Si amiestes dalgún datu, pues siguir l'enllaz del día pa inxertar el datu ellí tamién. ¡Gracies!
- 8 o 15 de marzu (quiciabes nel añu siguiente): n'Alexandría, san Cirilu d'Alexandría (370-444) unvia una grea de cristianos fanáticos a lapidar a la filósofa, astrónoma y escritora exipcio-romana Hipatia (n. 355).
- Los visigodos apuerten n'Hispania. Combaten contra suevos y vándalos.[1]
- Walia conviértese en rei de los visigodos tres el reináu curtiu de namái una selmana de Sixericu.
- Afáyense les reliquies de San Esteban en Xerusalén, que van percorrer el Mediterraneu.
- Agustín d'Hipona publica De natura et gratia.
- Pelayu da a conocer el tratáu De libero arbitrio.
- Xuan Casianu, teóricu monásticu llatín, funda na ciudá gala de Marsella, l'abadía de San Víctor pa homes, y l'abadía de Saint-Sauveur, pa muyeres.
- Los esclavos de Baces (Galia) sulévense mientres l'asediu de la ciudá por godos y alanos.
- Arles conviértese en capital de los restos de la Galia romana.
- 8 o 15 de marzu: Hipatia, filósofa y escritora en llingua griega (n. 355).
- Setiembre: Ataúlfu, rei visigodu (asesináu).
- Chandragupta II, rei indiu.
- Sinesiu de Cirene, obispu bizantín, autor de numberosos trataos d'alquimia.
- Sixericu, rei visigodu mientres siete díes (asesináu).
- Tufa Rutan, príncipe chinu del reinu de Liang meridional (n. 365).
La Hispania visigoda, "Historia de España 6", páx. 142, Historia 16, Temas de hoy, 1995, ISBN 84-7679-275-1 (obra completa)