llingua romance From Wikipedia, the free encyclopedia
L'occitanu[1] o llingua d'oc ye una llingua románica, falada nel territoriu conocíu como Occitania: sur de Francia, dellos valles de los Alpes piemonteses (Italia) y el Valle d'Arán (España). A falta d'estadístiques fiables, les estimaciones del númberu de falantes varíen ente 2 y 10 millones de persones, según les fontes.
Occitanu Occitanu | |
---|---|
Faláu en | Francia |
Rexón | Occitania |
Falantes | n. c. |
Puestu | Minoritariu (Ethnologue 1996) |
Familia | Indoeuropéu Itálicu |
Estatus oficial | |
Oficial en | dengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | oc |
ISO 639-2 | oci |
ISO 639-3 | OCI |
Estensión del occitanu |
L'occitanu ye la llingua más central de les llingües romániques. Una hipótesis sobro la nacencia del occitanu diz que foi una llingua vehicular ente tola xente de les árees vecines. Sía que non l'occitanu debe d'haber sío influyíu por circunstancies úniques tocantes a Europa como son:
L'occitanu ye una llingua enforma fragmentada. Sicasí, esiste una intercomprensión ente los diferentes dialeutos, que se puen dixebrar en trés grandes grupos:
Equí amuésase la pronunciación de lletres o diágrafos del occitanu.
Lletra o diágrafu | Fonemes |
---|---|
A, a | /a/ /ə/, al fin de la pallabra /ɔ/ |
B, b | /b/ |
C, c | /k/ antes de a, o, u, /s/ antes de e o i |
Ç, ç | /s/ |
CH, ch | /t͡ʃ/ |
D, d | /d/ |
E, e | /e/ /ɛ/ |
F, f | /f/, en el dialeutu gascon /h/ |
G, g | /g/ antes de a, o, u, /ʒ/ antes de e o i |
H, h | ye muda |
I, i | /i/ |
J, j | /ʒ/ |
L, l | /l/ /ɫ/ |
LH, lh | /ʎ/ como la ll del asturianu |
M, m | /m/ |
N, n | /n/, al fin de la pallabra nun se pronuncia |
NH, nh | /ɲ/ igual que la ñ |
O, o | /u/ /ʊ/ si la pallabra lleva acentu grave /ɔ/ |
P, p | /p/ |
Q, q | /k/ /kw/ |
R, r | /r/ /ɾ/, al fin de la pallabra nun se pronuncia |
S, s | /s/ |
Sh, sh | /ʃ/ como la sh en inglés o la x del asturianu |
U, u | /y/ como la u del francés |
T, t | /t/ |
TG, tg | /t͡ʃ/ como'l diágrafu ch |
TJ, tj | /t͡ʃ/ |
TZ, tz | /ts/ como la z del italianu |
V, v | /v/, en algunos dialeutos /b/ |
X, x | /ts/, en algunos casos /s/ |
Y, y | /j/ |
Z, z | /z/, al fin de la pallabra /s/ |
Esta tabla compara l´occitanu con otres llingües romániques.
Llatín | Francés | Italianu | Castellanu | Occitanu (llinguadocianu) | Catalán | Portugués | Rumanu | Asturianu |
clave | clef | chiave | llave | clau | clau | chave | cheie | llave/chave |
noctem | nuit | notte | noche | nuèit/nuèch | nit | noite | noapte | nueche/nueite |
cantare | chanter | cantare | cantar | cantar | cantar | cantar | cânta | cantar |
capra | chèvre | capra | cabra | cabra | cabra | cabra | capra | cabra |
lingua | langue | lingua | lengua | lenga/lengua | llengua | lingua | limbă | llingua |
platea | place | piazza | plaza | plaça | plaça | praça | piaţă | plaza |
pons | pont | ponte | puente | pont | pont | ponte | pod | ponte |
ecclesia | église | chiesa | iglesia | glèisa | església | igreja | biserică | ilesia |
hospitalis | hôpital | ospedale | hospital | espital | hospital | hospital | spital | hospital |
caseus | Llatín vulgar formaticum | fromage | formaggio | queso | formatge | formatge | queijo | brânză | quesu |
Llingües romániques | ||
---|---|---|
Sardorrománicu | Sardu | |
Iberorrománicu | Galaicoportugués (Portugués • Gallegu • Gallegoasturianu • Fala de Xálima) • Asturlleonés (Asturianu • Lleonés • Mirandés • Estremeñu • Cántabru) • Castellanu • Navarroaragonés (Navarru • Aragonés) | |
Occitanorrománicu | Gascón • Llinguadocianu • Provenzal • Catalán-valencianu-balear (Balear • Catalán • Valencianu) | |
Galorrománicu | Llingües d'Oïl (Borbonés • Francés • Galó • Normandu • Picardu • Pictavín-santonxés • Franc-Comtois • Valón) | |
Galoitalianu | Piamontés • Lombardu • Ligur • Emiliano-Romañol • Vénetu | |
Retorrománicu | Romanche • Friulanu • Ladín | |
Italorrománicu | Italianu • Corsu • Napolitanu • Sicilianu | |
Balcanorrománicu | Dálmata • Rumanu • Macedorrumanu • Istriorrumanu • Meglenorrumanu |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.