Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici

La Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, en llatí Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio, és una societat de vida apostòlica de clergues, de dret pontifici. Els seus membres reben el nom de sulpicians i posposen al seu nom les sigles P.S.S.

Sulpicians

Emblema de la companyia, amb el monograma I.MA. I (Iesus, Maria, Ioseph)
Tipus	Societat de vida apostòlica
Nom oficial	Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici
Nom oficial llatí	Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio
Sigles	P.S.S.
Altres noms	Companyia de Sant Sulpici, Societat de Sant Sulpici
Hàbit	De prevere
Objectiu	Santificació dels sacerdots, educació dels sacerdots
Fundació	29 de desembre de 1641, Rue de Vauginard (París) per Venerable Jean-Jacques Olier
Aprovat per	Pius X (aprovació provisional: 5 d'agost de 1664, per Flavio Chigi, legat papal), en 8 de juliol de 1931
Regla	Per J.-J. Olier
Patrons	Sant Sulpici el Pietós
Primera fundació	Seminari de París, 1611
Fundacions destacades	Saint-Sulpice (París), Montreal, Château d'Avron, Issy-les-Molinaux, Baltimore, etc.
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi ha hagut mai
Persones destacades	Joan Baptista de La Salle
Lloc web	http://www.sulpiciens.org

• Per a l'orde monàstic medieval de Saint-Sulpice-des-Bois, vegeu: Orde de Sant Sulpici

Història

Va ésser fundada al carrer de Vauginard, a París, el 29 de desembre de 1641 pel sacerdot Jean-Jacques Olier, exponent de l'escola francesa d'espiritualitat, per a fomentar la formació del clergat i el jovent mitjançant un seminari. Quan el fundador va ésser nomenat rector de l'església de Saint-Sulpice, hi va traslladar la seu del seminari que havia fundat. Aviat, per formar els estudiants, es creà una societat de clergues que els ensenyaven i s'encarregaven de la gestió del seminari.

Saint-Sulpice de París, postal antiga.

Seminari de Montreal, edifici antic.

La societat va ésser aprovada el 5 d'agost de 1664 pel cardenal Flavio Chigi (1631-1693), legat del papa Alexandre VII, però no va tenir l'aprovació definitiva de la Santa Seu fins al 8 de juliol de 1931.

A imitació del de París, es crearen altres seminaris sulpicians, coneguts per l'ortodòxia de la doctrina catòlica i un alt sentit de la moral. Contraris a qualsevol tipus d'heretgia, van salvaguardar el catolicisme de manera que Pius X afirmà que els sulpicians havien estat la salvació del cristianisme a França. Durant el segle xviii aquests seminaris van atraure com alumnes fills de nobles, que van formar una jerarquia en l'església francesa del període. Entre els alumnes del seminari de París hi hagué Jean-Baptiste de La Salle i Louis-Marie Grignion de Montfort.

El 1657 els sulpicians van fundar una casa a Montreal, intervenint decisivament en l'evangelització de les colònies franceses del Canadà.

Activitat i difusió

L'objectiu de la societat és l'educació dels sacerdot i la seva tasca parroquial. Els prevere es fan membres de la congregació quan ja han estat ordenats i han fet alguns anys de servei pastoral.

Al final de 2005, la companyia tenia 28 cases i 316 membres, tots ells preveres.

Bibliografia

• Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007, p. 1510-1511. ISBN 978-88-209-7908-9.
• «Society of Saint-Sulpice», en: Catholic Encyclopaedia

Vegeu també

• Jean-Jacques Olier

Enllaços externs

• Lloc web de la societat Arxivat 2020-12-05 a Wayback Machine.
• Prêtres de Saint-Sulpice, province américaine
• Séminaire de Saint-Sulpice à Issy-les-Moulineaux Arxivat 2010-04-07 a Wayback Machine.