes de la diòcesi de Besançon.
A finals del 2012, la diòcesi tenia 533.000 batejats sobre una població de 583.729 persones, equivalent al 91,3% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 565.000 | 574.000 | 98,4 | 1.008 | 943 | 65 | 560 | 188 | 1.678 | 892 | |
1959 | 730.000 | 760.000 | 96,1 | 1.135 | 1.040 | 95 | 643 | 157 | 2.014 | 902 | |
1970 | 740.000 | 782.879 | 94,5 | 874 | 824 | 50 | 846 | 50 | 1.750 | 885 | |
1980 | 475.500 | 501.450 | 94,8 | 641 | 608 | 33 | 741 | 86 | 1.297 | 748 | |
1990 | 503.000 | 528.000 | 95,3 | 489 | 459 | 30 | 1.028 | 4 | 81 | 913 | 770 |
1999 | 500.000 | 535.000 | 93,5 | 339 | 326 | 13 | 1.474 | 16 | 60 | 710 | 76 |
2000 | 510.000 | 550.412 | 92,7 | 329 | 318 | 11 | 1.550 | 16 | 58 | 685 | 76 |
2001 | 512.000 | 550.412 | 93,0 | 321 | 310 | 11 | 1.595 | 19 | 56 | 672 | 67 |
2002 | 500.000 | 552.793 | 90,4 | 311 | 299 | 12 | 1.607 | 19 | 60 | 638 | 67 |
2003 | 500.000 | 550.412 | 90,8 | 296 | 285 | 11 | 1.689 | 19 | 55 | 606 | 67 |
2004 | 500.000 | 550.412 | 90,8 | 278 | 266 | 12 | 1.798 | 21 | 54 | 597 | 67 |
2006 | 500.000 | 550.000 | 90,9 | 258 | 250 | 8 | 1.937 | 24 | 50 | 565 | 67 |
2012 | 533.000 | 583.729 | 91,3 | 215 | 202 | 13 | 2.479 | 29 | 46 | 415 | 67 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.