Ferriol i Ferruci de Besançon

Ferriol i Ferruci de Besançon (en francès: Ferréol i Ferjeux, del llatí ferreolus i ferrutius, derivats de "ferro") (morts el 10 de juny de 212) van ser dos germans, morts màrtirs a Besançon. Venerats com a sants, són els sants patrons de la ciutat.

Per a altres significats, vegeu «Sant Ferriol (desambiguació)».

Ferriol i Ferruci

Ferriol i Ferruci, estàtues a la cripta de la basílica de Saint-Ferjeux (Besançon)
Biografia
Grup	duet de germans
Ferriol de Besançon (Esmirna, segle II - Besançon, 10 juny 212). Sant (16 de juny) Ferrutio (Esmirna, segle II - Besançon, 10 juny 212 (Gregorià)). Sacerdot. Sant (16 de juny)
Naixement	Ferreolus, Ferrutius
Sepultura	Basilica de Saint-Ferjeux (Besançon)
màrtirs
sant
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Pelegrinatge	Besançon
Festivitat	16 de juny
Iconografia	Els dos junts, amb palmes de martiri i espasa
Patró de	Besançon

Biografia

Reliquiari de sant Ferruci, a la cripta de Saint Ferjeux de Besançon.

Cap al final del segle iv, el bisbe Ireneu de Lió envià a predicar al Franc Comtat dos germans, el prevere Ferriol i el diaca Ferruci, originaris de l'Àsia Menor i que hi havien estat convertits al cristianisme per Policarp d'Esmirna^[1] Van arribar a Vesontio (Besançon) i van evangelitzar la Sequania gal·loromana, actual Franc Comtat durant uns trenta anys. S'instal·laren en una cova de la zona, que donà nom al barri de Saint-Ferjeux de Besançon, i sobre la qual s'edificà una la basílica de Saint-Ferjeux, a la cripta de la qual encara es pot veure.

Els dos van ésser decapitats el 10 de juny de 212 per ordre del governador romà Claudi, que va trobar que la seva predicació podia portar problemes.

Veneració

Basílica de Saint-Ferjeux de Besançon.

Segons la tradició local, les seves relíquies van ésser trobades en una cova propera a Besançon per un tribú militar que, en 370, hi estava caçant; el seu gos perseguia una guineu i va trobar la cova. El bisbe Anià de Besançon va portar les relíquies a la basílica al segle iv. Gregori de Tours ja parla de miracles a la tomba, i el Missale Gothicum (ca. 700) conté una missa en honor dels sants.