El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs. Queden 89 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- 1489 - Es publica el Liber elegantiarum, de Joan Esteve, un repertori d'equivalències català-llatí, destinat a l'ensenyament del llatí.[1]
- 1531 - Un estol de corsaris otomans, capitanejats per Sinan Reis, ataquen la vila de Santanyí, a Mallorca, i capturen 52 santanyiners.
- 1867 - Barcelona (el Barcelonès): s'inaugura el Teatre Romea, amb el drama La rosa blanca, obra de Serafí Pitarra.[cal citació]
- 1934 - Fou fundat el Club de Futbol Parets.
- 1987 - Gandia (la Safor): es bat el rècord de precipitació màxima en 24 hores a la població, de 720 mm.
- 1998 - Cerdanyola del Vallès: Obre al públic el Museu d'Història de Cerdanyola-Ca n'Ortadó.[2]
- 2015 - Barcelona: tanca la llibreria Negra y Criminal, especialitzada en novel·la negra i literatura policíaca.[3]
- 2017 - Catalunya: aturada de país com a resposta a l'acció policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. També es van produir manifestacions multitudinàries arreu del Principat.[4]
- Resta del món
- 1714 - Madrid: S'aprova oficialment la constitució de la Real Academia Española mitjançant una reial cèdula del rei Felip V d'Espanya.[5]
- 1789 - Estats Units: George Washington proclama el primer Dia d'acció de gràcies.[6]
- 1932 - Iraq: es declara la independència de Regne Unit i s'adhereix a la Societat de Nacions.[7]
- 1961 - Baixa Saxònia i Hamburg signen el Pacte de Cuxhaven.[8]
- 1981 - Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Després de 7 mesos de vagues de fam dels presos de l'IRA Provisional i l'INLA, en la qual 10 d'ells van morir (inclòs el membre del parlament Bobby Sands), es posa fi a la vaga de fam en la que els presos lluitaven per les cinc demandes i per ser considerats presoners de guerra i no criminals comuns. Aquesta segona vaga de fam va ser el punt culminant a la primera vaga de fam, realitzada el 1980, que havia estat, alhora, un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978.[9]
- 1990 - La República Democràtica Alemanya s'incorpora a la República Federal Alemanya produint-se així la reunificació alemanya.[10]
- 2005 - Mediterrani i nord d'Àfrica: té lloc un eclipsi anular de Sol al matí, visible a Espanya, Algèria, Tunísia, Líbia, Sudan, Etiòpia, Kenya.[11]
- 2005 - Madrid, Espanya: El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual lliura al Congrés dels Diputats (Madrid) el Projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Arxivat 2005-12-21 a Wayback Machine..
- 2015 - Afganistan: un atac aeri dels Estats Units contra un hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz mata accidentalment a 22 cooperants i pacients.[12]
- 2016 - Colòmbia rebutja l'acord de pau amb la guerrilla i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia en un referèndum, que es va celebrar ahir, amb 50.2%.[13]
- Països Catalans
- 1868 - Cambrils, Baix Camp: Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal català (m. 1943).[15]
- 1910 - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg (m. 1983)[16]
- 1918 - Berga, Berguedà: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista (m. 1981).[17]
- 1921 - Barcelona: Albert Closas i Lluró, actor català (m. 1994).[18]
- 1928 - Figueres: Carme Guasch i Darné, poetessa i escriptora catalana (m. 1998).[19]
- 1944 - Barcelona: Maife Gil, actriu de teatre i directora i actriu de doblatge catalana.[20]
- 1958 - Torredembarra, el Tarragonès: Josep Bargalló i Valls, polític, crític literari, escriptor.
- 1975 - Barcelona: Assumpció Laïlla i Jou, psicopedagoga, infermera i política catalana.[21]
- Resta del món
- 1648 - París, França: Élisabeth Chéron, pintora, poeta, escriptora i traductora francesa (m. 1711).[22]
- 1790 - Turkeytown, territori Cherokee: John Ross o Tsan-Usdi, cacic principal de la nació Cherokee (m. 1866).[23]
- 1804 - Lió, França: Allan Kardec, professor francès, conegut com el sistematitzador de l'espiritisme (m. 1869).[24]
- 1846 - Stavanger, Noruega: Oskar Emil Schiøtz, físic i geòleg.
- 1858 - Vigevano, Piemont: Eleonora Duse, cèlebre actriu de teatre italiana (m. 1924).[25]
- 1867 -
- 1897 - París (França): Louis Aragon, poeta i novel·lista francès (m. 1982).[28]
- 1889 - Hamburg (Alemanya): Carl von Ossietzky, periodista, Premi Nobel de la Pau de 1935 (m. 1938).[29]
- 1891 - Milà, Regne d'Itàlia: Félix Scolati compositor, director d'orquestra i folklorista italià instal·lat a l'Argentina.
- 1898 - Los Angeles, Califòrnia (Estats Units): Leo McCarey director de cinema i guionista estatunidenc (m. 1969).[30]
- 1900 - Asheville, Carolina del Nord, EEUU: Thomas Wolfe, un dels principals novel·listes estatunidencs de principis del segle xx (m. 1938).[31]
- 1904 - Busan - (Corea): Charles J. Pedersen, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (m. 1989).[32]
- 1916 - Ferrolː Ángeles Alvariño, oceanògrafa i zoòloga gallega, precusora en la recerca oceanogràfica mundial (m. 2005).[33]
- 1919 - Murfreesboro, Tennessee (EUA): James McGill Buchanan economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1986 (m. 2013).[34]
- 1920 - Owston Ferry, Lincolnshire, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (m. 2010).[35]
- 1924 - Brooklyn, Nova York, EUA: Harvey Kurtzman, autor i editor de còmics americà (m. 1993).[36]
- 1925 - West Point, Nova York, EEUU: Gore Vidal, escriptor estatunidenc (m. 2012).[37]
- 1927 -
- 1928 - Copenhaguen, Dinamarca: Erik Bruhn, ballarí, coreògraf, mestre de ballet i director de companyia danès (m. 1986).[40]
- 1931 - Nkana, Rhodèsia del Nordː Denise Scott Brown, arquitecta i urbanista molt influent en el segle xx.[41]
- 1936 - Nova York (USA): Steve Reich, compositor estatunidenc.[42]
- 1938 - Albert Lea, Minnesota, EEUU: Eddie Cochran, músic de rock estatunidenc (m. 1960).[43]
- 1940 - Danbury, Connecticut, (Estats Units): Alan Peckolick és un dissenyador gràfic i fotògraf nord-americà.
- 1947 -
- 1951 - Patersonː Kathryn Dwyer Sullivan, geòloga nord-americana i astronauta de la NASA.[46]
- 1954 - Brooklyn, Nova York, EEUU: Al Sharpton, ministre, polític i activista dels drets civils.[47]
- 1964 - Coventry, Anglaterra: Clive Owen, actor anglès.[48]
- 1965 - Porto Alegre: Adriana Calcanhotto, cantant i compositora brasilera.[49]
- 1969 - Fullerton, Califòrnia (EUA): Gwen Stefani, cantant, compositora, dissenyadora i actriu ocasional estatunidenca, membre de No Doubt.[50]
- 1973 -
- 1979 - Josh Klinghoffer, músic multiinstrumentista, productor i membre dels Red Hot Chili Peppers.
- 1981 -
- 1982 - Madrid: El Juli, torero espanyol.
- 1984 - Waco, Texas: Ashlee Simpson, cantant i actriu estatunidenca.[54]
- 1987 - Cayey, Puerto Rico: Zuleyka Rivera, model i actriu porto-riquenya, Miss Univers 2006.[55]
- 1988 - Göteborg, Suècia: Alicia Amanda Vikander, actriu. Guanyadora d'un Óscar com a millor actriu de repartiment l'any 2015.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1226 - Assís, Úmbria (Itàlia): Francesc d'Assís, sant italià que va fundar l'orde franciscà (n. 1182).[62]
- 1513 - Nuremberg (Sacre Imperi): Anton Koberger, impressor alemany.
- 1568 - Palau d'Aranjuez: Isabel de Valois, reina de Castella i Catalunya-Aragó (n. 1545).[63]
- 1667 - Granada (Corona de Castella): Alonso Cano, pintor, escultor i arquitecte de Granada (n. 1601).[64]
- 1696 - Hangzhou (Xina): Prospero Intorcetta, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1625).[65]
- 1896 - Walthamstow (Regne Unit): William Morris, dissenyador gràfic i impressor (n. 1834).[66]
- 1912 - Londres: Guido Papini, violinista i compositor italià (n. 1847).[67]
- 1921 - Manila, Filipinesː María Roësset Mosquera, pintora hispanoportuguesa (n. 1882).[68]
- 1929 - Berlín (Alemanya): Gustav Stresemann, polític alemany, Premi Nobel de la Pau de 1926 (n. 1878).[69]
- 1931 - Copenhaguen: Dinamarca: Carl Nielsen, compositor danès (n. 1865).[70]
- 1945 - Châtillon-sur-Seine, França: Joseph Darnand, militar i polític francès (n. 1897).[71]
- 1954 - Ciutat de Mèxic: Julia Iruretagoiena, activista socialista espanyola, exiliada.[72]
- 1967:
- 2004 - Beverly Hills, Califòrnia (Estats Units): Janet Leigh, actriu estatunidenca (n. 1927).[75]
- 2018 - Rexburg, Idaho (Estats Units): Leon Max Lederman, físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 (n. 1922).
- 2010 - Oxford, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (n. 1920).[35]
- 2017 -
- 2021 - L'Havana, Cuba: Marta Rojas, periodista i escriptora (n. 1928).[78]
«Orígenes» (en castellà). [Consulta: 17 octubre 2020].
Hodgson, Godfrey. A Great and Godly Adventure; The Pilgrims and the Myth of the First Thanksgiving. Nova York: Public Affairs, 2006, p. 167. ISBN 978-1586483739.
«Macross'» (en anglés). My Anime List. [Consulta: 2 novembre 2018].
«Maife Gil» (en castellà). La Vanguardia, 14-04-2022. [Consulta: 19 agost 2024].
«DUSE, Eleonora» (en italià). Enciclopedia Italiana Treccani. [Consulta: 1r setembre 2023].
White, Martin L. «Philippa Foot» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 setembre 2020].
«Adriana Calcanhotto» (en portuguès). Instituto Itaú Cultural de Arte e Cultura Brasileiras, 06-08-2016. [Consulta: 6 setembre 2020].
Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S. J. [Romna], XXXVII, 1973.